El cacau de la FACAO

“Facaoenses in vallis fresnedensis castra munierunt” Caesar

A la Freixneda,
ai! quin cacau
era un dissabte
amb la FACAO.

Eren tres
del PP
i un expert:
en Vallès.

Hòmens de lletres
quasi eren tots,
o bé filòlegs:
grans escriptors.

Ni castellà,
ni català,
si és oriental
és xapurriat.

A la Freixneda,
amb la FACAO
era un dissabte
ai! quin cacau.

Mal de panxa
per la Franja,
gent estranya,
són de Gaza.

Si el català
no és d’Aragó,
el castellà
és de Hong Kong.

I a la Bèlgica
hi parlen belg
i al Canadà,
el canadenc.

Era un dissabte
amb la FACAO
a la Freixneda,
ai! quin cacau.

De l’orient,
quina gent!
És hivern
als cervells.

És una guerra
dels catalans,
amb la gramàtica
envairan.

Als diccionaris
porten metralla
i unes pistoles
al Pompeu Fabra.

Ai! quin cacau
a la Freixneda,
amb la FACAO
dissabte era.

Som un cuc
sense cul,
i amb el nus
ja no puc.

Per la FACAO
som orientals,
tenim orelles
occipitals.

De diferències
no cal escoles,
morint-se una,
es moren totes.

Amb la FACAO
dissabte era,
ai! quin cacau
a la Feixneda.

Poc subtil
bons amics,
com som rics,
llengües mil

El Matarranya
baixa ben fort,
Trivial i pluja:
perilla el pont.

El nostre regne
no és d’este món,
si no som Franja
que cony en som?

Dissabte era
amb la FACAO
a la Freixneda
ai! quin cacau.

Lluís Roig
(21/12/2007)