Que vergonya

Que vergonya! Que gran vergonya! Uns quants ajuntaments de la Franja van presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües, adduint l’extravagant i infundada raó d’invasió de competències municipals. Van ser els ajuntaments de Faió, Fórnols, Fraga, la Codonyera, la Ginebrosa, la Freixneda, Lascuarre, Nonasp, Torre del Comte, Vall-de-roures i Aiguaviva. Tots ells del PP i del PAR, ambdós camins duen a Roma, vull dir a la “il·lustració”, al “progressisme”, a la “raó científica”.  Els hauria de caure la cara de vergonya ara que, ni tan sols, el TC no els ha admès a tràmit el recurs per manca de legitimitat d’aquests municipis, perquè la Llei no delimita les zones lingüístiques —ho ha de fer el Consell de Llengües—  i perquè la manca de desenvolupament de la Llei impedeix valorar l’hipotètic fet d’invasió competencial.  No li ha calgut al Tribunal  entrar en els continguts. Per a què perdre més de temps.

El PP, el PAR i els de la FACAO (= PNHC) restaran impertèrrits, ignorant les raons científiques, la Història, les opinions dels filòlegs, lingüistes, escriptors i el sentit comú. “Què sap el gat de fer culleres, si mai no ha estat cullerer?” Millor encara: què pinta la ciència enfront d’una almosta de vots?

Mentrestant, el dilluns és lunes i la sindria o meló d’aigua és sandia, i sota una pancarta, posada a les mans d’uns xiquets, un altre dia, per demostrar la impossibilitat d’escriure la llengua de la Franja, escriuran: la parlo, però no la escric. Una fefaent prova de la validesa de les seues raons.