(Amb el títol Lenguas i surrealismo, avui em publica Heraldo de Aragón l’article que podeu llegir tot seguit. No cal dir que la versió publicada, ho és en castellà. També he de dir que aquest mateix article no l’ha volgut publicar El Periódico de Aragón, sense comunicar-me les raons).
Llengües i surrealisme a l’Aragó
José Miguel Gràcia Zapater*
El passat set de febrer, unes tres-centes persones es manifestaren a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, seguint la crida del partit Ciudadanos/Ciutadans, sota la cobertura de la COPE i en contra de la política lingüística de la Generalitat. La frase més destacada del Sr. Rivera durant l’acte, va ser: “No ens cansarem de reivindicar el bilingüisme fins que es faci realitat”. Potser per considerar l’acte massa conservador, el PP no va assistir-hi, tot i estar d’acord amb els seus objectius. A Santiago de Compostel•la, semblants manifestants portaven la pancarta “Sí bilingüe”. El PSOE aragonès o el senyor President mitjançant la Conselleria de Cultura, han donat a conèixer un esborrany d’un projecte d’una moderada Llei de Llengües, en la qual, ni s’estableix la cooficialitat del català i l’aragonès, ni l’obligatorietat del seu ensenyament als seus respectius territoris. És una llei de drets i no d’obligacions, es diu, tot i així es qualifiquen com a pròpies les dues llengües. El PP, oblidant-se del mandat estatutari, del seu vot favorable a la Llei de Patrimoni i de l’article 3r de la Constitució Espanyola, reacciona amb virulència declarant que la Llei no és necessària, no important-li els drets dels seus parlants ni el patrimoni lingüístic d’Aragó. I el PAR, partit de Govern? Què hi fa?: als oblits i incompliments del PP, afegeix, sense cap mirament, un agosarat activisme en contra del projecte de Llei. Militants del partit creen una plataforma contra el català, juntament amb una associació de pseudolingüistes, de la qual alguns són també dirigents, amb la que reinventen la història menyspreant qualsevol criteri científic, acusen del que faci falta als seus oponents i judicialitzen la lingüística a través de querelles criminals. “Curiosament”, la COPE enalteix i promociona l’operació. Finalment, la posició de la CHA és ben clara: admetria el projecte del PSOE si inclogués la cooficialitat del català i l’aragonès. Associacions culturals, com la que jo tinc l’honor de presidir, defensem la cooficialitat en un Aragó trilingüe, amb tots els seus matisos i singularitats i com a patrimoni cultural de tots. Malgrat això o per això, alguns ens qualifiquen d’activistes agitadors, venuts a l’or forà. La dreta integrista reivindica el bilingüisme i la cooficialitat a Catalunya, València, Galícia i Euskadi. A qui defensa el mateix per l’Aragó, se l’exclou per revolucionari. Algú ho entén tot això? Ja ens agradaria a molts que en qualsevol lloc de la Franja, el PP o el PAR diguessin en una manifestació: “No ens cansarem de reivindicar el bilingüisme fins que es faci realitat” Per què, allò que és constitucional i bo, respecte a totes les llengües d’Espanya, no pot ser-ho a l’Aragó? Si algú ho entén que m’ho expliqui. Fins que no arribi aquell dia, no podré menys que recordar el poeta i crític francès, André Breton. De viure actualment, potser la mai no aflorada Llei de Llengües d’Aragó i les seues circumstàncies, li donarien matèria suficient per al seu Quart manifest surrealista.
*President de l’Associació Cultural del Matarranya.
PDF d’Heraldo: lenguas-y-surrealismo
Filed under: Articles La Franja, Política i Societat
Molt bé, President! Coincideixo plenament amb este plantejament sobre la incoherència amb la qual alguns pregonen lo bilingüisme.
Amb aquesta retòrica i relacions tan ben exposades, acabaràs prenent-mos lo lloc als professors de Literatura.
A custión ye: hemos de trusquir con l’amerada Lei de o PSOE u refusar-la dicindo que ye insuficient, encara que ixo signifique encerrinar-mos en plan furo?
D’acord, com gairebé sempre.
Tens la virtut de saber expressar amb paraules, dades i raonaments allò que a molts ens roda pel cap i que només som capaços d’expressar-ho en divagacions de sobretaula i articles frustrats.
Salut, company
Felicitats!
[...] i el mateix Gràcia diu que al Periódico de Aragón no l’han volgut publicar. La versió en català es pot trobar al blog Lo finestró del Gràcia. El PSOE aragonès o el senyor President mitjançant la Conselleria de Cultura, han donat a [...]
Surrealisme es:
1) Presidir la associció d´un territori que vas abandonar fa cinquanta anys, contribuint a la seua dessertització.
2) Utilitzar eixe carrec com a pantalla enganyosa. Com si realment representares a la gent que viu al territori. Quan només te representes a tu mateix i a una colla d´amics, que tampoc viuen ni tenen fills al territori, que pretends representar.
3) Intentar imposar, des de fora, la oficialidat d´una llengua que no ha segut mai (en 700 anys) la llengua oficial déixe territori.
4) Que, de les quatre regións on se parle la llengua catalana, a tres de les quals es oficial, sigue la nostra la que mes percentatge de gent la parlo, sense caldre que sigue oficial.
5) Que per a defenssar les llengues de l´Aragó, t´hagues de valdre, d´un “comisari politic”, en nómina de la Generalitat. Seríes mes creible si trobares al propi territori gent interesada i diners per a inspirar una mica de confiança.
6) Anar d´apagafocs d´un incendi, que tu mateix has contribuit a provocar. I apareixer, cinquanta anys després d´abandonarla, com a “salvador” d´una gent que ni te necessite ni te demane cap ajuda.Per a ells les teues propostes son un estorb i un “gasto” innecessari.
Vaigue per davant la meua admiració i lo meu repecte per la acció cultural que la vostra associació esta portant a les terres del Matarranya en temes etnologics i literaris. Peró la politització de la nostra llengua i l´intent d´imposarla obligatoriament als pocs xiquets que queden als nostre pobles es, per a mi “surrealisme”
Sempre igual: “des de fora”, “grup d’amics”… i tots els que hi vivim i veiem com els nostres fills estan abocats a l’analfabetisme?
Respecte a la politització, aquí t’equivoques del tot: els únics que parlen de política quan haurien de parlar de filologia són els secessionistes de la Facao i simpatitzants. Sempre parlen d’imperialismes, de Catalunya, de Carod-Rovira… Mai no aporten cap argument filològic: associen llengua amb país, negant als que no són catalans el dret a parlar una llengua anomenada per tota la comunitat filològica com a català i que es parla al seu territori des de fa molts segles.
I el tema de la suposada “imposició” no cal ni comentar-ho: jo sé quina llengua ens imposen: i ningú dels Facaos se’n queixa –jo tampoc, doncs trobo normal que m’obliguin a saber castellà… Però, i la meua llengua materna-paterna? Vols que s’acabi de desfer, com està passant ara aquí a l’Aragó, per a què després els estudiosos pugueu lamentar-vos-en en el futur?
Per cert, mos pares van emigrar del Matarranya i la Ribagorça cap a BCN i jo vaig tornar a formar la meua família –i empresa també– ara ja fa 16 anys. Suposo que tots tenim el mateix dret a opinar sobre el nostre territori, tan mos pares –que van haver de marxar de ben jovenets– com jo.
També és surrealisme tot el que escriu P. J. Bel contra la meua persona, tal com podreu comprovar al llegir el seu comentari, el qual el podria esborrar, però no ho faig. Paradigma de surrealisme. P. J. Bel no ha entès de què va això de la llengua pròpia. No cauré en el parany de contestar-li punt per punt. Ell ja sap per què.
Admira ASCUMA pels temes etnològics i literaris, escrits en la nostra pròpia llengua voldrà dir, suposo.
Carles:
En la teua situació ¡”claro”! que tens dret a parlar i defensar la manera d´educar als teus fills. ¡Faltaríe mes! Tens tota la raó del mon.
No soc de la Facao y sempre hai tengut clar que els catalans i natres parlem la mateixa llengua.
José Miguel:
Gracies per dixarme manifestar la meua opinió. Dono raóns, no poso paranys. Mai has contestat a les meus preguntes, ni has rebatut en raóns les meues afirmacions. No sé per qué. Suposo que es per que no tens una resposta prou convincent.
A Pedro J. Bel,
no vull comentar temps passats, motivacions i circumstàncies, no m’interessen. Un dia et vaig dir que ho deixava de fer. El cas és que: o no t’entenc o no m’entens.
Pedro,
Séntigo profundament llegir la duresa de les teues paraules. No el contingut, que ara en parlaré, si no la duresa. Crec que a este bloc és més fàcil trobar diàlegs i arguments que ràbia continguda.
I intento donar-te resposta al que tu dius punt per punt, però sense gens de ganes que es convertixque en una discussió tan àmplia com difícil d’acotar.
1) L’Associació que Gràcia presidix fa juntes mensualment, i així de memòria et puc comptabilitzar l’assistència habitual de 6 persones que residixen al territori i 3 que no. No em comptabilitzo perquè la meua situació és peculiar. Treballo fora, visc al Matarranya més del 50% de l’any i totes les setmanes vaig i vinc i em faig les 4 hores i mitja d’anada i les 4 hores i mitja de tornada per a coses tant senzilles com poder fer el cafè al bar, participar a les juntes de l’associació local, trobar-me amb los meus amics fent una copa a Vall-de-roures o ajudar al negoci familiar. Des de la teua perspectiva no sé si em desautoritzaràs per a parlar del que séntigo com lo (únic) meu territori: lo Matarranya. Potser sóc un apàtrida.
2) Dir a l’Associació Cultural del Matarranya colla d’amics simplement és desconeixement. Són 250 socis (de les més gran registrades a Aragó -a una comarca despoblada-). I jo només tinc 4 amics membres.
3) Dius que l’oficialitat del català és surrealisme: primer hauries de llegir la Llei de patrimoni cultural d’Aragó (alguna cosa deu ser això que denominen “català”). I per a exemples de “màxims dirigents” de la Franja que públicament demanen l’oficialitat pots fer una ullada aquí (del PSOE i del PAR):
Vicenpresidents de Diputació, diputats provincials, alcaldes, presidents de comarca, consellers…
http://xarxes.wordpress.com/2008/07/23/les-bases-del-par-discrepen-amb-la-direccio-per-la-llei-de-llengues/
Dels 5 contraris del PAR – PP suposo que en dues conéixer a un que desperta poques dots democràtiques.
4) Lo català no es llengua històrica a 4 territoris, si no a 8. Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, Franja, l’Alguer i el Carxe. I les dades optimistes per a la Franja s’han acabat. En cosa de 15 anys estarem al nivell del País Valencià i la zona central de la Franja (la més poblada) estarà com l’Alguer. De dades te’n puc enviar les que et calguen per a confirmar-t’ho. Aviat seran públiques.
Lo català s’hi ha mantingut per una regla de tres molt senzilla: no immigració. De fet, com tu remarques al llarg del que dius, el problema nostre ha estat l’emigració (que encara patim). Un dels territoris a on hi ha menys població de primera llengua catalana, com és Andorra, precisament és a on lo català es mostre més vital (capacitat d’atracció dels parlants d’altres llengües). A la Franja, tan bon punt ha canviat la societat agrària cap a una industrialització (zona central) s’ha trobat en bosses de nova població a la que no li ha calgut aprendre la llengua, i tampoc li ha costat gens alsar la mà i dir “¿podéis hablar castellano? no os entiendo”
5) No es val cap comentari
6) Fer pensar que el problema del català a la Franja és l’emigració es mostra de desconeixement. L’emigració fa perdre població, i futur d’un lloc… però no de la seua llengua. I manifestar que per a la gent del Matarranya el recoenixement del català és un estorb i un gasto símplement és viure a un oasi de votants molt conservadors… i molt grans.
Finalment, no pots fer-te passar per apolític en temes de llengua quan entre a les discussions polítiques sobre el paper de la llengua a l’ensenyament. Les decisions públiques són política. I és fal•laç demonitzar-les. L’única llengua que s’ha imposat a la Franja ha estat lo castellà. Per sort ha quedat registre a les primeres enquestes fetes a la Franja de la població que, a pesar de tot, no el va aprendre a parlar. Dir que l’alfabetitzar en català i en castellà a la gent de la Franja és una imposició em pareix un argument tant elaborat com dir que la imposició de la teoria evolutiva a les escoles va en detriment del creacionisme.
Segurament no mos entenem. Ho séntigo
N. Sorolla diu que som 250 socis a l’Associació Cultural del Matarranya. Suposo que, com ell ben bé sap, en som més de 370, i anem camí del 400. La traït la memòria, o els dits, o la pressa, o la efusivitat.
Vaja, si arribo a saber que em farien tan cas com un a un cabaç… m’estalvio els arguments (i el temps que em va costar)
Senyor Bel en escriure el seu llibre de memòries ‘La casa del Sabinet’ quede perfectament definida la seua ideologia política. En això no enganye ningú. I si diu que ASCUMA està polititzada no sé si vosté és la persona més adequada i creïble per fer esta afirmació després d’haver llegir el seu llibre.
No obstant això, a pesar que estic a les antípodes del seu pensament polític, el felicito per haver recollit el valuós testimoni d’una època massa desconeguda de la nostra història recent.
“Lo cortés no quita lo valiente”. Gracies Carles