(Aquesta article es publica en castellà, en el dia d’avui, al diari La Comarca d’Alcanyís)
José Miguel Gràcia*
La millor i més curta sortida de la crisi del sector immobiliari, s`hauria de produir amb aquesta seqüència: quant més aviat arribin els pisos al preu mes baix, abans repuntarà l’economia. El pitjor que podria ocórrer, fóra, que els preus anessin refredant-se molt de mica en mica. I més dolent encara, que el mercat ocultés el preu real de venda, en explicitar que els preus baixen, però no gaire, dins d’un mercat poc transparent i fent ús de grans promocions econòmiques, com regals de places d’aparcaments o d’apartaments turístics, lloguers gratuïts abans de la compra durant uns anys, o altres promocions. Per a què el futur comprador agafi confiança novament, s’ha de veure “escrita” per tot arreu la gran sotragada dels preus. Si aquests s’han de rebaixar en un 20 per cent, o en un 30, o un 40, o tal vegada més, quan abans ho facin, abans ens sortirem de la crisi. La gent, en considerar que els preus dels pisos hauran tocat fons, tornarà a comprar. Els promotors i constructors més seriosos i sanejats, tornaran a reprendre l’activitat més o menys normalitzada.
Analitzant el procés, abans i després de la crisi, és fàcil arribar a la conclusió de quins han estat els guanyadors i quins els perdedors. Mentre s’hi inflava la bombolla immobiliària, han guanyat força calés, des del propietari del terreny fins a l’immobiliària i l’API, passant pel constructor, subministradors, bancs, especuladors, inversors que han realitzat les plusvàlues, i alguns més.
Cap comprador de la seua residència habitual ha guanyat un cèntim, encara que ha estat uns quants anys pensant-s’ho. De cop y volta se’ls ha esfumat la plusvàlua. Ni tant sols ha guanyat, aquell que ha venut el pis per doble o triple del que va pagar, per comprar-se’n un de més gran i més car. Però el perdedor més evident i punyent és aquell que s’ha comprat el pis els darrers anys i, realment, a un preu molt més elevat que els d’ara. Veurà que els pisos iguals o molt similars al d’ell, es vendran, desprès d’uns quants anys, al mateix preu o més baix encara que el pagat per ell, o que està pagant encara. En algun cas s’hi pot donar la circumstància que el volum d’hipoteca que li restarà per pagar, serà superior als preus del pisos nous que es venguin en el moment. En aquests casos, que s’han donat en algun país concret, potser fóra més rendible deixar de pagar l’hipoteca, perdre les quotes pagades i comprar-ne un de nou. Això només passa quan la sotragada de preus és espectacular.
De cara al futur en sortirà algú, de guanyador?: és clar que en sortiran, tots els nous compradors, aquells que han sabut i han pogut esperar. Les quotes de devolució de l’hipoteca seran més baixes i el termini també. Els bancs, un xic escaldats, no animaran als clients a allargar els terminis de les hipoteques, lo qual frenarà les possibilitats dels compradors i empenyeran també els preus a la baixa.
També sortirà guanyador el paisatge costaner, tant malmès fins avui per la pressió constructiva. El període passat al ralentí pot estimular la sensibilitat per la natura i moderà el desig de possessió de la segona residència.
Tot el que he dit serà més veritat a les poblacions o territoris, on l’especulació s’ha fet més palesa.
Tal vegada la racionalitat s’imposi al sector immobiliari després de tants anys d’absència d’aquella. Qualsevol ajut al sector de la construcció o als futurs compradors, el qual pugui contribuir a evitar la davallada de preus, seria contraproduent. No obstant, els ajuts a les persones que poden tenir veritables dificultats per pagar les quotes de l’hipoteca de contractes signats en els proppassats anys, podrien ser de justícia.
Vull dir una cosa més: en la mesura que els treballadors que aniran a l’atur pels acomiadaments del sector de la construcció i de les industries subministradores, puguin ser ocupats en altres sectors —indústria, obres públiques i serveis—, després dels corresponents reciclatges, l’impacte econòmic de la crisi immobiliària serà menor.
Que llàstima que els economistes, només endevinen el futur quan aquest ja és passat!
*Economista
Arxivat sota: Economia
