Gran Expo i petita Scala

Avui publico a la columna de Lo Cresol del Diario de Teruel, l’article següent:

“L’Expo va tancar les portes fa un parell de setmanes entre felicitacions i abraçades per l’èxit aconseguit, y amb un desig general de que les instal·lacions i edificis que han quedat buits puguin ser racionalment utilitzats en un futur pròxim.

D’ençà l’obertura de la mostra fins al seu tancament, el projecte Gran Scala ha restat amagat i oblidat. Ni des del Govern i menys encara des del PAR, gran valedor del projecte, ningú ha obert boca. Hauran dedicat part del temps, si més no, a la reflexió sobre la inviabilitat del projecte original? Hauran investigat la solvència financera dels promotors? Malgrat que els promotors —així s’ha publicat— han portat a terme gestions de compra en diferents llocs, suposo que la Conselleria de Medi Ambient tindrà actualment força clar quin hauria de ser l’emplaçament més adient per garantir l’equilibri mediambiental…

Seria bo recordar que en el megaloprojecte s’hi preveia que el nombre de visites, per any, seria de 25 milions, altrament dit, doblaria el de visitants diaris de l’Expo, tots el dies de l’any. Se n’adonen de la magnitud. Només pot ser el producte d’un somni d’una nit febrosa d’estiu, o d’una megalomania incomprensible.

El govern d’Aragó té l’obligació d’esbandir tot el fum que se’ls han pogut vendre; també ha de veure la viabilitat del projecte, tocant de peus a terra i mitjançant el corresponent estudi emès per alguna empresa o organisme aliens als promotors; així mateix, no ha d’avançar cap euro ni avalar quantitat alguna per augmentar la solvència financera dels promotors; hauria de disposar d’un bon pla d’equilibri mediambiental; tenir molt clar que les possibles estructures viaries i logístiques no seran un obstacle per al desenvolupament dels territoris veïns; etc., etc.

Amb tota sinceritat, avui per avui, se me’n fa molt difícil creure en aquest gran projecte. Dubto que es porti a terme si s’imposa el seny. Altra cosa és, si s’arriben a comprar els terrenys, que la Gran Scala comenci per una micro Scala per a quedar-se en una petita Scala.

Si em permeten, acabaré amb un suggeriment en interrogant, no mancat d’improvisació, però gens malintencionat: es podria cedir un edifici buit de l’Expo per a fer una proba? Si sortís bé, endavant!

José Miguel Gràcia”