Dijous passat l’Heraldo em va demanar un petit article opinant sobre l’esborrany filtrat de la Llei de Llengües, el qual surt publicat avui. El text enviat el podeu llegir a continuació
José Miguel Gràcia Zapater*
El pasado día 22, pudimos informarnos a través de este periódico del contenido del borrador de la tan necesaria Ley de Lenguas de Aragón. Uno nunca sabe si estas informaciones obedecen a deseos puramente informativos o a intenciones de crear polémica. Sea como fuere, ha sido Heraldo el que ha conseguido la información. Muy sucintamente daré mi opinión sobre los aspectos positivos y negativos que detecto en el conjunto.
Observo con mucho agrado que el catalán y el aragonés se definen como lenguas propias de Aragón. Aparece explícitamente la definición de Aragón como una comunidad trilingüe y por lo tanto queda excluida cualquier otra denominación que no sea la de castellano, catalán y aragonés. No cabe hablar, pues, de localismos acientíficos, producto de la desinformación o, lo que es peor, de ideologías políticas, ajenas a la lingüística.
Dentro de los aspectos negativos destacaré: la no cooficialidad del catalán y el aragonés en los territorios propios, desoyendo el precepto constitucional, en su artículo 2, apart. 3 (“Las otras lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas…”). Las medidas de protección de una lengua empiezan necesariamente por su aprendizaje en la escuela si se aspira a su papel como lengua vehicular, de lo contrario, en los tiempos presentes de grandes movimientos inmigratorios y de antropofagia de las lenguas dominantes, se abren las puertas de su extinción. Si la futura Ley de Lenguas deja a la voluntad de padres o alumnos, el estudio del catalán en la Franja y del aragonés en sus territorios, a los creyentes sólo les queda rezar, y al resto, ni eso.
Con referencia al Consejo Superior de las Lenguas, creo que su utilidad y éxito estará en función de su elección por criterios académicos y científicos, alejados de repartos de las formaciones políticas. Y además, sus decisiones técnicas habrían de ser vinculantes.
Las reacciones de las fuerzas políticas podrían resumirse así: para el PP, ni falta que hace la Ley y su análisis de la realidad, inexistente; en cuanto al PAR, muchos cargos con responsabilidades municipales y comarcales discrepan de la teoría de las mil lenguas que defiende la dirección; en el PSOE, algunos cargos confiesan privadamente que la Ley habría de ir más lejos; no me consta la posición de IU; y finalmente para la CHA, sin cooficialidad no hay Ley de Lenguas.
*President de l’Associació Cultural del Matarranya
(Si algú de vosaltres disposa del PDF de tot el dosier que publica avui l’Heraldo, sobre la Llei de Llengües i me’l pot enviar, el publicaré)
Arxivat sota: Articles La Franja, Notícies
No s’entén que es reconegui que una llengua sigui pròpia d’un territori i al mateix temps no sigui cooficial juntament amb el castellà.
La llèngua pròpia hauria de ser com a mínim tan oficial com el castellà que amb tots els respectes, no és la llèngua propia de la Franja.
Igualment podriem dir de l’aragonés amb la seva zona respectiva.
Aquesta Llei de Llengües és un pas endavant però molt insuficient.
Al Baix Cinca i la resta de la Franja, ens esperavem més.
Raonaments impecables. No entenc com lo Govern d’Espanya i el PSOE parlen tant de constitucionalitat o inconstitucionalitat, i són capaços de deixar la futura Llei de Llengües aragonesa fora de la Constitució.
Tens tota la raó. El català i l’aragonès han de ser oficials.
A mi no em convenç el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón. El segon paràgraf impecable.
Aquest es un comentari que ha fet Pedro J. Bel a l’apartat de l’autor i que ara el trasllado al lloc adequat
Pedro J. Bel, a Juliol 30th, 2008 a 11:37 Dit: Edit Comment
Pontificar des d´Esplugues o Barcelona, sobre qué s´ha de fer o dixar de fer a l´Aragó, no deixe de esser un “brindis al sol”.
Lo perill de que la nostra llengua se pérdegue no está en la declaració, o no, com a llengua oficial. Fa mes de 600 anys que, sense cap aparell ortopedic, s´ha mantingut viva la nostra llengua, hasta el punt de esser la nostra comarca, la que manté lo percentatge mes alt de catalonoparlants efectius, d´entre tots los territoris de parla catalana.
Per a mantindre la nostra llengua cal que naixquen a La Codonyera i als altres pobles del Matarranya, i avisquen allí, prou xiquets que la continúen parlant. I aixó se conseguirá millor potenciant la economía i evitant complicacions in-necesaries a la gent que viu allí. Tot lo altre es “fer volar coloms”.
Los qui, per les raons que sigue, vam marxar de la nostra terra i hem creat fora la nostra familia, no tenim cap autoritat moral, per a interferir en un problema que natros mateixos hem provocat.
Dixem que els pares d´aquells xiquets desidixquen lliurement com volen formar als seus fills, com natres hem decidit com volíem educar als nostres. Aixó es la democracia, lo altre es demagogia i ganes d´imposar als demés les nostres “filies” i les nostres “fobies” , i no vulguem solucionar de manera artficial un problema que natres mateixos hem provocat en la nostra fugida.
Si hem de rezar, recem, peró “a Dios rogando y con el mazo dando”. I lo millor mall que podem utilitzar es lo que se está fent per part dels qui escriuen i dixen testimoni de la nostra manera de parlar, dels nostres antics costums, dels masos, dels refrans, de la nostra historia local, etc. Tot aixó es lo que se salvará, quan mos enterron a natros, en la llegua posada. Los fills dels qui hem marxat, no donaran continuitat a la nostra manera de parlar, i si te alguna continuitat, será la que els hi proporcionon los xiquets de les nostres viles. No els incordiem, no els vulguem imposar els nostres prejudicis. ¡ No son mes tontos que natres! Dixem-los tranquils.
#
Pedro J. Bel, a Juliol 30th, 2008 a 12:01 Dit: Edit Comment
Lo meu comentari anterior, l´hai posat per error a un lloc equivocat. Volía posarlo com a comentari del teu article d´avui al diari Heraldo, sobre la nova llei de llengües. Disculpa-me i ,si es pot subsanar l´error, fes-ho. Jo no ´n sé.
Una llengua pròpia ha de ser oficial
Contesto a l’amic Pedro J. Bel des de la meua casa de la Codonyera, per que ara estic ací, cosa bastant normal a l’estiu i perquè me puc connectar per wifi a l’internet rural. Espero que tinguen més validesa les meues paraules, tenint en compte que no ho faig des d’Esplugues. No puc més de donar-li les gràcies per haver-hi comentat el meu post —article— sobre l’oficialitat de les llengües pròpies a l’Aragó, y perquè ho ha fet en la nostra llengua, català occidental. No són massa els que ho fan estiguen o no estiguen a favor del que dic. Considero que l’oficialitat és el reconeixement més directe de la llengua pròpia, si no, sempre serà una llengua de segona. Però és que hi ha una altra raó, amic Pedro, millor dit, una obligació: que ho ordena la Constitució Española en el article 2, apartar 3. No me cansaré de repetir-lo. Com se pot entendre que dos llengües pròpies de l’Aragó no siguen oficials en els corresponents territoris. Si alguna persona coneix algun cas similar, m’agradarien escoltar-la
Lo dels 600 o més anys d’existència és una veritat a mitges a dia de vui. Escolteu la llengua que parlen els xiquets quan juguen, i si parlen en català per què diguen “lunes” i “sandía” Quants xiquets, vinguts d’altres terres, de parla castellana o d’altres parles, parlen el nostre català.
No sento culpabilitat alguna per haver marxat del “lloc” sense perdre les arrels i el sentiment d’aragonesisme”, és més, si m’haguera quedat a la Codonyera, estic segur que no feria lo mateix per la nostra llengua.
Penso que ara i vui, lo més important a fer per allargar la vida del nostre català a la Franja és el seu estudi a l’escola. Quantes hores de classe?, quantes assignatures?,… s’haurie de pensar bé. Si als pares no se’ls pregunte sobre les matèries ni els continguts dels plans d’estudis (per exemple, matemàtiques, història i llengua castellana) per què han de decidir sobre l’assignatura de la llengua pròpia? Per què no compte la llibertat per a totes les altres matèries. Amb que principi democràtic es basen els ajuntaments per decidir sobre la ortografia del nom de la seua vila? Per què han de decidir sobre la llengua i no sobre la vacunació contra la grip, per exemple? Penses que són demagògics els meus raonaments en este dia calorós d’estiu, amic Pedro?
De tota manera, t’agraixco de veritat els teus comentaris. Sense parlar ni escriure difícilment es pot entendre la gent.
José Miguel Gràcia
José Migel:
Gracies per la amabilitat en que me trates a la teua contesta, segur que mos entendrem, encara que els nostres plantejaments siguen una mica diferents.
Jo no se que diu la constitució sobre les llengües i els territoris. Peró suposo que eixa constitució s´haurie d´aplicar igual a Barcelona que a La Codonyera.
Pos resulte que a Barcelona, on lo castellá i el catalá son lleguës cooficials, si tens una placa al carrer que t´anuncie com a “Gestor Administrativo” has de cambiar-la per una que hi poso “Gestor Administratiu”, te parlo per propia experiencia.
Si demanes a la Universitat de Barcelona un certificat, en castellá, de materies cursades en una assignatura, per a convalidar els credits a la Univesidad de Granada, tarden un mes en donar-te ´l, si el demnes en catalá te ´l donen al moment.
Si demanes a Industria un certificat d´homologació d´un autoclau, aparell perillós, per a montar una fabriqueta d´envasat de trufes a Sarrión, no tens cap possibilitat que te ´l faiguen en castellá. Que es una llengua oficial a Barcelona.
Si eixes son les ventajes que done la cooficialitat de les llengües…¡Virgencita que me quede como estoy!
En quan a territorialitat, la llengüa no es del territori sino de la gent que l´ocupe. Quan La Codonyera estave habitada pels ibers, s´hi paralava en la llengua dels ibers, quan van vindre los romans, i van predominar, los ibers de La Codonyera no van tindre mes remei que posarse a declinar el “rosa, rosae”. Quan van arribar els moros, no van valer les plataformes de defensa de la llengua llatina, i la gent que se va quedar a La Codonyera va apendre a parlar en arab y a escriure de dreta a esquerra. Quan Alfonso II d´Aragó va conquistar la Codonyera i va portar gent del Pirineu, acualment de LLeida,(Catalunya no existíe encara com a tal, i a la llengua se la designave com a llemossí) los de La Codonyera van començar a parlar el que ara se coneix com a catalá. Si va quedar algún moro residual se va adaptar a la llengüa dominant, i no va valer que desde Córdoba algú reivindicare la continuitat del arab d´eixe territori, o vinguere desde Córdoba a passar mes fesquet l´estiu a La Codonyera.
Sempre que un territori, per les raons que sigue, es ocupat per gent nova, la llengua d´eixa gent ha predominat sobre la de la població residual. I aixó no ho diu cap constitució, ho diu la historia. I tot lo demés es “poner puertas al campo”.
Es evident que els qui ham dixat despoblat lo territori no som culpables de res, peró si los causants de tot. Les nostres raons hem tengut per a marxar d´allí, peró aixó tindrá unes consequencies evidents, i ham de assumir la realitat.
Sé que a la Codonyera estos raders anys están naixent molts xiquets, pero no sé de quí son fills ¿M´ho podríes aclarir en números concrets? A Fórnols només hi-ha un xiquet, menor de 18 anys, es fill d´uns rumanesos.
A proposit de la lluita que esteu portant des de fa trenta anys per a que la nostra llengüa sigue declarada cooficial ¿Pots dirme quans nous parlants de la nostra llengüa heu consseguit?
Per lo que vaig poder comprobar l´altre dia a la Sorollera, ni tan sol hau conseguit que parlo com natres lo Dr. Quintana, a mí me va pareixer molt que parlave com los de Barcelona. ¿No acabará ell fent-mos paralar a tots natres com a Barcelona?
Vigileu-lo, que jo a les págines de les institucions que ell presidix com Iniciativa Cultural de la Franja hi veig l´escut de la Generalitat de Catalunya. Tu que eres contable i presidixes una de les assosiacions que en formen part ¿Pots desglossar-me quantificades les partides d´ingresos, per la seua procedencia, de ASCUMA?
Ho dic per que qui pague mane, i voldría saber qui mane a la vostra associació.
Amic Pedro,
no voldria convertir les nostres diferències en una polèmica interminable, no obstant com les ocasions de parlar educadament no abunden en estos temps, te contestaré alguns punts de la teua última “replay”. Tant a l’ASCUMA com a la ICF manen els socis i els seus representants a través dels seus vots. Com a president d’ASCUMA mo me sento (sentixco diguem a la codonyera) pressionat per ningú –DGA, DPT, organismes del Govern d’Aragó, Institucions catalanes, Partits polítics, etc. Els nostres ingressos provenen de les quotes dels socis, una gran part d’organismes i institucions culturals aragoneses, venta de llibres, alguna subvenció no massa important de institucions catalanes i poca cosa més. Si poguéssim treure més de la Generalitat de Catalunya no ho pensaríem dos voltes. Fons des de Catalunya beneficiarien la llengua y la cultura a l’Aragó. Què fa l’Instituto Cervantes per la llengua castellana?
M’agradarie veure tants rètols en català per tota la Franja com rètols en castellà i en altres llengües es poden veure a Barcelona. Escriu una carta en català estàndar o en català occidental, parlat a la Franja, a algun Ajuntament del Matarranya o del Mesquí, i veuràs el percentatge d’èxit.
Per què ha de ser més important una pedra que la llengua?
Quan estic a la Codonyera parlo com a la Codonyera (Escolta com parlen els xics pel carrer) Quan estic pel Matarranya tracto de fer-ho com ells. Quan estic a Barcelona, com els barcelonins. Quan parlo en públic utilitzo un català més estàndard i si escric, més encara. Com s’explique que amb una sola gramàtica, hi hagi tantes diferencies entre els parlants de llengua castellana. Prova de fer parlar a un andalús tal com parleu a Fórnols. Si la nostra llengua fore ensenyada a l’escola, deixaria d’estar tan amenaçada i seria més estimada. Si algun dia vols conèixer el català de la Codonyera, estudia el llibre de l’Artur Quintana “El parlar de la Codonyera”.
Disculpa, m’he passat dos pobles en l’extensió dels meus comentaris. Si algun dia vols ser soci d’ASCUMA seràs ben rebut.
Pedro (i Gràcia) estava seguin los vostres intercanvis d’opinió. Me pareixen interessants. I a pesar que són los debats habituals entre dos persones oposades ideològicament que s’estan coneixent, m’agraden perquè parleu en base els dos. Sabeu de què parleu. Intentaré respondre a Pedro, que és de qui tinc més diferències sobre el que diu.
Crec que és un error respondre a la falta total de normalització de la llengua de la Franja dient què fan a Barcelona. Parlem de Barcelona tant com vulguem quan calgue. Però repetim: quina és la situació a la Franja? De total desalfabetització de la població.
Precisament dius que la norma és que els “residuals” s’habituon a la llengua de la majoria (podríem posar milers d’exemples contra este Laissez-faire que dius que és normal, però seria massa extens). Però a Fórnols, a la Codonyera, a Fraga o a Bonansa lo que imposen los successius governs de Saragossa és lo contrari: que la minoria castellanoparlant haigue fet habituar a la majoria calanoparlant a parlar, educar-se, escriure, transmetre… l’altra llengua. Com tu dius, lo problema està en que la “norma” va contra lo que la lògica marque. I què dir, que tb podem parlar que els alemanys, que deuen ser la majoria lingüística europea, podrien demanar drets per a alfabetitzar als europeus només en alemany. Evidentment, l’estat espanyol serie el primer que fotrie el crit al cel.
Les associacions que actualment existixen a la Franja no tenen la funció de crear nous parlants. Han conseguit coses tant “senzilles” com que un 80% de la creació editorial de la Franja sigue en la llengua del territori. I això a l’àrea a on lo coneixement escrit de català és més baix. És això un fracàs? Se poden explicar desenes de nous parlants que conec al voltant del meu Matarranya. Però cap associació los farà nous parlants. Perquè ni tenim la base social ni les polítiques per a tindre nivells de tanta alta volada. Conec los (fills de) romanesos, berbers, castellà de la serra de terol… que han aprés que per a lligar-se a la rúbia que els mole, què millor que ser el més matarranyenc de tots. O per a pujar a encarregat de l’empresa què millor que parlar en l’amo de tu a tu i en la llengua de qui mane. Jóvens que parlen català en tota normalitat. Los ho ha fet la pressió demogràfica de la llengua i la integració. L’única arma que hasta ara ha fet mantindre la nostra llengua al Matarranya. Però és qüestió de temps… lo nostré camí està marcat pel que passe tan lluny (però tan prop) com a Tamarit de la Llitera. Allà la dinàmica és la contrària. Pq a ningú dels nous que han vingut ningú s’ha preocupat d’alfabetitzar-lo en la llengua del país. I al final los catalanoparlants s’han convertit en minoria. A força d’anys i desalfabetització (i evidentment,de política, molta política) lo “campo” ha canviat de plantes. I el castellà s’ha naturalitzat tant que la presència del català entre crios d’escola és NUL·LA. I el 70% dels pares són de llengua inicial catalana… Haurem de decidir quin futur volem per al nostre Matarranya. Si volem lo futur que mos marque la Llitera o el futur que hasta ara havie funcionat a esta terra…
PS: I deixam solidaritzar-me una mica en Artur Quintana. Jo, parlant de matarranyenc, mai m’haig vist obligat a canviar de registre per més que estiga a Barcelona i per més que faiga una conversa formal. I de fet, no ho faig. Crec que exigir-li a qualsevol barceloní de naixement canviar el registre és de tant baix nivell com qui alguna vegada m’ha recriminat que diga i escriga “seua” al puesto del seu “seva”. Artur Quintana possiblement és qui tècnicament coneix millor les parles del Mesquí. I l’haig sentit parlar a un auditori (a Mont-roig) en eixe parlar. Però ho farà quan li vingue de gust per què en té ganes. Com parlarà en alemany a l’auditori que considero que ho ha de fer. No li exigim coses que no mos agraden que mos exigixquen.
Amic José Miguel:
Crec que els platejaments i les opinions, teua i meua,sobre el tema de la continuitat de la nostra llengua, expressades publicament a traves del teu blog están prou clares. No cal insistir més. No sé quants pobles mos hem passat l´un i l´altre, pero crec que no mo´n hem passat cap.
Acepto gustós la teua invitació a fer-me soci d´ascuma, peró en una condició: que me contestos es privat, per mail o personalment, a les preguntes que t´hai fet i a una altra pregunta: ¿Quants dels cuatrecents socis viuen al mes de febrer al Matarranya? Simplement es per a saber si entro a una associació cultural del territori o a una associaició d´amics del país. I per una altra part si colaboro en una institució cultural sense cap connotació política o la meua collaboració me convertix automaticament en “compañero de viaje”, o encara pitjor, en “tonto útil”. No afirmo res, simplement vull assegurarme de que no es aixina. Perdona els meus prejudicis, peró soc així de desconfiat. Parlarem en privat.