No sé quins són els plans del Govern d’Aragó o del partit majoritari que el conforma, amb referència a la tant anunciada i mai aflorada Llei de Llengües. Ben segur que ara, la seua atenció i preocupació hi deuen d’estar menades cap al meandre de Ranillas, i així serà fins l’estiu com tothom ho pot entendre. Fins i tot, el mega-projecte Gran Scala, somni d’una nit, no sé si d’estiu, s’ha quedat dormisquejant, tal vegada, una migdiada llarga.
Al meu entendre, l’ocasió favorable per presentar la Llei de Llengües a les Corts d’Aragó, com la d’aquets moments, no hi tornarà a reproduir-se en el futur. Ara, el PP aragonès té un cúmul de problemes interns i d’altres provinents de la cúpula central del partit a Madrid, que el fan travessar una situació de debilitat per a emprendre campanyes més o menys marginals amb referència a l’estratègia present i futura del partit a l’Aragó. Una fèrria oposició a la regulació de les llengües minoritàries (català i aragonès) els distrauria més encara dels seus greus problemes. L’operació Pizarro a estat un bluf, el transvasament de l’Ebre els portarà molta cua i els canvis que s’esperen a la direcció, els mantenen amb les mans gairebé lligades. El projecte de la Llei de Llengües que hauria de presentar el Govern podria ser un xic més ambiciós —no esperem miracles, però— que aquells esborranys que s’han filtrat fa uns mesos. Sense perdre totalment aquell principi “sacrosant” de no obligatorietat que s’ha establert, caldria, i es podria, introduir la racionalitat, tant en l’ensenyament a les escoles com en l’ús de les dues llengües minoritàries, amb matisacions sobre unes certes ocasions de cooficialitat, sobre toponímia generalitzada, drets i mèrits dels parlants i obligacions dels servidors públics, etc., etc. En dues paraules: donar un pas més, diguem-ne, un paset més. Mireu si sóc tan poc d’ambiciós…! D’altra banda, el PAR, formant part del Govern, i vist l’enfortiment del PSOE, i òbviament, l’afebliment del PP, no l’interessaria remoure massa el brou lingüístic anticatalà i antiaragonès, malgrat allò que pensen una gran majoria dels seus dirigents. El populisme sense eleccions serveix de ben poc.
I encara una cosa més: des del carrer Ferraz de Madrid, vist el bon resultat electoral de totes dels circumscripcions aragoneses, ho veurien, alguns, amb certa simpatia, i altres, mirarien sense hi veure.
Se n’aprofitaran de l’avinentesa, el President Iglèsias i el seu equip, per a presentar la Llei quan més aviat millor? Al meu entendre no tindran una ocasió més propícia que l’actual. Sabeu el que hi penso, en aquests instants?: si l’escepticisme produís gana, ara estaria esmorzant i no escrivint.
Arxivat sota: Articles La Franja
