(Del meu poemari Reflexions i abstraccions . XXXIII Poemes)
Les línies paral·leles
A l’infinit
només arriben les línies paral•leles
i algun sospir.
La vida i els hòmens quan trepitgen els camins
es van desfent
com es fon un gelat a la boca d’un nen;
com la boira a un migdia lluent
i com el color de les fulles del arbres
quan les tardors es fan [...]
Arxivat sota: Poesia | Deixa un Comentari »
