Conferència del Dr. Quintana a Alcanyís

conferencia-alcanyis-1conferencia-alcanyis-2conferencia-alcanyis-3conferencia-alcanyis-4jpg

Al Palau Ardid, nova seu de de la Biblioteca i Arxiu d’Alcanyís, i a les 19,30 del dia 5 de novembre, el Dr. Artur Quintana pronuncià una documentada conferència sobre La lengua catalana en el Bajo Aragón, dins del curs interdisciplinari anyal de l’Instituto de Estudios Humanísticos de la capital de la comarca del Baix Aragó. Una àvida concurrència, que fregava el centenar de persones, hi romanguí amb força atenció tota l’estona, gaudint les paraules del Dr. Quintana. Entre els assistents hi era l’alcaldessa d’Alcanyís, Amor Pascual, també altres polítics, càrrecs de l’Instituto, científics, historiadors, periodistes, membres d’associacions culturals i persones compromeses amb la cultura.

Després de la breu, però calorosa presentació del conferenciant a càrrec de José Ignacio Micolau, arxiver bibliotecari de l’Ajuntament d’Alcanyís i sotsdirector de l’Instituto, començà la intervenció del Dr. Quintana fent un repassada històrica partint de l’arribada dels cristians al Baix Aragó desprès de la Reconquesta en portar amb ells la seua llengua, el català. Parlà de la imprecisió en quant als límits lingüístics primitius, però assegurà que anirien molt més enllà dels actuals. Prou interessant va estat la distinció entre llengua parlada i escrita. Fins al segle XIV s’escrivia només en llatí i per això el primer document en català trobat és de l’any 1321. Un comentari especial van merèixer les traduccions del rector de Maella, Guillem Nicolau.

Continuà la conferència parlant del Compromís de Casp, moment a partir del qual va començar el procés de castellanització, les actituds decididament contràries al català, la introducció posterior del mot despectiu chapurriau i fins al dia d’avui amb l’associació Facao i la plataforma No Hablamos Catalán. Va aportar força testimonis com a prova de que la llengua que es parlava a una part del Baix Aragó era el català. Els primers estudis seriosos no hi van arribar fins a les visites a Calaceit de mossèn Antoni Maria Alcover, autor del diccionari català-valencià-balear. Va destacar quatre personalitats del Baix Aragó, Braulio Foz, Santiago Vidiella, Maties Pallarès i Juan Moneva i el seu posicionament envers la llegua catalana i la cultura en general. Després vingueren el treballs de Manel Sanchis Guarner, Francesc de Borja i Moll i Joan Coromines.

En arribar a l’últim terç del segle XX, va posar l’èmfasi, el Dr. Quintana, en els dos primers cantautors en llengua catalana, Tomás Bosque i Ángel Villalva, en el treballs monogràfics (Quintana, Rafel, Ariño, Sancho Meix, Gimeno Betí, Pere Navarro, María Rosa Fort, María Antonia Martín, Javier Giralt, Artur Quintana…), i en la plèiade d’autors en llengua catalana (Desideri Lombarte, Lluís Rajadell, Teresa Jassà, Juli Micolau, José Miguel Gràcia, Susanna Antolí, Miquel Blanc, Carme Alcover, Aurèlia Lombarte, Josep Anton Carrégalo, Carmeta Pallarés de la Ginebrosa, Laura Satué de Nonasp, Carles Sancho, Mercè Gimeno de Calaceit, Margarita Celma de Vall-de-roures, Pasqual Vidal de Massalió, Joaquim Montclús de Calaceit, …) No va deixa en l’oblit les publicacions com Sorolla’t, Temps de Franja, Andalán, Rolde, La Comarca, Diario de Teruel…, la gran obra de literatura popular Lo Molinar, l’Associació Cultural del Mataranya amb més de cinquanta títols editats i una emotiva referència a la importància del que va ser primer conseller de Cultura d’Aragó, José Antonio Bada, en la introducció del català a les escoles.

Un cert regust amarguenc desprenien les paraules del Dr. Quintana quan hi va fer referència al tema de la comarcalització i al procés legislatiu estatutari en els aspectes de la llengua catalana. I així va finalitzar referint-se a les llengües minoritàries i a la manca d’interès del poder polític d’Aragó : “Deixar aquesta salvaguarda a un grup d’activistes és simplement, o intencionadament, suïcida”

Una col·loqui obert, viu i de caire força històric va mantenir els assistents fixes als seients fins a dos quarts de deu del vespre. El protagonista de l’anècdota no podia ser un altre que el president de la Facao, impertèrrit espectador davant del seu querellat criminalment, Dr. Quintana. El speech del senyor R. Vallés, que no pregunta, el de sempre. Dirigint-se el Dr. Quintana al querellant digué que no mantenia polèmiques amb els que fan declaracions de lingüística-infecció. Però això va ser un malentès d’aquest maliciós cronista de dura oïda. El que realment va dir el Dr. Quintana amb un imperceptible rictus, producte de la seua finor intel·lectual, va ser: lingüística-ficció.

Lluís Roig

Punxeu aquí per llegir l’esborrany de tota la conferència: la-lengua-catalana-en-el-bajo-aragon

Una resposta

  1. […] Presentació Olot: “La Franja: Entre la minorització lingüística i la reivindicació” 10 Novembre 10e 2008 Posted by xarxes in xarxes. trackback Este dissabte (8/11/2008) en l’Artur Quintana ham estat fent una presentació a Olot sobre La Franja: Entre la minorització lingüística i la reivindicació. Mos havien demanat per a participar a un cicle de conferències que estan fent sobre els territoris de llengua catalana i vam anar a explicar la nostra visió sobre la situació de la Franja. L’Artur va fer una excel·lent introducció històrica sobre el català a la Franja, la delimitació territorial històrica d’Aragó en los límits tal com los coneixem ara, los primers personatges frangencs dels quals queda el rastre que escrivien català (Guillem Nicolau, retor de Maella, el qual té un premi de literatura aragonesa en català del Govern Aragonès, Maties Pallarès de Pena-roja, Santiago Vidiella de Calaceit…), l’anticatalanisme aragonès que no és d’aparició recent, tal com mostra la negació per l’ús del català en documentació medieval… Després va fer un breu repàs al treball que estan fent les associacions històriques de la Franja, que ell presidix en la coordinadora Iniciativa Cultural de la Franja (Associació Cultural del Matarranya, Centre d’Estudis Ribagorçans, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Consells Locals de la Franja). Podeu llegir a Lo Finestró de Gràcia el que va dir ujns dies abans a un curs d’humanitats d’Alcanyís. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: