Art i tradició per a un somni

_mci_papa-noel-trepador

(Columna Lo Cresol publicada avui al Diario de Teruel)

Suposo que quan es publiquin aquestes línies, els milers, tal vegada milions, de parenoels, de reis mags i d’altres criatures rampants sobre escales de corda, grimpant perillosament les façanes, balconades i finestres, o enlairant-se atlètica i frenèticament per cordes de tots tipus, hauran tornat al seu amagatall. Orfes les façanes, balconades i finestres, només els records pintaran de roig i blanc els buits deixats. Aquelles exposicions d’art popular, tradició i bon gust —obra de l’afalac i subtilesa xineses— que durant quinze o vint dies ens han omplert totes les viles, petites i grans, i fins i tot les ciutats, hi han estat un joiós present de part dels seus propietaris-penjadors-expositors per a tots els ciutadans, la qual cosa, mai se’ls reconeixerà degudament. No puc entendré com, podent-hi gaudir de tanta quantitat d’art i tradició dins de les cases, hi hagi tantes persones que puguin desprendre-se’n, d’una manera del tot gratuïta, deixant-lo a l’abast de tota la ciutadania. Encara n’hi ha qui parla de l’egoisme humà…!

En contemplar la embranzida escaladora dels personatges, en més d’una ocasió m’ha donat per pensar que qualsevol any, tal vegada aquest, els parenoels, els reis mags i les altres criatures, perdin la raó i remuntin les finestres, les balconades, els sonalars i el ràfecs, i s’enlairin com a globus aerostàtics —inflats d’il·lusió i espiritualitat— cap a l’espai sideral infinit. Una molsuda i profunda tristor m’embadina l’enteniment. Com s’hi guarniran les façanes de les cases l’any que ve? Qui gosarà celebrar uns Nadals tan orfes?

A propòsit: la nit passada vaig somniar que plovia aigua rogenca a la Codonyera i que les canaleres de casa escopien aigua roja o blanca alternativament a la carrera Major. I encara més: una gran nevada havia cobert tota la serra de la Ginebrosa. No era una nevada normal, en tant que flocs rojos i blancs havien traçat amb tiralínies, franges allargassades blanques i roges de les puntes fins a la vall del riu Mesquí. A l’alba, tot de cop, en mesclar-se les franges, esdevenien ninots de neu en forma de parenoels, reis mags i altres criatures que venien caminant a milers, o tal vegada milions, a envair la Codonyera. Pujaven pel camí Bellmunt, pel camí la Torre, per la carretera de les Coves… Quin mal somni renoi! Més encara: quin mal somni redéu!

José Miguel Gràcia

art-i-tradicio-per-a-un-somni