Esmena que alguna cosa queda

Sota el títol Enmienda que algo queda, avui publica el Diario de Teruel, l’article que podeu llegir tot seguit en català, sobre les esmenes a la Llei de Llengües, bàsicament les del PAR. Enmienda que algo queda. També ha estat publicat per “El periódico de Aragón” (edició digital del diari)

“Esmena que alguna cosa queda

José Miguel Gràcia*

Del que en diu el projecte de Llei de Llengües d’Aragó, presentat pel PSOE, s’ha escrit prou com per poder saber-ne el més important del seu contingut i del seu abast. Dins del període legal establert, s’han presentat ja les esmenes, unes 258 (111 la CHA, 39 IU, 60 el PP i 48 el PAR). Intentaré fer una valoració succinta de les esmenes i de la forma més senzilla i amena possible amb la intenció de no avorrir-los massa.

Poca cosa diré de les esmenes de la CHA i IU, car al meu modest entendre van encaminades cap a un major reconeixement dels drets lingüístics dels parlants, dels quals, el català i el aragonès són  les sues llengües pròpies —uns a La Franja i els altres a la zona nord d’Aragó. Tot i amb matisos diferenciadors, la cooficialitat que reclamen ambdues formacions polítiques, serviria per col·locar la Llei dins de la Constitució Espanyola, així com al propi Estatut, en el que fa referència als drets lingüístics d’una part dels ciutadans d’Aragó.

En les esmenes presentades pel PP, no fa falta ser un gran analista, per hi veure amb claredat l’esperit que les ha avivat. Haurien pogut estalviar-se els 60 documents de les esmenes i concentrar-les en una esmena global que digués: “Article 1r. L’espanyol és la llengua de tots els espanyols. Article 2n. El català i l’aragonès queden prohibits a tot el territori aragonès. Només s’autoritza l’ús, en privat, dels dialectes locals, però no gaire, i sense que això no representi cap càrrega econòmica”.

En el cas del PAR, no hi tinc tan fàcil la síntesi de les seues esmenes. Ja veuran el per què. La persona o persones que van redactar les esmenes haurien d’haver anat a un, diguem-ho de forma directa, psiquiatre per fer una teràpia de grup. En la qual, la primera pregunta podria haver estat: senyor doctor, tenim un problema amb la paraula català, què podem fer? Segurament el professional consultat els hauria fet parlar de la seua infantesa, de les seues relacions amb els seus veïns catalans i fins i tot dels béns provinents de les parròquies de la Franja. És possible que després de la primera teràpia, o una segona sessió o en tot cas, una tercera, l’aversió envers  la “paraulota”, per a ells com a “colobra” maleïda, hagués disminuït. Tot hauria estat diferent. El cas és que no va ser així. El resultat ha estat el que els explico tot seguit.

Com a l’exposició de motius de la Llei de Llengües es fa referència a la Llei Orgànica 5/1996, art. 4 (“L’aragonès i el català, llengües minoritàries pròpies d’Aragó… “); al Dictamen de les Corts d’Aragó de 7 d’abril de 1997 (referit al tractament legal de l’aragonès i el català com a llengües pròpies); a l’Acta Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides; al Conveni del Consell d’Europa i a la Carta Europea de les Llengües; demanen amb una esmena l’exclusió d’aquestes referències. Fugim dels problemes! I es queden tan tranquils. Curiosament demanden la inclusió de l’apartat 2n de l’art. 3r de la Constitució: “Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les  respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus estatuts”. Em diran vostès: home, això està bé! Ep! Ep!! que la petició té trampa. En una altra esmena vénen a dir que la Llei no pot declarar cooficials el català i  l’aragonès perquè no ho fa l’Estatut. No se n’adonen aquests “pajaricos” d’allò que estan demostrant, que l’Estatut no és constitucional.

Per als components del Consell Superior de Llengües demanen que siguin persones de rellevància política, científica, social i/o cultural de la societat aragonesa (allò de conèixer el català o l’aragonès no té importància). No es perden amb subtileses en voler introduir uns comissaris polítics al Consell. Què és la societat aragonesa? I tot en nom del pluralisme. Quin pluralisme? Seguint amb els disbarats demanden també la creació d’una Acadèmia de la Llengua Aragonesa —com a la Franja es parla també aragonès, diuen els del PAR—, els membres de la qual serien designats pel Govern. Hauria d’estar composta per filòlegs competents, juristes, personalitats de les lletres i de l’ensenyament. El fet de saber o no saber català o aragonès, per a ells només aragonès, és una fotesa. Però on assoleixen el zenit del disbarat és quan diuen que els tals membres haurien “d’ostentar la condició política d’aragonesos” Només els falta dir que a les seus del PAR s’estendran el corresponents carnets. Em nego a qualificar aital aberració. Ostentaré jo la condició política d’aragonès? (Tant de bo que així fos!, encara podria pertànyer al Consell, a l’Acadèmia o a qualsevol òrgan col·legiat. Aquest parèntesi no hi és a la versió castellana del diari. És un somni que vaig tenir la passada nit i l’article l’havia enviat abans d’anar a dormir. Tot i què, en confiança us diré, que de cap manera l’hagués afegit a l’article per pudor: un diari és un diari, mentre que un bloc és un bloc)

El galimaties en el qual es fiquen en quant a l’ús de les llengües pròpies és de cap de brot quan es refereixen als òrgans col·legiats: els presidents podran autoritzar les intervencions en la varietat de llengua local? comarcal? aragonès oriental? o qui sap què?, però l’intervenent haurà de fer un resum en castellà, i les actes o acords podran fer-se de manera total o parcialment en la llengua pròpia però sempre acompanyats de la traducció al castellà.

La cirereta del pastís: els alcaldes i regidors haurien de ser historiadors, filòlegs, lingüistes i sociolingüistes, en tant que hauran d’informar al Consell Superior de Llengües, no a l’Acadèmia de la Llengua Aragonesa, sobre les modalitats lingüístiques dels seus municipis.

Ni català, ni aragonès estàndard, ni cooficialitat, ni obligatorietat, i amb tot l’altre que els he contat, no sé si els del PAR són més a prop del PP o de núvols baixos volant com a “pajaricos”.

*Escriptor”

Versió original enviada a ambdós diaris: PDF Enmienda que algo queda

Anuncis

Manifest Llei de Llengües segons La Comarca

Aquesta és la iformació que va publicar  La Comarca d’Alcanyís el divendres 13:

Manifest a La Comarca

Consell Científic de l’Instituto de Estudios Turolenses

El passat dia 20 d’aquest mes de novembre va tenir lloc a Terol la reunió del Consell Científic de l’IET. A més de l’informe de la direcció, van estar ben diversos els temes tractats i acordats. En Carles Sancho com a membre del Consell i jo mateix , coma a representant de l’Associació Cultural del Matarranya, varem assistir a la reunió. Només faré esment dels temes tractats i acordats que són del nostre interès, vull dir d’ASCUMA. Els dos primers llibres de la col·lecció Lo Trinquet, Roda la mola. Antologia poètica del Baix Aragó, a cura d’Artur Quintana i Fora de temps, fora de lloc de Marta Momblat, sortiran el pròxim mes de desembre. Tenim dos nous llibres acceptats per a 2010 i també ajudes per coeditar un parell de llibres de les col·lecions pròpies d’Ascuma i alguna ajuda més.

La necessitat d’una efectiva coordinació dels centres d’estudi i associacions adherides a l’IET serà una tasca important del 2010, a estudiar en la reunió d’Andorra amb dates de finals de febrer.

Revolucionaris constitucionals

Columna de Lo Cresol del Diario de Teruel, del dissabte 21 de novembre

“Revolucionaris constitucionals

Sembla una contradicció impossible, el títol de la columna, però no és així. Per a comprovar-ho només cal llegir o escoltar alguns comentaris que es fan contra la demanda de cooficialitat del català i del aragonès. A les associacions i a les persones que exigim la cooficialitat se’ns qualifica d’activistes professionals, d’estar al servei d’interessos espuris aliens a l’Aragó, i qui sap, si no estarem ben pagats. I què volem crispar la societat. Només falta un pel perquè aflori la paraula revolucionaris, la qual cosa, de ben segur la pensen. I tot, per què? Perquè demanem que s’apliqui la Constitució, en el seu article 3er, apartat 2, que diu que: “Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”. Nosaltres, els que demanem la cooficialitat, hauríem de donar un pas més i esventar als quatre vents que l’Estatut d’Aragó és inconstitucional al no respectar l’esmentat precepte, encara que deixa a la Llei de Llengües la possibilitat d’esmenar-lo. I la llei que comença el tràmit parlamentari se n’oblida, i per tant segueix essent també inconstitucional.

En el recent “Manifest” a la premsa i “Proposicions i esmenes” als Grups Parlamentaris sobre la Llei de Llengües que han fet les associacions culturals de la Franja, de recomanable lectura y que han vist la llum pública recentment, es fan paleses gairebé totes les mancances del projecte de llei. I així en ambdós documents  es diu que segons la proposició de llei, les llengües estrangeres tenen més drets que les pròpies, que la forma d’elecció del Consell General de les Llengües no és l’adient, que la millor forma de respectar els drets lingüístics del nens és assegurar-los l’ensenyament obligatori del català i l’aragonès als corresponents territoris on haurien de ser cooficials, etc. Com veieu un veritable catàleg de propostes revolucionàries. A quin grau, diguem-ne, d’ignorància o de mala fe em arribat a l’Aragó en quant als drets lingüístics de dos minories amb llengua pròpia diferent del castellà!

Una pregunta faig al lector i a mi mateix: aquest afany de protecció de les varietats comarcals i fins i tot locals del català i de l’aragonès que de la lectura de la proposició de llei es pot col·legir, per què no s’aplica també a les varietats del castellà de l’Aragó? Jo sé la resposta.

José Miguel Gràcia”

El Manifest ja ha començat a sortir a la premsa

El Periódico de Aragón, versió digital,  recull la noticia d’Europa Press:

Notícia: http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=538640

Manifest i proposicions i esmenes a la Llei de Llengües

Iniciativa Cultural de la Franja, l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, el Centre d’Estudis Ribagorçans, Consells Locals de la Franja i Casal Jaume I de Fraga, han enviat als diferents mitjans de comunicació aragonesos el “Manifest”, en castellà, que podeu llegir tot seguit. Als Grups Parlamentaris de les Corts d’Aragó, a més del “Manifest”, se’ls ha enviat també les “Proposicions i esmenes” segons el PDF que veureu més avall.

“Manifest de les associacions culturals sota-signants de La Franja d’Aragó, sobre la proposició de Llei de Llengües

1r) A l’exposició de motius del projecte de Llei de Llengües presentat pel PSOE a les Corts d’Aragó, a més de les referències a la Llei del Patrimoni Aragonès, al Dictamen de les Corts d’Aragó, a l’Estatut d’Aragó i a l’article 3r, apartat 1 de  Constitució Espanyola, hi falta potser la més important, aquella que s’hauria de fer a l’article 3r, apartat 2, que diu: “Les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives Comunitats Autònomes d’acord amb els seus Estatuts”. No és fútil l’oblit, puix que la cooficialitat del català i l’aragonès, que des de sempre hem reivindicat, queda ben palesa al precepte constitucional esmentat i que el text del projecte no conté.

2n) La designació del Consell Superior de les Llengües d’Aragó, no ens sembla adient, en deixar dos terços del mateix a l’atzar dels canvis polítics de cada moment. On hi és l’experiència i el coneixement de les associacions culturals, dels escriptors i professors de català i aragonès? Cal veure l’extracció i forma d’elecció dels seus membres en altres acadèmies de la llengua, per exemple la de la RAE. Malgrat que les funcions previstes del Consell siguin prou àmplies, no s’entén que les seues decisions o informes siguin de caràcter informant o proposador i no decisori. En el cas del català, les relacions del Consell amb l’Institut d’Estudis Catalans haurien de prendre model de les existents entre les diferents Acadèmies sud-americanes amb la RAE. Sigui com sigui s’hauria d’explicitar que els filòlegs del Consell hauran de ser experts en aragonès i català. Amb el redactat actual es podria arribar a l’absurd que no ho fossin

3r) En el projecte presentat s’afirma que l’aprenentatge de la llengua pròpia serà voluntari. Estem en complet desacord amb això, perquè l’aparent dret d’elecció dels pares que s’hi pretén defensar, no és cap altra cosa que una vulneració dels drets dels fills al coneixement integral de la seua pròpia llengua. La llengua pròpia hauria de formar part obligatòriament dels curricula escolars, garantint uns mínims. La voluntarietat hauria de ser considerada més enllà dels esmentats mínims. Tingueu en compte que segons la proposta de llei, les llengües pròpies d’Aragó tenen menys drets que les llengües estrangeres, les quals sí que són d’ensenyament obligatori. S’hauria de declarar explícitament a més que hi haurà ensenyament en i de les llengües pròpies d’Aragó.

4t) No veiem la necessitat de contestar als administrats en castellà i en la seua llengua pròpia, quan aquests s’han dirigit a l’Administració només amb aquesta.

5è) Pel que fa a la toponímia, s’hauria d’estendre la seua aplicació més enllà i per sobre del que hagin establert o estableixin els municipis o les comarques, i que prevalgués  únicament la històrica i tradicionalment utilitzada a cada territori.

7è) Notem a faltar una referència explícita a la presència de les llengües pròpies d’Aragó a la televisió autonòmica, així com la garantia que puguin veure’s des d’Aragó els canals d’altres comunitats que emeten en les llengües pròpies d’Aragó.

8è ) El termini de quatre anys per a l’aplicació de la llei ens sembla massa llarg.

9è) Amb aquesta mateixa data fem arribar als grups parlamentaris de les Corts d’Aragó una sèrie de propostes i esmenes perquè siguin tingudes en compte en la tramitació de la llei.

En la Franja d’Aragó a 14 de novembre del 2009

Artur Quintana i Font, President d’Iniciativa Cultural de la Franja

José Miguel Gràcia Zapater, President de l’Associació Cultural del Matarranya

Pep Labat López,  President de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Carles Barull Perna, Secretari General del Centre d’Estudis Ribagorçans

Francesc Blanch Castells, President de Consells Locals de la Franja

Marta Canales Portolés, Coordinadora del Casal Jaume I de Fraga”

pdf: Manifiesto sobre la proposición de Ley de Lenguas

pdf: Propuestas y enmiendas a la Ley de Lenguas


Demà, català i aragonès a Alcanyís

Demà dia 11, a Alcanyís, es farà una taula rodona sobre el present i futur de la llengua i cultura catalanes a l’Aragó, dins del “Curso Interdisciplinar de Humanidades” que organitza cada any l’Instituto de Estudios Humanísticos (IEH). Podeu trobar el programa sencer al bloc de Ramon Mur: http://ramonmur.blogspot.com/,

Part del programa:

“18.30 h. Mesa redonda: Presente y futuro de la lengua y literatura catalanas en Aragón.Moderador: Ramón Mur Gimeno. Intervinientes: Dra. Dña. Mª Dolores Gimeno Puyol, Profesora de Filología Hispánica de la Universitat Rovira i Virgili; D. Pietro Cucalón Miñana, Maestro de Primaria y director del Colegio Rural Agrupado de Castellote; Dr. D. Pere Navarro Gómez, Profesor titular de Filología Catalana de la Universidad Rovira i Virgili; Dr. D. Artur Quintana Font, miembro del Institut de Estudis Catalans y de la Academia de l’Aragonés.”

A les 17 hores, començarà també un seminari sobre Llengua Aragonesa al CPR d’Alcanyís, coordinat per Chorchi Díaz  (ch.diaz@hotmail.com), professor de Llengua Castellana a l’IES Matarranya de Vall-de-roures.