Diada de lectura a Bellmunt

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte dia 29)

“El dia 15 d’agost ens hi varem reunir a Bellmunt un grup nombrós de persones, la majoria de la pròpia vila, és clar, per llegir el llibre Si les pedres parlaren… d’en Jesús Pallarès i jo mateix. No faré una crònica de la jornada, entre altres raons, perquè ja va estar feta al seu moment, en alguns mitjans de comunicació i blocs personals diversos. El meu interès en escriure aquestes línies, en primer lloc, és el d’agrair en Ramon Mur la dedicació, l’entusiasme i el savoir faire en aquests tipus d’actes. L’any passat va marcar l’inici de les jornades de lectura amb el llibre El porvenir de mi pueblo de Juan Pío Membrado. Segons em va comentar ja té mig pensada la jornada de l’any vinent.

Em plau comentar també que vaig tenir un munt de sorpreses segons s’hi anaven llegint els poemes, tant en català com en castellà: alguns d’ells que en considerava magres de contingut i menys encara irònics o graciosos, rebien aplaudiments amb els rostres explícitament somrients. A la inversa, uns altres que havia escrit amb un volgut animus jocandi, passaven força desapercebuts. Alguns altres més, els quals sense arribar a la irreverència expressa, però fora d’allò que s’entén com reverible, produïen complaença entren les oients entrades en anys i de conviccions explícitament catòliques —havien arribat d’escoltar missa.

No voldria deixar-me al tinter l’esplèndida lectura que van fer en català dues o tres persones, habituals estiuejants de Bellmunt i nascudes a la vila, que mai s’havien destacat per la defensa de la unitat del català; més encara, semblaven tenir tendències clares envers el castellanisme. El primer sorprès va estar el mateix Ramón Mur. I jo més encara de la bona dicció en català d’en Ramón i del obert, fluid i estudiat català de la Codonyera de la Elsa i del Germán, joves germans codonyerencs, amb la joia dels seus pares. Una petita confidència: no m’estranyaria gens ni mica que l’amic Ramon s’animés un dia d’aquets a sorprendre’ns amb algun petit escrit en català.

La lectora de més edat, ultrapassava els noranta anys i la més jove, potser no arribava al set. Moltes gràcies als bellmuntans, especialment als membres de l’associació cultural Amigos del Mezquín.

José Miguel Gràcia”

“Si les pedres parlaren” es va llegir a Bellmunt

Mitja hora abans de les deu del dia 15 d’agost, ja era oberta la porta de la casa Membrado de Bellmunt. En Ramón Mur, alguns familiars y membres de l’Associació Amigos del Mezquín acabaven d’enllestir el pati per a la sessió de lectura amb equip de so i projecció i una vintena de cadires.

Puntualment començà la lectura del pròleg d’en Ramon Mur i després la nota introductòria dels autors José Miguel Gràcia i Jesús Pallarès, en català i en castellà. Llàstima que l’autor dels esplèndids dibuixos del llibre no hi va poder assistir a l’acte.

Des de la porta finestral enlairat que dóna al pati,  com a mena de púlpit, van anar passant els diferents lectors, des dels mes joves als més entrats en anys, un ampli ventall difícil de trobar en els actes culturals. El bilingüisme permanent, tant en la lectura dels poemes com en les converses, amb una simbiosi tant natural com espontània, va ser tant protagonista com els mateixos poemes. Després de cadascuna de les intervencions no hi mancaren els aplaudiments, uns amb somriures, altres amb seriosa delectança. Fora al carrer es van vendre força llibres.

Els visitants van gaudir també d’una bona ocasió per visitar els arxius i estàncies on va viure i escriure el regeneracionista baix-aragonès, Juan Pío Membrado.

Una vegada més en Ramón Mur portà la cultura a la seua petita, en tant què ben endreçada  i acollidora, benvolguda vila de Bellmunt.

Els autors del llibre i l’Associació Cultural del Matarranya com a editora, em fan arribar el seu agraïment al Ramón, al Samir, a l’Associació Amigos del Mezquín de Bellmunt i a tots els lectors. Fins l’any que ve, bellmuntans!

Lluís Roig

Bellmunt 1Bellmunt 2Bellmunt 3Bellmunt 4Bellmunt 5Bellmunt 6Bellmunt 7Bellmunt 8Bellmunt 9

Todos los huevos en la misma cesta

(Article publicat al Diario de Teruel, el dia 16 d’agost, sobre la meua posició amb relació a les 112 obres d’art, procedents de les parròquies de la Franja i des de fa més de cent anys al Museu de Lleida)

José Miguel Gràcia*

El lector que haya tenido la paciencia de seguir mis artículos de opinión en este periódico o en otros medios, o tal vez en mi blog personal, sabrá de mi posición respecto a las 112 obras de arte provenientes de las parroquias de la Franja, ahora en el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, desde hace más de cien años. Hasta el año 1995 las parroquias en cuestión pertenecían al Obispado de Lérida, como todo el mundo sabe. Mi opinión con relación al conflicto, ahora y desde siempre, ha sido que éste solo podrá resolverse a través de la negociación. Y no solo eso: cualquier otra solución por la vía de los tribunales civiles puede dejar muy mal parada a una de las partes, o tal vez a las dos. Y además, al paso de los días se complica más la solución.

Antes de seguir quisiera dejar bien claro que por defender esta posición, jamás ningún medio zaragozano ha publicado una sola línea mía al respecto. Por supuesto, tampoco me publicarían el presente artículo.

Resumiré cuanto pueda la posición de ambas partes: la aragonesa aduce que los bienes estuvieron siempre en el Museu de Lleida en calidad de depósito y la parte catalana que la mayoría de las obras pertenecen a dicho museo (compra, permuta y otros) según se demuestra en la documentación que guardó el obispo Meseguer. Los decretos y resoluciones vaticanas siempre han dado la razón al Obispado de Barbastro-Monzón. El Museu de Lleida pone de manifiesto que nunca el Vaticano ha tenido en cuenta sus reclamaciones y la documentación presentada y que la justicia no puede ir en contra de la razón.

De parte aragonesa, sin decirlo, se reclama la figura del exequátor, es decir una sentencia judicial por la cual los tribunales de un país dan validez a otra sentencia judicial de los tribunales de otro país. Podría tener éxito la reclamación si el Vaticano fuese un estado normal. No nos engañemos el Vaticano no cumple los principios que exige el exequátor  —tratado, reciprocidad, regularidad, compatibilidad, leyes procesales equivalentes, etc. Todas las razones de la parte aragonesa están depositadas en esta figura, es decir todos los huevos están en la misma cesta.

Desde el Museu de Lleida se ha venido acumulando documentación de los bienes en cuestión a través de las diferentes reclamaciones al Vaticano, se han escrito libros, se han publicado artículos, se han recogido informes técnicos, se ha trabajado la usucapion, se han acumulado testimonios y realizado algún que otro documental, mientras tanto el Obispado de Barbastro-Monzón, el Gobierno aragonés, todos los partidos y los medios de comunicación zaragozanos han tratado de convertir el conflicto civil o de las dos diócesis en un conflicto político entre Aragón y Cataluña. Y para mayor inri los más beligerantes comparan el conflicto al de los papeles de Salamanca, que, por cierto, la mayor parte no se ha devuelto todavía. Craso error que pone al descubierto la carencia de razones de quien lo compara. Si el conflicto no lo pudieron resolver las dos diócesis afectadas, ¡por algo sería! Si los decretos/sentencias del Vaticano no se han aceptado por una de las partes, el Obispo de Lleida, ¿qué tipo de justicia es la vaticana?

Si desde la parte aragonesa, en vez de blandir únicamente las resoluciones del Vaticano, se hubiesen analizado en profundidad todas las razones del contrario para intentar encontrar alguna falla o defecto de forma, si se hubiese hablado más de devolución a las parroquias de donde salieron las obras, si se hubiese insistido más en la aproximación del disfrute de las obras a las parroquias de La Franja, si se hubiesen planteado diferentes tipos de propiedad y de disfrute con carácter temporal o intermitente, etc., etc., los huevos estarían repartidos en cestas diferentes y la ciudadanía aragonesa estaría menos crispada y tendría una visión más amplia del problema y de su complejidad. ¿Cómo y quien explicará a la ciudadanía un fallo desfavorable de la justicia?

El conflicto está ahora en manos de la justicia española. Amics del Museu de Lleida presentó hace bastante tiempo una demanda al juzgado número 4 de aquella ciudad sobre la propiedad de los bienes. Recientemente el Gobierno de Aragón ha presentado un recurso contencioso-administrativo en la Audiencia Provincial de Lleida para que el juez obligue (exequátor) al Museu de Lleida —i/o consorcio— a entregar los bienes a la diócesis de Barbastro-Monzón. Anteriormente, tanto el Gobierno de Aragón como el Obispado de Barbastro-Monzón habían presentado el recurso en el juzgado de Barbastro, aunque las obras en litigio están en Lleida. Las diferentes instituciones que conforman el consorcio —Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida, el Bisbat de Lleida i el Consell Comarcal del Segrià— del museo se presentarán individualmente en el recurso. Al parecer, el Obispo de Lleida, Joan Piris, se opone al exequátor personándose ante el juzgado de Barbastro, pero habiendo aducido antes problemas procesales para hacerlo. Y en éstas estamos.

El conflicto no lo ganará el que más grite, el que más exabruptos lance al contrario, el que más amenace, el que más soliviante a la ciudadanía, sino el que aporte a la justicia más pruebas y un amplio y mejor razonamiento, acompañado de documentos e informes técnicos que lo justifiquen. Mucho me temo que el exequátor va a dar muy poco juego.

Háganme caso las partes y siéntense a negociar. Entre el quedarse siempre todas las obras de arte en el Museu de Lleida o entregarlas para siempre al Obispado de Barbastro-Monzón, hay una pléyade de soluciones intermedias de tiempo y lugar que la inteligencia y la razón de las partes harían aflorar sobre la mesa de negociación. Y al final todos saldríamos ganando. Mientras tanto, muy bien haríamos los ciudadanos visitando más los museos. Una tarde de sábado estuvimos solos mi mujer y yo visitando el espléndido Museo Diocesano de Huesca; cuando salíamos, una pareja de franceses entraban despistados.

*Escritor

PDF: Todos los huevos en la misma cesta

Lectura de “Si les pedres parlaren…” a Bellmunt

Si les ped..(portada)

Us recordem que el pròxim dissabte, dia 15, llegirem a Bellmunt, el llibre Si les pedres parlaren… L’acte començarà a les 10 del matí a la casa Membrado. Agrairíem de debò l’assistència de persones que volguessin llegir algun poema del llibre en català.

De lectors en castellà en tenim més que suficients.

Bellmunt E Ermita de Bellmunt

https://finestro.wordpress.com/2009/08/05/ii-jornada-de-lectura-publica-a-bellmunt/

Reivindicació del so analògic

Simon Yorke S-9

Si us interessa l’alta fidelitat musical, tot seguit trobareu un PDF d’una carta que vaig enviar a la revista ALTA FIDELIDAD i que recentment l’han publicada amb la seua contesta. El motiu fonamental de la carta no és altre que reivindicar el so analògic enfront del digital, altrament dit, el vinil enfront del CD, SACD o altres suports digitals. Tal vegada el meu giradiscs —tocadiscos, plat o com vulgueu anomenar-lo— Simon Yorke  no és pas un aparell convencional, no obstant, qualsevol giradisc de qualitat mitjana, equipat també amb una càpsula de qualitat similar, pot fer arraconar per sempre un aparell reproductor de CD’s, de preu i aparent qualitat superiors.

PDF de la carta i resposta: Alta Fidelidad001

II Jornada de lectura pública a Bellmunt

Lectura Bellmunt002

Ramon Mur i l’Associació Cultural Amigos del Mezquin han organitzat una lectura completa del llibre Si les pedres parlaren…/Si las piedras hablasen… (de José Miguel Gràcia i Jesús Pallarès) a la Casa Membrado de Bellmunt, el dia 15 d’agost, a les 10 del matí. Invitem a tots aquells que vulguin venir a llegir algun poema del llibre, bé en català, bé en castellà. Seria interessant i bonic que llegiren els poemes persones de la pròpia vila d’on són les ermites. També és una bona ocasió per conèixer l’arxiu i les habitacions on va viure Juan Pío Membrado. Els telèfons per a participar en la lectura els teniu al full de la convocatòria. És clar que com a oient pot anar qui vulgui. Animeu-vos.

Fondespatla: 4ª Trobada d’autors ebrencs

T4El dia dos d’agost, no solament es van aconseguir realitzar el munt d’actes programats, ans n’aparegué  algun més no previst, això sí, amb una normal no prevista resquitllada en el temps. Força interessants tots els actes, des del dinar literari i reconfortant al Frontó, fins  l’actuació poètico-musical del Duo Recapte. I enmig, queviures a dojo per a l’esperit: experiències dels blocaires, converses, projectes literaris, personatges en la T5literatura, inspirat aire a Sant Miquel, presentacions de llibres i poemes. No mancaren els desitjos de continuïtat de la Trobada.

Tots els assistents mostraren tàcita o expresament el seu agraïment als organitzadors: l’Associació Cultural del Matarranya (direcció i coordinació dels actes, Pepa Nogués), l’Associació ACHA, la Llibreria Serret i l’Ajuntament i  vila de  Fondespatla (ben representada per la seua activa  T6alcaldessa Carmen Agud). Tot un èxit. I ara, a vendre Galeria ebrenca, llibre nuclear de la trobada, per al bé pecuniari d’Aeditors i llibreters, i espiritual per a la trentena d’autors.

l’Ebre
com l’Ebre
riu com l’Ebre
un riu com l’Ebre
com un riu com l’Ebre
autors com un riu com l’Ebre
com autors com un riu com l’Ebre
trobada com autors com un riu com l’Ebre
quarta trobada com autors com un riu com l’Ebre
m  a  t  a  r  r  a  n  y  e  b  r  e  n  c  s     c o m     l  ‘  E   b   r   e

T7T8T9


T10

Galeria ebrenca

galeria033

(Article per a la columna de “Lo Cresol” del Diario de Teruel, dissabte 8 d’agost)

El proppassat dos d’agost va tenir lloc la 4ª Trobada d’autors ebrencs al Matarranya, concretament a Fondespatla. Dins d’un programa força ple d’actes, es va presentar el llibre —motiu nuclear de la jornada — Galeria ebrenca. Autors i autores de l’Ebre. Fruit de la convocatòria de Serret bloc, una trentena  de relats curts, sorgits de la ploma de trenta autors de les terres de l’Ebre, van estar publicats a l’esmentat bloc. El llibre de Aeditors  recull, ordena i fa llibre  —paper i tinta— d’allò que començà sent-hi curts relats de digitals publicacions individuals sobre persones i personatges de les terres de l’Ebre. A la contracoberta del llibre es diu: “La vitalitat de les lletres ebrenques és un fet, i la capacitat d’Octavi Serret, des de Vall-de-roures, d’impulsar els autors i les autores més joves, ha permès que un excel·lent planter comenci a prendre cos i qualitat.” Segur que cadascun dels lectors trobarà relats suficients per fer una bona tria personal i en gaudirà amb la seua lectura.

Tocades les dotze del matí, a la Llibreria Serret, plena d’autors i de llibres, va començar la feixuga, però agradable tasca de la signatura d’exemplars. O d’autors se n’aplegaren força, o la llibreria es petita o tal vegada hi havia llibres a dojo, o potser per les tres coses a la vegada, no ho tenien gens fàcil els clients per entrar, comprar, demanar signatures del llibre, pagar i marxar. Molt atents l’Octavi i la seua senyora facilitaven el moviment sense perdre l’ocasió de posar a les mans dels clients tota la cultura  en forma de llibre, tant del presentat com d’algun altre.

Eren les dues de la tarda quan el grup d’autors creuaren el carrer per anar a prendre un ben guanyat refrigeri al bar d’enfront, invitats per l’Octavi, per a celebrar la sortida del llibre i més encara, el premi que molt recentment l’ha atorgat la Generalitat de Catalunya per la tasca com a llibreter a Vall-de-roures i al Matarranya, des d’on promou escriptors catalans, i fomenta l’edició i difusió de la literatura ebrenca i dels autors vinculats a les Terres de l’Ebre i a l’Aragó catalanòfon.

Després, la comitiva prengué el camí de Fondespatla per dinar i iniciar, millor dit, continuar la trobada, plena d’actes, fins gairebé les deu de la nit.

José Miguel Gràcia

T1T2

T3

Sobre el català a la Franja

Publicat avui al Periódico de Catalunya,  un informe amb una sèrie d’opinions sobre el català a la Franja i la presentació del projecte de la Llei de Llengües.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=634592&idseccio_PK=1008