La Vanguardia en català


        Ahir, cent trenta anys després de la seua fundació, La Vanguardia va sortir en català, ni tant sols durant la República ho havia fet. La capçalera de la família Godó ha esmerçat força en una forta campanya de publicitat per radio i televisió, amb presentacions per tota Catalunya, i de ben segur, amb uns acurats estudis de mercats, abans de prendre la decisió, lo qual vol dir que han estat raons comercials les motivants. Alguna cosa ha tingut també a veure El Periódico que ja porta més de cinc mil números en català. Dons bé, és una bona notícia per al català, l’edició de La Vanguardia en aquesta llengua, però ho és millor perquè ha estat la iniciativa privada i les raons mercantils el seu motor. Lluny resta l’etapa de Luis Galinsoga com a director i la seua aversió a Catalunya i a la llengua catalana

Sembla que la versió catalana no serà una traducció automàtica de la castellana. El sistema, preparat per a fer dues versions, permet a cada redactor de fer la primera versió en la llengua que desitgi, però és el mateix redactor qui haurà de revisar la traducció que en farà un programa específic. després vindrà el treball dels correctors o estilistes.

A partir d’ara tots el diaris de Barcelona es podran llegir en català: dos amb doble format (El Periódico i La Vanguardia) i la resta (Avui, El Punt i Ara) només en català.

“La sortida en català satisfà una demanda social que ha guanyat amplitud i intensitat durant els últims anys” […] “El dia en català ha arribat sense ensurts. Amb la lògica amb què cauen les coses per la gravetat”, ha escrit José Antich, director. Enhorabona als propietaris, als treballadors i als lectors! Tot i que…, ja era hora.

Anuncis