José Miguel Gràcia*
Podria dir que ja estic fart de tanta manipulació política i social envers el transvasament de l’Ebre, envaït pel musclo zebra, amb els fangs tòxics de Flix, productes fitosanitaris, purins, tal vegada mercuri i qui sap què més, però només diré, que m’avorreix l’assumpte: d’una banda, la manca de responsabilitat, millor dit, la irresponsabilitat dels manipuladors interessats, els quals, folrats d’una falsa i pretensiosa justícia i igualtat, tracten de pescar vots de les aigües ebrenques. L’altra part no acaba d’establir amb claredat les raons del no-transvasament. Caldria que donessin un pas endavant i no quedar-se brandant només el dret de propietat i les necessitats presents i futures de les terres i pobles d’Aragó. Per començar, es podria argüir que els transvasaments de les grans corrents naturals d’aigua, i a distàncies llargues, són cosa del passat i desequilibren l’ecologia de les conques i desembocadures dels rius. Quan sobra de debò l’aigua del riu, no es pot aprofitar per imprevisible, irregular i torrencial, i per tant, indesitjable. Es pot determinar realment el caudal ecològic d’un riu?
Jo vull arribar a la raó cabdal i objectiva que hauria de justificar plenament l’oposició al transvasament de l’Ebre i, tal vegada, el d’altres rius. Llegeixo i escolto els tècnics en la matèria (no cal que siguin declaradament ecologistes), quan raonen en termes de costs i d’alternatives. Les seues conclusions no poden ser més evidents en comparar el cost del m³ d’aigua dessalada amb el d’aigua transvasada. No sempre s’explica massa bé com es conforma el cost d’aquesta última: tothom té present la gran inversió necessària en canalitzacions, assuts per a la captació i embassaments al lloc de recepció; però per què no se’n parla tant del consum d’energia imprescindible per al bombeig de l’aigua fins una altitud de cinc-cents a nou-cents metres? Per què s’obliden tant sovint les pèrdues per l’evaporació?
D’altra banda, tant els costs d’inversió com el consum d’energia en el procés d’osmosi inversa es van reduint, producte del millor rendiment de les plantes dessaladores. Les noves tecnologies fan baixar els costs de dessalar any rere any.
Segons he pogut entendre, un m³ d’aigua obtinguda per osmosi inversa costa menys d’un euro tot plegat, y per a transvasar un m³ des de l’Ebre a Múrcia ens costaria força més d’un euro. També he escoltat d’algun tècnic, que es podria aproximar als dos euros, gairebé doble del cost de dessalar aigua del mar. Un altre comentari que em sobtà va ser quan un enginyer comentava que l’aigua que surt de les dessaladores, amb un lleuger tractament, és molt més adient per al consum humà que la del Ebre
A què esperen el partits polítics i altres activistes aragonesos per a combatre obertament la disbauxa i la follia dels partidaris del transvasament? Disbauxa, follia o interessos essencialment partidistes que només cerquen rèdits electorals a València i Múrcia? Descarreguem la societat civil de reivindicacions basades només en el dret de propietat de l’aigua i així conjurarem tota possibilitat d’imputar com insolidaris els aragonesos i tots els que s’oposen al transvasament. Aprofitem les raons empíriques dels tècnics per desballestar el partit que canvia vots per farfolles d’aigua per a tothom. I els mitjans de comunicació saragossans?: podrien deixar d’escalfar els sentiments i vendre més raons objectives. S’imposa la necessitat de conèixer el cost real de l’aigua. De ben segur, valencians i murcians es veurien agullonats a fer un pensament.
*Economista
Arxivat sota: Economia, Política i Societat
