Pregunta incorrecta i resposta anticonstitucional

El passat diumenge, el periodista Jesús Morales publicava a l’Heraldo una entrevista amb la senyora Maria Dolores de Cospedal, secretaria general del PP. A la pregunta: “A l’Aragó el PSOE està preparant una iniciativa perquè el català sigui llengua oficial. Tenen una postura fixada?”, contestava el següent: “Pensem que a l’Aragó sempre hi ha hagut una llengua i aquesta és el castellà, que és l’única llengua oficial d’Aragó. Estem convençuts que recollim el sentir de la immensa majoria dels aragonesos. Crec que el Govern aragonès hauria de preocupar-se de qüestions que de debò siguin fonamentals i no intentar distreure l’opinió amb assumptes que no suposen un problema, però que poden arribar a ser-ho si ho emmarquen en una política de confrontació.”

En primer lloc he de dir que la pregunta està mal feta, perquè a l’esborrany del projecte de llei que ha preparat el Govern d’Aragó, no s’hi contempla, malauradament, la cooficialitat del català i l’aragonès, només s’estableix que ambdues llengües són pròpies, i a més, tota la norma esta presidida per la voluntarietat. Serà una llei de drets i no pas d’obligacions, es diu als àmbits de la Conselleria de Cultura i de la Presidència de la DGA.

A la senyora de Cospedal li vull dir que, o bé no s’ha llegit la Constitució Espanyola, cosa que no l’eximeix del seu compliment, o conscientment es situa fora d’ella. La seua postura es anticonstitucional perquè l’article 3er, apartat 2n, diu: “Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”. O tal vegada no sap, la senyora de Cospedal, que Aragó és trilingüe? La resposta desprèn un tuf de menyspreu a les minories i a la cultura, cosa prou freqüent en les declaracions del membres del seu partit. Y una altra cosa més, fixeu-vos: als que defensem els drets de les minories lingüístiques, en demanar el compliment de la Constitució, se’ns titlla de polítics confrontadors. La manca de cultura i el menyspreu de la llengua no són fonamentals, ni suposen greu problema: fonamental és el que jo hi penso, vol dir la senyora de Cospedal. Y aquí pau i allà glòria.

José Miguel Gràcia

Més de 12.000 visites

Ahir, dia 28 de març i a última hora, el bloc superava les 12.000 visites. Els enviaments (posts) sumaven més de 200 amb 90 comentaris. Gràcies a tots vosaltres!

ASCUMA ha emès una última nota sobre la PNHC i el PAR

L’Associació Cultural del Matarranya va enviar ahir als mitjans de comunicació aragonesos i a les institucions que va considerar adients, la Nota de Premsa que podeu llegir tot seguit. Tal com es diu en el punt final de la referida nota, ASCUMA no farà més declaracions amb relació a aquest tema, per considerar un esforç estèril i mancat de sentit, atesa la irreductible posició acientífica dels que neguen l’evidència lingüística de la Franja, utilitzant qualsevol tipus d’arguments, d’imputacions i desqualificacions.

“Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA)

NOTA DE PRENSA

La Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA), vista la declaración de la plataforma “anticatalán” (PNHC) manifiesta lo siguiente:

1. Nos ratificamos en todas los puntos de nuestras manifestaciones publicadas en el Diario de Teruel del día 26. Todas son ciertas y plenamente válidas. La poca entidad de los argumentos y descalificaciones de la PNHC quedará patente a continuación. Por otra parte, no tiene cabida en los principios de esta asociación, el deseo indiscriminado por las querellas criminales, a pesar del ejemplo del señor Héctor Castro, miembro de la plataforma, de la FACAO y el PAR. Nuestro lugar está en el campo de la cultura y de la lengua y no en los tribunales.

2. Solamente leyendo el titular introductorio y panfletario de la PNHC cuando dice que la Associació Cultural del Matarranya “deje de hacerle el caldo gordo al nacionalismo catalán”, se ve que destila una clara motivación política, objetivo de la plataforma. Nosotros vamos por el camino opuesto.

3. El Diccionario de la RAE dice que chapurrar o chapurrear es: “Hablar con dificultad un idioma, pronunciándolo mal y usando en él vocablos y giros exóticos”. Si la PNHC dice que los habitantes de La Franja hablan “chapurreado”, o peor aun “chapurreau”, ¿cuál es la conclusión? Ante su desconcierto, piden el cambio de significado a la RAE.

4. Esta asociación no cuestiona en absoluto que el PAR cobije o incluso que patrocine la referida plataforma, sólo lo pone de relieve al observar: a) que su presidente, el señor Lorenzo Pastor, su secretario, señor Héctor Castro y otro de sus dirigentes, señor Pablo Pintado, son miembros del PAR (dirigentes de Rolde Choben y uno de ellos, también secretario de la FACAO); b) que el PAR cede sus instalaciones a la tal plataforma; y c) que en una reciente manifestación de la PNHC en la Plaza del Pilar, aparecía también una pancarta del PAR, entre otros hechos.

5. Nuestra afirmación sobre la promoción de la COPE se basa en la acogida que dicha cadena presta a la tal plataforma: programas en directo, entrevistas, noticiarios, editoriales laudatorios, etc. ¿Por qué no actúan de igual forma las otras cadenas o periódicos?

6. Nuestra razón es la de la ciencia, la de los filólogos, lingüistas, académicos y la de los escritores, la de la RAE, la de la Ley del Patrimonio, la del Estatuto y la del sentido común,  por cuanto no hay otra lengua propia de la Franja, que no sea el catalán con sus variedades y su riqueza, aunque no sea cooficial a pesar del mandato constitucional. Quédese para la plataforma, la lingüística ficción, el resentimiento, el enfrentamiento, la motivación política, la invención de lenguas y la explotación torticera del lenguaje popular.

7. No contestamos a los infundios ajenos a la lengua, ni a las referencias y acusaciones dirigidas a la persona del señor José Miguel Gracia, presidente de ASCUMA, por expreso deseo del mismo.

8. No haremos ninguna otra declaración con relación a este tema.

Calaceite a 27 de marzo del 2009

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA”

Anton Abad presenta nou disc

He rebut la noticia sobre la presentació a Saragossa, del nou disc d’Anton Abad:

“ANTON ABAD PRESENTA EL SEU NOU DISC A ARAGÓ TELEVISIÓ

El nostre cantautor de Saidí, Anton Abad, intervindrà el proper dijous, dos d’abril a les 12 o 12,15 de la nit en el programa cultural “Borradores” d’Aragón Televisión que dirigeix el periodista i escriptor Anton Castro. Anton Abad presentarà el seu nou disc “Llesques” editat per Temps Record i produït per VESC),amb el suport del govern d’Aragó i la Generalitat. Anton Abad obrirà el programa interpretant la cançó “Sóc de poble” acompanyat a la bandúrria per Màrio Sasot. Després de diversos fragments d’entrevista, el cantautor saidinenc conclourà el programa interpretant en solitari el tema “Lo mangraner” inclòs en aquest últim CD. Animeu-vos a comprar-lo a través de la pàgina web de la productora http://www.vesc.cat o de les llibreries Serret de Vall-de-roures, Badia de Fraga, La Ona, de Barcelona, o tendes de discs especialitzades. (compreu productes de la terra, i en la nostra llengua)”

La plataforma anticatalà de la FACAO i el PAR

Contestant la noticia que publicava avui Europa Press de Saragossa i el Diario de Teruel, sobre la inversemblant petició de la plataforma anticatalà, PNHC, a la Real Academia Española , a fi i efecte d’incorporar en el Diccionari de la RAE, la paraula “chapuriau” o “chapurriado” per a definir “las modalidades lingüísticas de la zona oriental de Aragón”, i negar el català, he enviat una declaració al Diario de Teruel que podeu llegir tot seguit, i segurament demà a l’esmentat diari. He de dir que la redacció del diari m’ho ha proposat, cosa que agraeixo, tot i que també ho hagués fet per iniciativa pròpia, tal vegada, demà mateix. Recomano a aquells que puguin, manifestin la seua opinió als mitjans de comunicació.

“La Associació Cultural del Matarranya, ante la noticia de que la plataforma (PNHC) contra una de las lenguas españolas, el catalán con todas sus modalidades, ha pedido a la Real Academia Española de la Lengua que incorpore en el diccionario la palabra “chapuriau” o “chapurriado” para designar el catalán occidental que se habla en La Franja, no puede menos que sentir vergüenza ajena de tan descabellada y acientífica propuesta, y que se sitúa en los límites de la irritación de lingüistas, filólogos y académicos en general. Los miembros destacados de la tal plataforma —dos pertenecientes al PAR (dirigentes de Rolde Choben) y el tercero a una asociación de pseudolingüistas, todos ellos cobijados por el referido partido y promocionados por la COPE, quieren dignificar nuestra lengua y para ello dicen de sus hablantes que “hablan con dificultad, pronunciando mal y usando vocablos y giros exóticos”, no otra cosa dice el diccionario de la RAE, al referirse al verbo chapurrear o chapurrar. Que sus motivaciones son exclusivamente políticas, lo evidencian sus proveniencias y sus relaciones. Los miembros de la Associació Cultural del Matarranya rechazamos el término político de pancatalanistas que nos adjudican maliciosamente desde la PNHC por defender nuestra lengua. Si quieren acusarnos, que nos acusen de aragoneses catalano-parlantes o catalanófonos, y de que consideramos nuestra lengua como patrimonio de todos los aragoneses, igualmente que el aragonés y el castellano. También pueden acusarnos de que defendemos la Constitución Española, y concretamente su artículo 3º, apartado 2, que dice: “Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos”.

Notícia al Diario de Teruel del 26/03/2009: manifest-dascuma

El linx i el nen

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 21 de març)

Fa uns dies, els bisbes van engegar una campanya contra l’avortament —interrupció voluntària de l’embaràs, es diu porugament— amb motiu d’una possible modificació de la llei actual, la qual s’hauria de transformar en una llei de terminis com més o menys ho són les lleis d’avortament a 26 països europeus. Un dels punts més conflictius és el que reconeix, com a dret de la mare, la capacitat per decidir a partir dels setze anys, en cas de conflicte amb els pares o tutors, o al marge d’aquests.

Em vull referir a aquesta mena de creuada publicitària de la CEE (Conferència Episcopal Espanyola) que s’hi pot veure per tot arreu (1.300 tanques publicitàries distribuïdes per 37 ciutats, 30.000 cartells i 8.000.000 de fullets. De entrada, em sembla demagògic, indigne i impropi d’una institució seriosa, en col·locar al mateix nivell un linx i un nen, possiblement d’un any, una criatura gatejant que somriu. Algú pot pensar que els nens d’aquesta edat no estan totalment protegits en la nostra societat? Massa demagògia senyors bisbes. A hores d’ara no coneixem el cost de la campanya, que de ben segur no serà minso. Es nota que amb el 0,7 que recapten de l’IRPF poden pagar-ho sense dificultats.

Jo he pensat en altres destinacions dels diners de la campanya, més eficaces i també més humanitàries. Aviam que li sembla al lector la meua proposta: el pressupost de la campanya s’hagués pogut dividir en dues meitats. Una d’elles destinar-la, per exemple, a un país africà, per a un programa d’alimentació infantil. Segur que, si la elecció hagués estat correcta, més d’un nen s’hauria salvat, potser nens d’un any de vida. L’altra meitat s’hagués pogut dirigir a una campanya d’informació envers la utilització dels preservatius entre els jovents (crec que Benet XVI no va en aquesta direcció, atès el que ha dit al Camerun: “els preservatius no fan més que augmentar el problema de la sida”). Tal vegada seria eficaç repartir-ne a l’entrada…, de les esglésies, no, que hi entra poca gent en edat de procrear. Algun embaràs no desitjat s’hauria pogut evitar, no? I conseqüentment algun avortament.

Que el lector qualifiqui la meua proposta. Espero que la trobi més eficaç i humanitària, i menys demagògica, que la dels bisbes.

José Miguel Gràcia

Llengües i surrealisme a l’Aragó

(Amb el títol Lenguas i surrealismo, avui em publica Heraldo de Aragón l’article que podeu llegir tot seguit. No cal dir que la versió publicada, ho és en castellà. També he de dir que aquest mateix article no l’ha volgut publicar El Periódico de Aragón, sense comunicar-me les raons).

José Miguel Gràcia Zapater*

El passat set de febrer, unes tres-centes persones es manifestaren a la Plaça Sant Jaume de Barcelona, seguint la crida del partit Ciudadanos/Ciutadans, sota la cobertura de la COPE i en contra de la política lingüística de la Generalitat. La frase més destacada del Sr. Rivera durant l’acte, va ser: “No ens cansarem de reivindicar el bilingüisme fins que es faci realitat”. Potser per considerar l’acte massa conservador, el PP no va assistir-hi, tot i estar d’acord amb els seus objectius. A Santiago de Compostel•la, semblants manifestants portaven la pancarta “Sí bilingüe”. El PSOE aragonès o el senyor President mitjançant la Conselleria de Cultura, han donat a conèixer un esborrany d’un projecte d’una moderada Llei de Llengües, en la qual, ni s’estableix la cooficialitat del català i l’aragonès, ni l’obligatorietat del seu ensenyament als seus respectius territoris. És una llei de drets i no d’obligacions, es diu, tot i així es qualifiquen com a pròpies les dues llengües. El PP, oblidant-se del mandat estatutari, del seu vot favorable a la Llei de Patrimoni i de l’article 3r de la Constitució Espanyola, reacciona amb virulència declarant que la Llei no és necessària, no important-li els drets dels seus parlants ni el patrimoni lingüístic d’Aragó. I el PAR, partit de Govern? Què hi fa?: als oblits i incompliments del PP, afegeix, sense cap mirament, un agosarat activisme en contra del projecte de Llei. Militants del partit creen una plataforma contra el català, juntament amb una associació de pseudolingüistes, de la qual alguns són també dirigents, amb la que reinventen la història menyspreant qualsevol criteri científic, acusen del que faci falta als seus oponents i judicialitzen la lingüística a través de querelles criminals. “Curiosament”, la COPE enalteix i promociona l’operació. Finalment, la posició de la CHA és ben clara: admetria el projecte del PSOE si inclogués la cooficialitat del català i l’aragonès. Associacions culturals, com la que jo tinc l’honor de presidir, defensem la cooficialitat en un Aragó trilingüe, amb tots els seus matisos i singularitats i com a patrimoni cultural de tots. Malgrat això o per això, alguns ens qualifiquen d’activistes agitadors, venuts a l’or forà. La dreta integrista reivindica el bilingüisme i la cooficialitat a Catalunya, València, Galícia i Euskadi. A qui defensa el mateix per l’Aragó, se l’exclou per revolucionari. Algú ho entén tot això? Ja ens agradaria a molts que en qualsevol lloc de la Franja, el PP o el PAR diguessin en una manifestació: “No ens cansarem de reivindicar el bilingüisme fins que es faci realitat” Per què, allò que és constitucional i bo, respecte a totes les llengües d’Espanya, no pot ser-ho a l’Aragó? Si algú ho entén que m’ho expliqui. Fins que no arribi aquell dia, no podré menys que recordar el poeta i crític francès, André Breton. De viure actualment, potser la mai no aflorada Llei de Llengües d’Aragó i les seues circumstàncies, li donarien matèria suficient per al seu Quart manifest surrealista.

*President de l’Associació Cultural del Matarranya.

PDF d’Heraldo: lenguas-y-surrealismo

El meu poema

(Del poemari “Reflexions i abstraccions-XXXIII POEMES”)

XVI  El meu poema

Els versos més explícits que he escrit,
els tinc perduts entre les formes
del no-ser dintre l’espill.

Quan m’aixeco i me rasuro pels matins,
cisello les paraules amb talls de la gillette
i esmolo l’expressió de cada vers.

Més avantatges del bilingüisme

(Publicat al Diario de Teruel, avui dissabte 7 de març)

En el Magazine de La Vanguardia del passat 15 de febrer vaig llegir una entrevista realitzada a l’escriptora Siri Hustvedt, novaiorquesa d’origen noruec i casada amb el gran novel•lista Paul Auster. A la pregunta sobre el biculturalisme i bilingüisme de la seua família responia: “Si tu estàs acostumat a saltar d’una llengua a una altra, d’una cultura a l’altra, i perceps les dues a la teua manera, també ets més capaç d’entendre a qualsevol ser humà. La perspectiva s’hi obre, la teua mentalitat és més lliure, i saps que certes coses no es poden dir de la mateixa manera en una llengua que en una altra. […] Per això crec que vostès (es referia als catalans) són capaços de situar-se al lloc de l’altre amb molta més rapidesa de qui és monolingüe i monocultural” Els més estudiats avantatges del bilingüisme —s’entén bilingüisme de veritat: parlar, llegir i escriure— en relació als infants, els podem concretar en els següents: el saber més d’un idioma incrementa les habilitats cognitives del nen i la flexibilitat mental, la qual cosa el fa comprendre millor, per exemple, els problemes matemàtics. L’aprenentatge d’una segona llengua potencia també la primera, per tant, el nen desenvolupa ambdós idiomes, de manera similar a com ho fan els monolingües. El nen té una visió de la realitat més àmplia. La capacitat de parlar i escriure en dos o més idiomes té grans avantatges laborals i de formació. A un bilingüe li és més fàcil aprendre una tercera llengua. Etc., etc. Ara podem sumar a aquestes, les que indica la escriptora Siri Hustvent, i així, el catàleg de raons favorables al bilingüisme creix i el fa més atractiu encara. Costa entendre que, davant d’aquests beneficis, els pares que tenen xiquets a l’escoles i instituts de la Franja, no demanin classes de català massivament. Bé, no vull enganyar-me ni enganyar al lector: això que dic seria cert en el cas de que la desinformació amb referència al tema no fos tan profunda, i si els arguments polítics no ocupessin les raons lingüístiques. Mentrestant, restem a la espera d’algun quasi miracle que produeixi un canvi d’actitud en la ciutadania.

José Miguel Gràcia

Sobre aquest mateix tema, el divendres passat dia 6, vaig publicar a La Comarca d’Alcanyís l’article “A propósito del bilingüismo”, més extens , el qual  podeu llegir-lo aquí: a-proposito-del-bilinguismo

Hay que descentralizar la ideologia

Article en castellà, sobre el monopoli de l’opinió des de Madrid, publicat al Diario de Teruel avui 5 de març:

“El món mediàtic de la capital del Regne n’exerceix permanentment i cada vegada més, de centre ideològic de tot el país, amb escasses excepcions dels mitjans catalans i pocs més.”[…] “… rius radials que neixen a la Puerta del Sol, transporten aigües tintades de centralisme i monopoli d’idees, amb massa freqüència. Que bé ens aniria a tots que Madrid s’aprimés ideològicament!”

PDF hay-que-descentralizar-la-ideologia