Juli Micolau porta poesia a Sant Sadurní d’Anoia

Dins del cicle “Poesia i cava”, a les 22,30 del 5 de juny, el poeta freixnedenc, Juli Micolau, participarà en un recital de poesia a les Caves Beneit de Sant Sadurní d’Anoia.

I després de Saragossa, què?

Publicat al Diario de Teruel avui dissabte 30 de maig

“El passat setze de maig va tenir lloc la manifestació per un Aragó trilingüe, a Saragossa: una manifestació ben organitzada, prou nombrosa, seriosa en quant a les reivindicacions, festiva en les formes, culturalment integradora, contra ningú i només a favor de les llengües minoritàries d’Aragó. Què més vol el Govern d’Aragó? Què més volen els partits polítics? Què més vol encara la societat civil aragonesa? Si diguéssim que ha mancat pedagogia per part del Govern d’Aragó en fer veure a tots els aragonesos la nostra riquesa lingüística i els avantatges que això proporciona, no diríem tota la veritat. Els fets han estat molt més greus encara: allò que membres destacats —possiblement no tots— del PSOE han defensat privadament amb relació a la necessitat de aprovar una adequada Llei de Llengües, mai s’ha traduït en una política d’alliçonament a les bases del partit i a la societat civil. ¿Per por? ¿Per manca de convicció? ¿Per considerar-lo un assumpte de poca importància, en comptes d’un avantatge o un dret? Per contra, tots els anuncis envers els terminis, mai complerts, de presentació del projecte de Llei, només han servit per rearmar els contraris: PP y PAR.

Si segueixen sense fer-nos cas, ¿què podem fer?: seguir reivindicant la cooficialitat de l’aragonès i el català; organitzar alguna altra manifestació més nombrosa; demanar un pronunciament del Justícia d’Aragó; dirigir-nos al Parlament Europeu i a la Comissió Europea, ajudats pels partits que reclamen el mateix que nosaltres, per a demanar els informes i recomanacions que calgui; fer veure a la ciutadania, la importància de la nostra cultura i de la nostra llengua, especialment mobilitzant els jóvens; recórrer al Defensor del Pueblo, criticar les incongruències dels partits quan mantenen actituds oposades a l’Aragó amb relació a altres comunitats; explicar a tort i a dret la inconstitucionalitat de l’Estatut mentre no es declari la cooficialitat de les llengües pròpies, etc., etc., i no tirar la tovallola en cap moment.

Si el PAR fos realment un partit culturalment aragonesista o volgués donar proves d’honradesa intel·lectual i de coneixements lingüístics, no hi cap dubte que votaria a favor d’una Llei de Llengües coherent, justa i constitucional.  Malauradament la seua actitud i les seues declaracions hi van per un altre camí. La CHA i IU reclamen obertament la cooficialitat lingüística.

José Miguel Gràcia”

“Nos vemos en la Plaza Mayor”

Aquest dissabte, dia 30 de maig, sortiré com a invitat al programa “Nos vemos en la Plaza Mayor” d’Aragón Televisión i  que comença a les 14,45 h. Parlaré de l’Associació Cultural del Matarranya. El programa està dirigit i produït per l’Eugenio Monesma des d’Osca.

http://blog.pyrenepv.com/2009/05/25/nos-vemos-en-la-plaza-mayor-30-de-mayo/

La Fira de Massalió

No hi mancaran comentaris laudatoris sobre la II Fira de la Música i la Cultura Aragonesa que va tenir lloc a Massalió els dies 22, 23 i 24 d’aquest mes de maig.

Els mitjans de comunicació comarcals i saragossans escrits i radiofònics , i encara més els digitals, van fer un bon treball anunciant la Fira i el seu programa, especialment pensat per atraure a la joventut. El programa feia referència a més de vint actes i actuacions que es van anar succeint ininterrompudament durant els tres dies, i molt concretament durant el dissabte 23. Però, va haver-hi molta més activitat a Massalió: els estands de la Plaça i d’altres carrers amb llibres, música, artesania, pintura, ceràmica, productes de la terra, dolços, samarretes i radicals presentacions informatives de la joventut. Tots els estands —boniques casetes de fusta natural— van rebre força visites.

És ben cert que l’ham per als joves, en aquests tipus de fires i festes, ara per ara és la música. Massalió va ser un bon exemple. En aquest cas la música va estar viva tant de dia com de nit.

Si algun acte s’ha he destacar, aquest seria la gran trobada de dolçainers i grallers, arribats d’orígens ben diferents. Concentrats a la Plaça, no es distingia amb claredat, si eren més els actuants que els espectadors.

L’Associació Cultural del Matarranya, la total disposició de l’Ajuntament de Massalió i el seu Alcalde, el Club de la Joventut, amb la col·laboració de diverses associacions de la vila i organitzacions musicals ho van fer possible. El Govern d’Aragó, la DPT, la Comarca del Matarranya, més que ningú el primer, lliuraren els fons. En Marc Martí hi era darrere de tot.

José Miguel Gràcia

Novament l’IES Matarranya oferirà classes de català

L’IES Matarranya de Vall-de-roures oferirà  classes de català el pròxim curs escolar. Aquest ha estat un assumpte en el que les reclamacions de la ciutadania han resultat fonamentals: escrits a la Conselleria d’Ensenyament, protestes dels pares i escrit d’ASCUMA i gestions posteriors. Jo mateix, com a president d’ASCUMA, vaig visitar la Directora General de Política Educativa, la qual es va mostrar força receptiva i em va donar la seua paraula de que faria el que calgués, això sí, si les AMPES i el pares en general ho demanessin. Encara resta, però, una part del conflicte amb relació a l’horari. S’estan recollint signatures de les AMPES, pares i representants polítics municipals reivindicant que les dues hores de classe de català s’han d’impartir pels matins com una assignatura normal més. No sembla fàcil posar d’acord a tots els pares. La notícia/crònica que signa el Marc Martí a La Comarca, dóna prou informació del tema, sense tenir en compte les últimes gestions.

Aquí podeu llegir-la: IES Matarranya

Jornades literàries a la Codonyera

Els dies 18, 19 i 20 de maig van tenir lloc a la Codonyera, unes jornades literàries, organitzades per l’Aula de Lectura d’Adults. Intervingueren Artur Quintana, Ramón Mur, Antoni Bengochea i jo mateix.

Crònica a La Comarca d’Alcanyís : Literatura i tradició oral a la Codonyera

Por una Ley de Lenguas digna

Avui dissabte 23, l’Heraldo em publica la carta que podeu llegir tot seguit

El pasado día 16 de mayo estuve en la numerosa manifestación que reivindicó la tan necesaria Ley de Lenguas en un Aragón trilingüe.  Buen trabajo de la Coordinadora de la manifestación. Las tres lenguas anduvieron hermanadas: la radicalidad de la juventud las transformaba en certeras consignas culturales aragonesistas, y algo más apagadas las de los menos jóvenes, pero también contundentes. Todas las voces se alzaron en favor de la cultura y de las lenguas minoritarias —aragonés y catalán— como patrimonio de todos los aragoneses. Con una exquisitez digna de tenerse en cuenta, ni las motivaciones políticas, ni las críticas a los de fuera, aparecieron en ningún sector de la manifestación. Fue una manifestación a favor de las lenguas y la cultura, y no contra los supuestos “perversos deseos” de nuestros vecinos. Se respiraba aquello de “somos y seremos por nosotros mismos”. El lector ya me entiende.

Hubo representantes de colectivos, asociaciones, autoridades lingüísticas y de  partidos políticos minoritarios.

El contenido del manifiesto, leído a las puertas de la Aljafería en las tres lenguas de Aragón, debería convertirse en un documento indispensable para el Gobierno y para todos los parlamentarios.

A mi me gustó el Aragón que emanaba de la manifestación, en el soleado día 16 de mayo en Zaragoza, y que pedía respeto a la Declaración Universal de los derechos lingüísticos, a la Constitución Española, al Estatuto de Aragón y a Ley del Patrimonio.

José Miguel Gràcia Zapater. La Codoñera”

PDF: Por una Ley de Lenguas digna

La II República

El divendres dia 15 de maig, el diari La Comarca d’Alcanyís em va publicar l’article que podeu llegir clicant el PDF:

(“Defensar una correspondència biunívoca entre la II República i la Guerra Civil no és un raonament objectiu”)

PDF: II República

El Matarranya desconegut

El passat dijous 14 de maig, a les 19,30, a la Casa Amatller del Passeig de Gràcia de Barcelona va tenir lloc la inauguració de l’exposició “El Matarranya desconegut”, organitzada i promocionada per la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic, la Comarca del Matarranya, l’Associació d’Empresaris del Matarranya i Encants del Matarranya: una centenar d’exquisides fotografies de principis del segle XX de diferents pobles de la comarca. (La Fundació disposa actualment de 360.000 negatius per a la investigació de la història de l’art hispànic, la geografia i l’etnografia). Després de diversos parlaments, s’obrí l’exposició a tot el públic. Pel pati modernista no hi passaven els carruatges, però circulaven unes exquisides viandes de la comarca.

El pati i tot l’espai de l’exposició eren plens de gom a gom amb els membres de la Fundació, representants polítics i culturals, i moltes persones matarranyenques. L’exposició romandrà oberta fins el 27 de setembre. El calendari d’actes culturals, literaris y fins i tot gastronòmics és ben ampli, sempre al voltant del Matarranya.

L’Associació Cultural del Matarranya i la Llibreria Serret organitzaran dos dels actes programats: un, el dia 7 de juliol amb un recital de “Relats i contalles de la nostra terra, el Matarranya”, i un altre, el dia 14 del mateix mes, sota el títol “Desideri Lombarte i altres poetes del Matarranya”. Al mes de setembre s’hi presentarà el llibre “Fa un munt d’anys al Matarranya” de Margarita Celma i Pasqual Vidal. De conferències i activitats infantils no en faltaran. Tant l’exposició como tot el munt d’actes programats esdevindran amb certesa un magnífic aparador de la Comarca del Matarranya.

José Miguel Gràcia

Manifestació Aragó Trilingüe

Dia 16 de maig: passades les dotze hores d’un matí solejat, sortien de la Glorieta Sasera de Saragossa, més de mil persones seguint la pancarta acordada per la Coordinadora Aragó Trilingüe i que portaven els xiquets. Durant tot el recorregut es van corejar consignes reivindicatives, la majoria espontànies fent referència a la cooficialitat de les dues llengües minoritàries d’Aragó, a la necessitat urgent de la Llei de Llengües, a la aragonessitat dels parlants, sobre l’aragonès, sobre el català… . Un grup de joves en va cantar una que va fer molta gràcia: “Si no tuviera tres lenguas, Aragón, ja no seria Aragón”

Gent de totes les edats, però abundava la gent jove. Uns quans alts dirigents de la Chunta Aragonesista i algú també d’Izquierda Unida hi eren a la manifestació, juntament amb autoritats acadèmiques del català i del aragonès. No faltaren els dirigents de les associacions culturals del CERIB, de l’IEBC, d’ASCUMA, de l’ICF i d’altres col·lectius de l’aragonès. Diversos mitjans de comunicació van ser presents i van entrevistar a membres de la Coordinadora i a altres dirigents.

La joia per l’èxit de la manifestació era present en totes les converses que en petits grups s’hi mantenien.  No hi havia cap mena de dubte, era la manifestació més gran feta a Saragossa reivindicant les dues llengües minoritàries.

Posant la fi a la manifestació i com a fons l’Aljaferia amb tots els manifestants al redol i alternant les tres llengües, es va llegir la declaració reivindicativa demanant la Llei de Llengües que ha de reconèixer tots els drets dels parlants del català i del aragonès, amb la qual cosa es posarà fi als incompliments d’allò que queda establert en la Declaració de Drets Humans, en la Constitució Espanyola, en la Llei del Patrimoni d’Aragó i en el mandat del propi Estatut.

Després continuaren els actes festius i també reivindicatius, al quiosc del parc amb unes “birres” ben fresquetes i entrepans, i amb Toni Bengochea con a animador eficient i com a reconegut rapsode.

Amb harmonia parlaren

as tres luengas d’Aragón,

convirtiendo sentimientos

en patrimoni de tots.

José Miguel Gràcia