(Columna de Lo Cresol del Diario de Teruel, del 4 de juliol del 2009)
“Sobre el projecte Gran Scala n’he parlat més d’un cop, en ocasions de forma seriosa i també en altres, un xic jocosament. Ara ho faré de nou, crec, mesuradament. Els grups contraris als megaprojecte addueixen l’impacte ambiental, la desestructuració territorial, la gran despesa de diners públics en les estructures i, per no parlar de més repercussions, la manca de principis ètics, com a motius per rebutjar-lo. Alguns mitjans de comunicació hi fan esment permanentment, no sense raó, de la baixa o tal vegada nul·la solvència econòmica dels promotors del projecte, un grup empresarial amb un capital minso i encara sense nòmina de treballadors.
D’altra banda, tot el poble d’Ontinyena està força il·lusionant o interessat, així com la majoria dels polítics, trets els dels partits minoritaris (CHA i IU), segons ho publiquen aquells cada dia, i amb escreix demostrat últimament, en aprovar, ad hoc, la Llei de Centres d’Oci d’Alta Capacitat, en menys de dos mesos. Y un gran munt d’aragonesos somiant cada dia amb el cúmul de beneficis que representarà per Aragó la ciutat del joc monegrina. Com somiar es gratis…!
Dit tot això sobre el projecte, jo em vull referir com sempre ho he fet, sense menystenir totes les raons dels que s’oposen al projecte, a la seua viabilitat, millor dit, a la seua inviabilitat econòmica. Si no s’han canviat les dades, la afluència de visitants es xifrava en vint-i-cinc milions de visitants per any. No puc més que reprendre el que vaig escriure fa un any i mig: “Vint-i-cinc milions d’éssers humans, que equivalen a 68.500 individus cada dia; i també per dia, 300 avions o 170 trens plens, o 1000-1200 autocars, o 40.000 automòbils, o una combinació de totes les possibilitats, tant a l’estiu amb l’abrusador sol monegrí, com a l’hivern glaçador de temps i sospirs.” Y tots els dies de l’any. Poca cosa més puc afegir ara. Tot i què la data de visitants s’hi hagués reduït a la meitat —encara es parla de 32 casinos, 70 hotels amb 25000 places—, no deixaria de ser un despropòsit. D’on vindria aquesta massa boja per al joc. Espanya? Europa? Tot el món?
Jo no sé si el projecte tirarà endavant —inversions, obres, estructures—, en tot cas, el fracàs econòmic estaria gairebé assegurat. Quins polítics pagarien la irresponsabilitat, o només per vergonya s’apartarien de la vida pública?
José Miguel Gràcia”
Arxivat sota: Articles Lo Cresol
