De Creta a la Codonyera

(Fa bastant de temps que vaig escriure l’article que repeteixo sota aquestes línies. Ho faig ara novament, atès el nul ressò que va tenir en quant a la rectificació d’allò que es diu en el web de la comarca del Baix Aragó, o en el panell informatiu a l’entrada de la vila)

la-codonyera-b.jpg

L’altre dia vaig entrar a les pàgines web de la comarca del Baix Aragó (www.bajoaragon.es) tot esperant trobar alguna referència a la llengua, quan es descriuen cadascuna de les viles —s’entén, les viles de parla catalana. Es fa esment a la situació geogràfica, a la història, l’economia, les festes, el paisatge, etc., i s’hi il•lustren amb fotografies, però de la llengua res de res. Ara bé, quan es parla de la Codonyera, apareix aquesta explicació: “Su nombre derivado del latín Codum que significa membrillo, así como, en chapurriau, lengua autóctona, donde Codony también lo significa”. (Sospito que aquesta informació està treta de la Guía Turística del Mezquín-Matarraña, editada l’any 2000). Magnífica, aclaridora i acadèmica descripció. No es pot demanar més. En primer lloc no conec aquesta accepció llatina de Codum, sí li puc dir a l’autor de la informació, que cotoneum (Alcover i Moll), cotoneum malum, cydonium i citonium (diccionari català-castellà-llatí-francès-italià, Barcelona, impremta de Joseph Torner, 1839) ho són de debò.
Si em permeteu la petulància, amics lectors, us diré que és el grec el que ens dóna més llum etimològica. A la ciutat de Κυδονια (Qudònia) de l’illa de Creta —en llatí Cydon i actualment Cidònia— els grecs cultivaven uns bons codonys, símbol de la felicitat i l’amor, consagrats a Afrodita, que anomenaven κυδώνιος (qudònios), en català codonys, i científicament Cydonia oblonga i Cydonia vulgaris.
Què haurà volgut dir l’autor de la descripció esmentada, quan diu lengua autóctona?: que va nàixer o es va desenvolupar només a la Codonyera, que és una llengua no escrita, que és una variant sense prestigi o dialecte sense importància d’alguna altra. Què coneix dels lleidetans que van colonitzar la vall del Mesquí i les altres terres del Bergantes, Guadalop o Matarranya, després de la reconquesta?
Si l’autor de la frase acceptés que a la Codonyera parlem català a la manera occidental ho tindria molt fàcil perquè, en català, codonyar o codonyerar signifiquen terra plantada de codonyers, i en algunes contrades, codonyera equival a codonyer, el arbre dels codonys (Alcover i Moll); però si no ho accepta, ho té “fotut”.
Recentment, en un viatge que he fet a Grècia, he descobert una paraula en grec actual, derivada —així ho crec jo— de κυδώνιος (qudònios). Visitàvem, la meua dona i jo, el Museu d’Instruments Musicals Grecs d’Atenes, escoltant els diferents instruments mitjançant els corresponents auriculars. Tot de cop, la Maricarmen, em diu que ha escoltat la paraula qudounios. Després, jo la sento també en la versió anglesa, referint-se al so d’unes campanetes o esquelles que antigament duia el bestiar, les quals van esdevenir, posteriorment, instruments musicals. A la vitrina d’enfront hi havien unes quantes esquelles o campanetes —dites kουδουνιών (qoudounion). La majoria d’elles tenien forma de codony. No vaig trigà massa en traure la conclusió. Avui, però, el nom de codony en grec és ιυδώνιο (iudònio).

Necessites bons codonys
per a fer un bon codonyat,
amb Codums i poc açucre,
només feràs xapurriat.