Un dia vaig llegir la notícia, que des de instàncies vinculades a l’esport, i més concretament, al futbol, s’alimentava la idea de posar lletra a l’himne espanyol. Com moltes persones, jo també vaig suposar que seria una xanxa. Vet aquí que la cosa es deia molt seriosament com es comprovà poc desprès, vistes les informacions sobre el procediment per a una autoria popular i la forma d’elecció de la millor lletra. Jo vaig restà a l’aguait. Sembla que la lletra ja és definitiva, seleccionada, entre milers de propostes, per un jurat competent. Si la que ha sortit és la millor, algú pot imaginar-se com seran les altres?
Penso que no erro, si dic que la majoria de gent, amb dos dits de front, no creia ni creu que fos necessari, que els poetes s’arremanguessin davant d’un treball tan feixuc. Si a tantes persones els consta Déu i ajut empassar-se musicalment la “Marxa de granaders”, quant més els costaria empassar-se-la amb una lletra ad hoc, vull dir, carrinclona o tan sols infantilment integradora de les variades terres i pobles d’Espanya! Distinta voz y un solo corazón, suposo es refereix a les diferents llengües, no? Quina pèrdua de temps! Talment com ho faré jo tot seguit.
Si es volgués aprofitar l’avinentesa per a integrar els diferents sentiments envers la Nació i la llengua, i com ara estan els ànims predisposats (quina endreçada i rebuscada fal·làcia!), proposaré uns petits canvis a la lletra.
L’original diu:
1
¡Viva España!
Cantemos todos juntos
con distinta voz
y un solo corazón.2
¡Viva Espanya!
Desde los verdes valles
al inmenso mar,
un himno de hermandad.3
Ama a la Patria
pues sabe abrazar,
bajo su cielo azul,
pueblos en libertad.4
Gloria a los hijos
que a la Historia dan
justicia y grandeza,
democracia y paz.
1. Respecte a la primera estrofa, proposo deixar-la com està. Seria l’estrofa nacionalista espanyola.
2. En la segona estrofa canviaria el primer vers per el següent: “Ama á Patria” en gallec. Com veieu, evitem dir Espanya i no se sap a quina Pàtria ens referim. Podria ser la gallega perquè diu “verdes valles” i el “inmenso mar“, podria ser el de l’emigració.
3. Canviaria també, en la tercera, el primer vers, per: “Visca la Pàtria”, i no sabem tampoc quina Pàtria. Allò de cel blau fa referència a la Mediterrània i “pueblos en libertad” a l’excursionisme i als caçadors de bolets.
4. La quarta podria començar en euskera: “Seme-alabai loria”. Com no sé euskera, no sé que fer amb les dues síl·labes que hi sobren, y amb l’última paraula de l’estrofa: “paz”
I amb les altres llengües minoritàries, què? Surrealisme pur, àvid lector. Què més voleu?
José Miguel Gràcia
Arxivat sota: Política i Societat
