(Traducció de l’article “Fuera de tiempo, fuera de lugar” que publica avui el Diario de Teruel sobre la prohibició de les corregudes de bous a Catalunya)
“Fora de temps, fora de lloc
José Miguel Gràcia*
Fa 19 anys les Canàries van prohibir les curses de braus a tots els seus territoris, l’arxipèlag atlàntic espanyol. Ningú no va atribuir el fet a problemes identitaris. El Parlament català acaba d’aprovar també l’abolició de les curses a partir del 2012, per 68 vots a favor de l’abolició, 55 en contra i 9 abstencions. Al marge de la consideració que aquesta majoria, contundent o no, els mereixerà a alguns, cal convenir que d’ençà que va entrar a tràmit l’ILP (Iniciativa Legislativa Popular) promoguda per la Plataforma Prou, va anar convertint-se en la crònica d’una mort anunciada. Malgrat que tot el procés ha estat modèlic, en tant que a la forma com a la participació al si del Parlament català per part dels animalistes, partidaris de l’abolició de les curses, i dels defensors de la tauromàquia, sorgiran les veus de sempre, sobretot dels mitjans madrilenys, en atribuir la prohibició a la manipulació de les forces polítiques catalanes per raons merament identitàries per tal de diferenciar-se de la resta d’Espanya. Si així fos, les Canàries no hi comptarien com a resta d’Espanya. S’equivocaran els qui ho adoptin com a fet fonamental i faran un flac favor a la convivència entre Catalunya i Espanya, lògicament, sense les Canàries.
És un fet més que evident que les corregudes de bous s’havien convertit a Catalunya en un fet residual, sense interès per a la majoria, però això sí, amb l’existència d’alguns grups antitaurins força actius. En quan a la generació més jove, mai més ben aplicat allò de que “passava” olímpicament
Vull apartar-me de les assenyades raons dels animalistes antitaurins i les dels partidaris de la festa, ben conegudes de tots. Les dels primers, més justificades, racionalitzades i a la page que les dels segons, que hi recolzen sobre la tradició la major part de les seues justificacions. D’altra banda, no gastaré una sola línia ficant-me en profunditats sobre la identitat catalana antiespanyolista per justificar-la o desqualificar-la. Hauria de submergir-me a massa profunditat. Vull deixar ben clar, d’entrada, que no em valen les raons que esgrimeixen en aquests moments els partidaris de la festa dient que és un espectacle privat i que cal considerar-lo propi del camp de la llibertat individual. Per què no s’hi van oposar o s’oposen ara a la tan ampul·losa i generalitzadora denominació de Festa Nacional? No crec que ara gaire gent pugui pensar que la tal denominació li hagi fet massa bé a la festa. Per què no han brandit la bandera de la privacitat fins ara?
Segons la meua opinió, les curses de toros, aquesta mal anomenada Festa Nacional, ancorades en la tradició i sense una posada al dia renovadora, han anat perdent any rere any el glamour de temps passats. Els seus partidaris, altrament dit, els aficionats, no s’han adonat que els vents joves de l’ecologisme i la defensa dels drets dels animals han anat envaint el teixit social, a cavall de la globalització europea i mundial. No hi cap el menor dubte que allò que ha passat a Catalunya, més aviat o més tard, acabarà passant en altres parts d’Espanya inevitablement. Què voleu que us digui, sincerament, al meu entendre les corregudes de braus, malgrat l’esplendor del seu or i colorit, i tots els oripells en els quals s’hi emboliquen, han esdevingut un espectacle ranci i cutre. Si no se m’enfadessin els aficionats, diria que fins i tot una mica caspós per als ulls d’un observador global i allunyat de l’anomenat art de Cuchares, Sánchez Mejías, Juan Belmonte i tants d’altres. Els temps de Goya, Julio Romero de Torres, Federico García Lorca, Picasso, Ernest Hemingway, etc. —mai el seu art— ja han passat, ens agradi o no.
No hi veurem mai més cap polític que es preï, amb un havà entre l’índex i el mitger de la seua mà esquerra, contemplant una cursa de toros. El seu temor a la pèrdua de vots li guanyarà la seua afició, si la tingués.
Em va de peres per rematar aquestes línies, el títol del llibre —no el seu contingut— de Marta Momblant que ha publicat recentment l’Instituto de Estudios Turolenses, Fora de temps, fora de lloc.. Així hi són els toros a Catalunya. Quan trigarà a generalitzar-se la frase amb relació a altres indrets d’Espanya, Mèxic, Colòmbia…?
*Escriptor”
Texte que publica el Diario de Teruel
Filed under: Política i Societat | 10 Comments »