Tinc a les mans un exemplar del llibre Xandra que acaba de sortir. El meu sentit de l’olfacte s’activa amb les partícules de tinta i paper que s’en desprenen dels llibres tantost com surten d’impremta. Els meus ulls repassen el volum de més de 480 pàgines i l’original portada —document en català de l’any 1662, procedent de Peralta. És el llibre de l’Artur Quintana i Font, investigador, mestre, amic i codonyerà per decisió pròpia.
Artur Quintana es mereixia aquesta publicació des de feia molt de temps com diu Hèctor Moret en el pròleg del llibre, després d’expressar-se d’aquesta manera: “En fi, vull dir que Artur Quintana ha estat amb el seu exemple de constància i compromís, l’artífex essencial, des de la discreció i el treball, en la construcció d’allò que en les últimes dècades s’ha conegut popularment, a banda i banda de la ratlla, amb el nom de la Franja”.
Temps tindrà el lector de passar els fulls del llibre —explícitament trilingüe—, des de l’explicació del mot xandra, un basquisme ribagorçà, fins la bibliografia científica, literària i la pròpia d’Artur Quintana. I entremig, el recull de treballs sobre història lingüística, ensenyament, dialectologia, etnopoètica, literatura i escriptors de la Franja: investigació acurada, documentada i subtilment establerta.
L’edició del llibre ha estat a cura d’Hèctor Moret i correspon al número 9 de la Col·lecció de La Gabella, editada per l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i l’Associació Cultural del Matarranya com a membres d’Iniciativa Cultural de la Franja, i amb l’ajut del Govern d’Aragó (Departament de Cultura). També han col·laborat altres entitats.
I per acabar aquesta referència del llibre, tant minsa com allongat i interessant és Xandra, vull deixar escrites unes línies, producte del sentiment i la relació amb l’Artur Quintana. Assabentat de que ja havia sortit el llibre i era al local d’Ascuma, vaig deturar-me a Calaceit, venint de Barcelona cap a la Codonyera. Volia obrí una caixa, prendre un exemplar per portar-se’l a l’amic Artur, que arribava a la Codonyera aquell mateix dia. Dempeus encara al rebedor de casa de la Sigrid i l’Artur, amb el millor quadre paisatgístic i realista, com és la finestra amb la serra de la Ginebrosa i la vila de la Torre, i en posar el llibre a les mans de l’Artur autor, vaig percebre el seu goig interior i un molt tènue somrís. Per part meua, sentí allò que es sent, quan un amic està content.
Encara que resten uns quants mesos, seria una bona ocasió per a presentar el llibre, la Trobada Cultural d’Ascuma del mes d’agost.
José Miguel Gràcia
Arxivat sota: Articles La Franja, Notícies
