No fa massa temps, en aquest país gairebé tothom desitjava que la bombolla immobiliària comencés a desinflar-se, dit en altres paraules, que el preu de l’habitatge deixés de créixer o, fins i tot, baixés. Ara que comença a funcionar el sistema de frenada —alts interessos de les hipoteques, retraïment dels bancs i l’stop and wait de la demanda—, el vehicle econòmic de la construcció es va deturant. Com en economia tot està relacionat, no és difícil endevinar que en aquesta xarxa d’efectes, s’han de fer evidents algunes conseqüències no tan positives com la reducció de preus del pisos. No ens hauria de sorprendre que el creixement econòmic es veu afectat a la baixa, si la reducció de la construcció no es veu compensada per l’augment en altres activitats econòmiques. La corrent de recursos econòmics que arribaven a les mans dels constructors, promotors, especuladors o senzillament venedors particulars, s’ha escanyat una mica, però les economies domèstiques s’endeutaran menys que abans. Un pis no hauria d’hipotecar tota una vida. No feu massa cas a les veus malastrugues interessades.
Arxivat sota: Economia
