Català i aragonès. Oblit? Ignorància? Menyspreu?

Aquest article el vaig escriure en castellà per a enviar-lo a diferents mitjans de comunicació d’Aragó. Com el lector podrà observar, l’he traduït al català, esperant que algun lector s’animi i el tradueixi també a l’aragonès, així el tindríem en les tres llengües d’Aragó. Prego als lectors que facin la màxima distribució de l’article. Jo l’enviaré als diaris petits i grans d’Aragó. Amb referència a la seua publicació, les meues esperances són, més aviat, minses.

Oblit? Ignorància? Menyspreu?

José Miguel Gracia Zapater*

El Govern d’Aragó, mitjançant el Departament de Política Territorial, Justícia i Interior ha obert el web “comarcaacomarca.com”, a fi i efecte de donar a conèixer les comarques, des de la geografia, la història, la cultura, l’economia, les festes i tradicions, fins a la gastronomia i el turisme.

Les referències o “no referències”, respecte a les llengües minoritàries, no encerto a concloure, si són conseqüència de l’oblit, la ignorància o el menyspreu. Bé podria ser un guisat ben cuinat de les tres.

Mirin les engolades, en tant que buides, frases amb les quals es descriu la història: “Aragó és terra antiga, tan antiga com l’home mateix, prenyada d’història i de cultura, a la qual van treure el cap les civilitzacions més antigues i els imperis més poderosos.” “Molts van ser els pobles que van habitar-la i molts altres els que van voler dominar-la. Però la sòlida voluntat de la seua gent sempre va saber trobar el camí adequat per a fer valer uns drets que han romàs ferms a través dels segles.” Canviïn Aragó per una altra autonomia i també els servirà. El prenyat de cultura i el valiment de drets, acolliran també en el seu si, tot el que fa referència a les llengües minoritàries? No crec que a l’autor de les frases, se “li passegés” pel cap.

No trobem cap referència al conjunt de territoris de parla catalana, que denominem la Franja, ni quan es parla d’Aragó en general, ni comarca a comarca. I molt menys encara, referència a les zones dels fablans en aragonès. Oblit? Ignorància? Menyspreu?

A la comarca de la Ribagorça, no es comenta ni gens ni mica sobre la llengua pròpia, i si ho és el català.

Per lo que toca a la Llitera, s’hi proclama com a comarca de dos rostres “el del castellà i el català, que es parla en la zona més oriental”, màxima precisió quan diu “es parla el català”. Es parla català o són terres catalanoparlants?

Atrevida és la pàgina sobre el Baix Cinca, on se’ns diu que “Mequinensa va deixar una petjada inoblidable en la literatura amb l’obra Camí de Sirga, de Jesús Montcada, que va immortalitzar aquest poble i el caràcter de les seues gents”. El dir, quina és la llengua pròpia de Mequinensa i que Jesús Montcada escrivia en català, era massa.

A la comarca Baix Aragó-Casp es diu “Mentre Casp i Chiprana són castellanoparlants, els quatre municipis situats a la conca del Matarraña són bilingües, ja que la seua llengua materna és una varietat dialecta del català”. Com no es vol dir que la llengua pròpia dels quatre municipis és la catalana, per a entendren’s catalana occidental, es diu que són bilingües. Suposo que les persones de Casp, de Chiprana o de Saragossa que sàpiguen qualsevol altra llengua, diferent del castellà, també seran bilingües, dic jo. I torno a suposar que quan es diu varietat dialecta es voldrà dir varietat dialectal, no?

A la comarca del Baix Aragó s’han oblidat també que hi ha set municipis de llengua catalana. Tant se val! Són pocs i petits.

Però on es frega el ridícul o la incompetència és a la comarca del Matarranya, quan es diu: “El caràcter de frontera es deixa notar en la seua parla, una barreja del català i del valencià”. És a dir, parlen força malament. A la persona que va escriure aquesta científica frase, l’indicaré que el diccionari de la RAE diu, referint-se a l’entrada “valencià”. “Varietat del català, que s’utilitza en gran part de l’antic regne de València i se sent allí generalment com llengua pròpia”. Si l’autor de la frase tingués un cert interès en aprendre, el remetria a l’estudi dels pobles que van repoblar el Matarraña, després del foragitament dels àrabs. Casualment no van venir de València, sinó de les comarques del nord-est de Lleida.

No busquin els lectors, referències a l’aragonès a les comarques de Jacetania, Alt Gállego o altres, a no ser la frase que se’ls va escapar, referent al Museo Ángel Orensanz y Artes Populares del Serrablo: “El museu es troba retolat en bilingüe: en castellà i en aragonès” És tot. Uf! Quin cansament! No es pot pensar tant en una llengua minoritària. Podrien haver-se utilitzat les dues denominacions (castellà i català, o castellà i aragonès) en aquells municipis on la llengua pròpia és una de les dues minoritàries. També podria publicar-se el web en les tres llengües. Fins i tot es podria tenir millor memòria, millor instrucció en la cultura d’Aragó i una major dignitat amb dues de les llengües pròpies d’Aragó. Tindran alguna cosa a dir, des de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport? El Departament de Política Territorial, Justícia i Interior, rectificarà els continguts del web? I, al nostre President, Sr. Marcelino Iglesias, natural de Bonansa, la Ribagorça, com se li queda el cos al llegir la informació d’aquesta comarca, d’on es pot concloure que és castellanoparlant?

*President de l’Associació Cultural del Matarranya

¿Olvido? ¿Ignorancia? ¿Desprecio?

José Miguel Gracia Zapater*

El Gobierno de Aragón, a través del Departamento de Política Territorial, Justicia e Interior ha abierto la web “comarcaacomarca.com”, al objeto de dar a conocer las comarcas, desde la geografía, la historia, la cultura, la economía, fiestas y tradiciones, hasta la gastronomía y el turismo.

Las referencias o “no referencias”, respecto a las lenguas minoritarias, no acierto a concluir, si son consecuencia del olvido, la ignorancia o el desprecio. Bien podría ser un guiso bien cocinado de las tres.

Miren las engoladas, en tanto que vacías, frases con las que se describe la historia: “Aragón es tierra antigua, tan antigua como el hombre mismo, preñada de historia y de cultura, a la que se asomaron las civilizaciones más antiguas y los imperios más poderosos.” “Muchos fueron los pueblos que la habitaron y otros tantos los que quisieron dominarla. Pero la sólida voluntad de sus gentes siempre supo encontrar el camino adecuado para hacer valer unos derechos que han permanecido firmes a través de los siglos.” Cambien Aragón por otra autonomía y también les servirá. La preñez de cultura y el valimiento de derechos, ¿cobijarán también en su seno, todo lo referente a las lenguas minoritarias? No creo que al autor de las frases, se le “pasease” por la cabeza.

No encontramos ninguna referencia al conjunto de territorios de parla catalana, que denominamos la Franja, ni cuando se habla de Aragón en general, ni comarca a comarca. Y mucho menos aún, referencia a las zonas dels fablans en aragonés. ¿Olvido? ¿Ignorancia? ¿Desprecio?

En la comarca La Ribagorza/la Ribagorça, no se dice absolutamente nada de la parte cuya lengua propia es el catalán.

En cuanto a La Litera/la Llitera, se la proclama comarca de dos rostros “el del castellano y el catalán, que se habla en la zona más oriental”, máxima precisión cuando dice “se habla el catalán”. ¿Se habla catalán o son tierras catalano parlantes?

Atrevida es la página sobre el Bajo Cinca/Baix Cinca, donde se nos dice que “Mequinenza dejó una huella inolvidable en la literatura con la obra Camí de Sirga, de Jesús Moncada, que inmortalizó este pueblo y el carácter de sus gentes”. Decir cual es la lengua propia de Mequinenza/Mequinensa y que Jesús Moncada escribía en catalán, era demasiado.

En la comarca Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp se dice “Mientras Caspe y Chiprana son castellano parlantes, los cuatro municipios ubicados en la cuenca del Matarraña son bilingües, puesto que su lengua materna es una variedad dialecta del catalán”. Como no se quiere decir que la lengua propia de los cuatro municipios es la catalana, digamos catalana occidental, se dice que son bilingües. Supongo que las personas de Caspe de Chiprana o de Zaragoza que sepan cualquier otra lengua, diferente del castellano, también serán bilingües, digo yo. Y vuelvo a suponer que cuando se dice “variedad dialecta” se querrá decir “variedad dialectal”, ¿no?

En la comarca del Bajo Aragón/Baix Aragó se han olvidado también de que hay siete municipios de lengua catalana. ¡Qué más da! Son pocos y pequeños.

Pero donde se roza el ridículo o la incompetencia es en la comarca del Matarraña/Matarranya, cuando se dice: “El carácter de frontera se deja notar en su habla, una mezcla del catalán y del valenciano”. Es decir hablan muy mal. Al que escribió esta científica frase, le diré que el diccionario de la RAE dice, refiriéndose a la entrada “valenciano”. “Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia”. Y si el que escribió la frase tuviese un cierto interés en aprender, le remitiría al estudio de los pueblos que repoblaron el Matarraña, después de la expulsión de los árabes. Casualmente no vinieron de Valencia, sino de las comarcas nordestales de Lérida.

No busquen los lectores referencias al aragonés en las comarcas de Jacetania, Alto Gállego u otras, a no ser la frase que se les escapó, referente al Museo Ángel Orensanz y Artes Populares del Serrablo: “El museo se encuentra rotulado en bilingüe: en castellano y en aragonés” Es todo. ¡Uf! ¡Qué cansancio! No se puede pensar tanto en una lengua minoritaria.

Podrían haberse utilizado las dos denominaciones (castellano y catalán, o castellano y aragonés) en aquellos municipios cuya lengua propia es una de las dos minoritarias. También podría publicarse la web en las tres lenguas. Incluso se podría tener mejor memoria, una mejor instrucción en la cultura de Aragón y una mayor dignidad con dos de las lenguas propias de Aragón.

¿Tendrán algo que decir desde la Consejería de Educación, Cultura y Deporte? ¿El Departamento de Política Territorial, Justicia e Interior, rectificará los contenidos de la web? ¿Y, a nuestro Presidente, Sr. Marcelino Iglesias, natural de Bonansa, la Ribagorça, cómo se le queda el cuerpo al leer la información de esta comarca, de donde se puede concluir que es castellano parlante?

*President de l’Associació Cultural del Matarranya