Una querella inquietante 2

(Avui dia 27 d’abril, el Diario de Teruel em publica l’article Una querella inquietante, posat al dia). una-querella-inq

Anuncis

Solidaridad

(Article publicat al diari La Comarca d’Alcanyís el 23 d’abril)

José Miguel Gràcia*

La palabra solidaridad, en este país nuestro, parece tener un significado muy particular por su reivindicación de forma unilateral, esto es, en una sola dirección. Cuando es utilizada estentóreamente por un pueblo, una ciudad, una comarca o una comunidad autónoma, por lo general, viene a significar, que los demás han de ser solidarios con el que ha levantado la pancarta solidaria. Todos los demás están obligados a ser solidarios con nosotros. En una sociedad moderna, el verdadero sentido de la solidaridad no debe confundirse, en ningún caso, con la caridad y mucho menos con la limosna, ni con la arbitrariedad, ni con el privilegio.

Nuestro país ha tenido a bien darse un sistema político, casi federal, que llamamos autonómico, compuesto por comunidades autónomas, nacionalidades (existe la palabra en el diccionario pero con un significado distinto del que se emplea), e incluso naciones, que así se les llama por el hecho de ser o querer ser diferentes, que tanto me da una cosa como la otra. Los Estatutos de Autonomía confieren diferencias importantes entre los ciudadanos de cada una de ellas. Si no fuese así, ¿qué sentido tendrían los Estatutos? No vale, pues, que se pontifique acerca de la igualdad de todos los españoles, o que el Gobierno Central actúe mediante leyes o decretos para igualar aquello que los Estatutos posibilitan que sea diferente. Salvados los derechos básicos comunes, no hay más remedio que admitir, que una comunidad puede dedicar más recursos, si su Estatuto lo permite, a la lengua, a un determinado segmento de la cultura, al bienestar, a la sanidad, etc., etc. que la diferenciarán de las otras comunidades.

Lo que importa realmente es la adecuada distribución de fondos del Estado, los cuales, sumados a los que pueda recaudar la propia comunidad autónoma, puedan hacer frente a las competencias que su Estatuto les confiere. La financiación es el meollo de la cuestión: más que hablar de solidaridad, hay que hablar de justicia y de derechos y obligaciones. Los criterios a aplicar en la distribución de fondos, habrán de ser variados, bien estructurados, racionales; en una palabra, justos. Dados los movimientos poblacionales, derivados de las corrientes migratorias internas y externas, y el desarrollo económico, o aquellos criterios distributivos se establecen adecuadamente, o correrán el riesgo de tener que ser revisados de tiempo en tiempo. La publicación de las balanzas fiscales, la mayor capacidad autonómica de recaudación y la transparencia total de las interprestaciones, son imprescindibles para el buen funcionamiento del sistema de financiación. Las inversiones directas del Estado deberán cumplir la función equilibradora de los territorios, sin exageraciones.

Las expresiones: “todos los españoles somos iguales”, “todos tenemos los mismos derechos”, “autovías de dos carriles para todos”, “libertad en la elección de la lengua en la escuela de los hijos”, “agua para todos”, etc., suelen estar cargadas de demagogia y de motivaciones claramente políticas. Podríamos añadir a la lista de expresiones reivindicativas, otras de tono aparentemente humorístico, pero del mismo fundamento, y así decir: “ríos para todos”, “playas para todos”, “precio de venta de las viviendas igual en todas partes”, “las plusvalías urbanísticas para todos” “queremos ser iguales, pero diferentes” y tantas y tantas más.

Volviendo al tema del principio; recientemente se ha producido un verdadero ejemplo de solidaridad: la aprobación, por parte del Gobierno Central, de la toma de agua del Ebro, con carácter temporal y extraordinario, sobrante de la concesión del mini trasvase por compensación de uso, y para abastecer el área metropolitana de Barcelona hasta tanto no entre en funcionamiento la gran desaladora del Prat de Llobregat, o llueva suficientemente. Antes se hizo lo mismo en otras zonas del Mediterráneo. Cataluña esta atravesando el período de sequía mas largo desde hace más de sesenta años. A propósito del tema, el área metropolitana de Barcelona y después Zaragoza, son las partes de España en donde los consumos de agua por habitante son más bajos. Ante esta concesión de agua extraordinaria, si alguien levanta las banderas de “agua para todos” o se opone a la medida, aduciendo la prohibición de los grandes trasvases, se olvida del verdadero sentido de la solidaridad.

*Economista

Manifestació a Pignatelli

Aquest matí (dia 23 d’abril), una cinquantena de manifestants vestits de negre i amb la boca barrada amb esparadraps, s’han plantat a les portes del Palau Pignatelli, seu del Govern d’Aragó, per a protestar per la situació lingüística de l’Aragó. Només l’alcalde Saragossa s’ha apropat per a parlar amb els manifestants.

Dijous Kafka era a Fraga

Poc abans de les nou del matí del dijous disset d’abril del 2008, l’imputat, A.Q.F., president de la Iniciativa Cultural de la Franja (ICF), s’adreça als Jutjats de Fraga, on l’ha citat un jutge per a fer front a una querella criminal per suposades injúries i calúmnies a la Federación de Asociaciones del Aragón Oriental (FACAO). I quines són aquestes suposades injúries i calúmnies? Doncs haver informat sobre els atacs de la FACAO contra la llengua catalana, llengua que la Constitució declara ser un patrimoni dels espanyols que cal protegir, fomentar i estudiar. En arribar davant dels jutjats l’imputat observa que el portal, on normalment hi ha només un guàrdia municipal, és ara protegit per quatre guàrdiacivils. No se’n sorprèn, és clar. Un cop identificat el deixen passar, acompanyat de l’advocat defensor. Després de molt insistir la muller de l’imputat podrà entrar dins dels jutjats, mentre que la vintena llarga de persones que s’havia aplegat davant dels jutjats per a donar suport a l’imputat s’haurà d’esperar al carrer els tres quarts d’hora que durarà l’interrogatori. El jutge rep al seu despatx l’imputat i els advocats de l’acusació i la defensa. Són llegits els drets que té l’imputat i el jutge comença a interrogar-lo. Què sap de la FACAO? Que és una associació que ataca la llengua catal… . El jutge, glacial, talla en sec les paraules de l’imputat i li fa saber que no té interès en saber contra què van dirigits els atacs de la FACAO. Més endavant en el curs de l’interrogatori el jutge declararà que no té cap mena d’interès en saber res de la ideologia de la ICF o de la FACAO. L’imputat que entén que la justícia no solament s’hauria d’interessar per la ideologia anticonstitucional de la FACAO i, si cal, actuar-hi d’ofici en contra, no se sorprèn de res. La resta de l’interrogatori per part del jutge consistirà en preguntar a l’imputat si coneix determinats documents on s’informa sobre activitats anticonstitucionals de la FACAO, i si sap qui els ha escrit. En arribar el torn de l’advocadessa de l’acusació l’imputat prefereix no respondre a les seues preguntes. L’advocat defensor li demana si creu que la querella té una motivació política i l’imputat respon que la querella només té una motivació política. En acabar l’interrogatori el jutge acomiada l’imputat fent-li saber que el farà agafar si no ve quan el tornarà a citar.

Dijous Kafka era a Fraga.

Artur Quintana i Font

Finestrons i finestretes

“Finestrons i finestetes”al Celler de Can Ginestar (Sant Just Desvern): ja hi són fins l’onze de maig.

En el magnífic celler de Can Ginestar de Sant Just Desvern, casalici modernista neogòtic i seu cultural de la població, va inaugurar-se aquest divendres 18 d’abril l’exposició “Finestrons i finestretes” de l’artista i poeta originari de la Codonyera i veí d’Esplugues de Llobregat José Miguel Gràcia. S’inicià l’acte amb assistència d’una dotzena de persones, entre elles la representant de l’ajuntament, amb una visita guiada pel mateix autor, explicant amb tota classe de detalls l’obra fotogràfica i plàstica dels materials exposats i amb una interpretació dels singulars i suggerents poemes que s’inclouen en la mostra dels materials. L’exposició, la primera realitzada per l’artista, es complementa amb un catàleg editat per ASCUMA amb motiu de la seua presentació a la Codonyera en el 2004. En aquesta ocasió, aprofitant que l’espai del celler de Can Ginestar és molt ampli, José Miguel ha millorat la mostra amb uns materials que la complementen com l’antiga càmera Electro Yashica amb que va fer les primeres instantànies, cadires fotografiades, cartells i fotos de les altres mostres o el cartell-quadre que anuncia l’exposició a Sant Just Desvern.
La mostra, que coincideix amb la propera festivitat de Sant Jordi que se celebra molt especialment a Sant Just Desvern en aquest centre cultural municipal, podrà visitar-se fins el 11 de maig.

Carles Sancho

2000 visites

Varem començar el bloc molt modestament, i hem anat seguint d’igual manera, no obstant això, avui hem deixat enrere les dues mil visites. Gràcies

A les portes del Jutjat de Fraga

A les portes del jutjat
para un cotxe, són les vuit,
verd oliva, verd de mar,
verd de la guàrdia civil.

N’arriba un altre després
para, espera, quants són dins?
Potser dos o potser tres,
tots plegats en seran cinc.

Van mirant la gent que passa
i el riu resta ben tranquil,
i ve gent del Matarranya,
Ribagorça i del Mesquí.

De Lleida i de Saragossa,
del Baix Cinca —són d’astí—
i un que ve de Barcelona
que ha sortit abans les sis.

Gran txapela amb excel•lència,
mestre, savi i bon amic,
l’Artur de bona presència
avança ferm i tranquil.

Són uns vint que fan quaranta
que l’envolten amb desig,
parla amb u i parla amb quatre,
i a l’enfront un marroquí.

Aplaudiments al carrer
i dins la guàrdia civil,
vigilar és el seu càrrec,
Artur entra i la Sigrit.

De minuts en passem trenta
o potser quaranta cinc,
i el querellat petja terra,
aplaudiments i un sospir.

Queda el jutge al seu despatx
i de fulls dos pams i mig:
aragonès, català,
—blocs i webs per fer un tapís—

De política no en vol.
Si la querella ha assumit,
bon jurat i glossador,
se l’haurà de traduir

Com l’acusament és fals,
l’arxiu fos, final destí,
o acadèmica serà,
tant la sentència o la fi.

Sr. Jutge, vostè sap?
que un català ben lluït
sempre la Franja ha parlat,
dels Pirineus al Mesquí.

Com la ciència és veritat,
on és la injuria i l’ordit?
La raó és de l’acusat,
de l’acusador, el delit

La resta del querellats
esperen erts dia i nit,
uns, més plets dels querellants
l’altre, els béns que té a Madrid.

Qui menysprea el català
i també l’aragonès,
menysprea tot l’Aragó,
i es menysprea el mateix.

I per acabar una “jota” en castellà i així l’entendran a Saragossa

Para coger las olivas
no hacen falta
escalas grandes,
para tener Ley de Lenguas
ni primos, nones, ni
pares.

Lluís Roig

(Notícia, videos i declaracions)