Incongruències periodístiques

(Columna de Lo Cresol del Diario de Teruel del dissabte 14 de maig del 2011)

       ” Ja hi som dins d’una altra campanya electoral. Els periodistes protesten, com sempre, pel fet de què no poden informar dels actes segons criteris d’interès noticiable —diuen—pel fet de què han de respectar l’informació enllaunada dels actes, que els lliuren els aparells de propaganda de cada partit. La llei parla de principis de pluralisme polític i social i d’igualtat, proporcionalitat i neutralitat informativa, en quant als mitjans de titularitat pública, i després de la reforma última, també resten obligats els mitjans privats.

        Si els mitjans de comunicació privats —propietat i periodistes— fossin realment plurals ideològicament o hi hagués de totes les tendències, i el mitjans públics no estiguessin de fet controlats pels governs, jo estaria d’acord amb la reclamació dels periodistes. Les coses, però, no van per aquest camí, tot i que, el cas de TV3 és un exemple paradigmàtic de pluralitat informativa, a les antípodes dels informatius del senyor Urdaci, d’infaust record, a TVE del PP, i de Canal 9 i Telemadrid en els temps presents. Que passaria si no existís regulació informativa de la campanya electoral? De dubte, jo no en tinc cap. I el lector? No hi ha més cera que la que crema.

        Ara bé, si els periodistes volen reivindicar i dignificar la seua funció, per què no posen en pràctica a la primera ocasió que tinguin, el lògic principi de llibertat de fer preguntes, força necessària per la salut de la democràcia? Els hi ofereixo una idea que la podrien dur a terme el més aviat possible: quan algun polític o membre de qualsevol govern autonòmic o local convoquin als periodistes per a alguna declaració pública, la primera condició que haurien d’imposar és la llibertat de fer preguntes, i al declarant, l’obligació de respondre’ls. En cas contrari no haurien d’assistir a l’acte com a protesta, o aixecar-s’hi i marxar en el moment d’incomplir-ne la condició.  I per descomptat, no haurien de publicar la informació lliurada. Veurien el periodistes com canviarien els partits polítics. Si no ho fan així, que no es queixin. Cal dir, però, que qui paga mana, per tant, la propietat dels mitjans té tanta culpa o més que els periodistes.

                                                                                                      José Miguel Gràcia”

Anuncis