(Del poemari Davall d’una olivera, i en català de la Codonyera, aquí teniu un poema d’amor)
Te feré collarets de móres negres
del çarçal que se crie al bancalet
i arracais de cireres, i als clotets
de la cara, t’apegaré dos freses.T’untaré de la mial del nau ixam
tot lo cos estès, dels genolls als pits,
pètals de rosa t’escamparé a mils
i pels braços, gotes de vi esmerat.Tindré molta fam de tu amb fruta fresca,
obiarts los camins per a on anar:
dolça és la çurda, dolça és la dreta,fruta, mial, besos, apaguen la fam,
plens los sentits, tindré una dolçor immensa
i, al despertar al matí, res no ha passat.
Arxivat sota: Poesia
