(Del meu llibre Reflexions i abstraccions. XXXIII POEMES, el poema Cercles)
Ara, els cercles
em desconcerten,
em pertorben,
em confonen.
Quan era xiquet
jugava amb els cercles
i em sentia bé.
Eren cercles de pols fets al carrer,
òrbites de llum que integraven les distàncies.
Les fulles, en caure, conformaven els límits
com dies i nits dintre dels cercles;
i la meua il•lusió pintant circumferències.
Omplia de pedres [...]
Arxivat sota: Poesia | Deixa un Comentari »
