A les portes del jutjat
para un cotxe, són les vuit,
verd oliva, verd de mar,
verd de la guàrdia civil.
N’arriba un altre després
para, espera, quants són dins?
Potser dos o potser tres,
tots plegats en seran cinc.
Van mirant la gent que passa
i el riu resta ben tranquil,
i ve gent del Matarranya,
Ribagorça i del Mesquí.
De Lleida i de Saragossa,
del Baix Cinca —són d’astí—
i un que ve de Barcelona
que ha sortit abans les sis.
Gran txapela amb excel•lència,
mestre, savi i bon amic,
l’Artur de bona presència
avança ferm i tranquil.
Són uns vint que fan quaranta
que l’envolten amb desig,
parla amb u i parla amb quatre,
i a l’enfront un marroquí.
Aplaudiments al carrer
i dins la guàrdia civil,
vigilar és el seu càrrec,
Artur entra i la Sigrit.
De minuts en passem trenta
o potser quaranta cinc,
i el querellat petja terra,
aplaudiments i un sospir.
Queda el jutge al seu despatx
i de fulls dos pams i mig:
aragonès, català,
—blocs i webs per fer un tapís—
De política no en vol.
Si la querella ha assumit,
bon jurat i glossador,
se l’haurà de traduir
Com l’acusament és fals,
l’arxiu fos, final destí,
o acadèmica serà,
tant la sentència o la fi.
Sr. Jutge, vostè sap?
que un català ben lluït
sempre la Franja ha parlat,
dels Pirineus al Mesquí.
Com la ciència és veritat,
on és la injuria i l’ordit?
La raó és de l’acusat,
de l’acusador, el delit
La resta del querellats
esperen erts dia i nit,
uns, més plets dels querellants
l’altre, els béns que té a Madrid.
Qui menysprea el català
i també l’aragonès,
menysprea tot l’Aragó,
i es menysprea el mateix.
I per acabar una “jota” en castellà i així l’entendran a Saragossa
Para coger las olivas
no hacen falta escalas grandes,
para tener Ley de Lenguas
ni primos, nones, ni pares.
Lluís Roig
(Notícia, videos i declaracions)
Arxivat sota: Articles La Franja, Poesia
