Gran mestre, el més radicalment català i a la vegada més universal, lluitador per la democràcia, cronista de la realitat, pensador i escriptor. Els seus quadres avantguardistes no són pas abstractes, perquè són línia, matèria i terra. La seua pintura no és per a ser explicada és per sentir-la. Amb el seu traspàs comença la seua llarga vida.
Un gra de sorra com a homenatge: del meu poemari Vers a vers a Barcelona, enfront de la seua Fundació, el cal·ligrama “Núvol i cadira”.
Filed under: Poesia, Política i Societat
