La càrrega de la plaça Catalunya

        Per a què una dràstica i expeditiva actuació policial és pugui justificar a posteriori, hauria de complir al menys unes quantes condicions. Podríem establir la següent seqüència: hauria de tenir un objectiu concret, un motiu justificat, mantenir una proporcionalitat de la força emprada, un control permanent de l’actuació dels agents, efectivitat del resultat i una explicació justificativa creïble.

        El conseller Felip Puig ha fet bona la caricatura —pal de beisbol a la mà—que fan d’ell al programa Polònia de TV3. La càrrega dels mossos a la plaça Catalunya de Barcelona no ha complert cap de les condicions que he esmentat. Entenc que encara és massa aviat, així i tot, el senyor Mas, president de la Generalitat, hauria d’anar pensant en la substitució del senyor Puig, cas de no fer-ho, després d’aquesta en vindrà una altra. No crec que sigui la persona més adequada pel càrrec de conseller d’Interior.

        Per ara, ningú no ha pogut explicar quin era l’objectiu concret de l’actuació policial del divendres passat. S’ha dit que era la neteja i després la seguretat. Per a netejar no fa falta la policia, si no uns quans empleats municipals, diguem-ne escombriaires. En quant a la seguretat s’ha explicat que hi havia bombones de butà i era un perill, ateses les possibles celebracions o manifestacions dels violents per la victòria del Barça. La prevenció hauria estat clara: no deixar apropar-se els culers o els violents al centre de la plaça, o el que és més fàcil, enretirar les bombones de butà

        Ningú ha estat capaç d’entendre el motiu final i principal de la violenta actuació de les forces de la policia. De fet van crear un greu problema on no n’hi havia cap.

        On era la proporcionalitat de la força o violència emprada, quan alguns mossos van colpejar una i una altra vegada els concentrats que restaven seguts a terra amb els braços aixecats o amb diàfana actitud de resistència passiva?

        O els comandaments dels mossos no van tenir la capacitat de controlar l’actuació, o el que és pitjor, que els agents de primera línia es limitaven a executar les ordres. M’agradaria que no fos cert això últim.

        Amb relació a l’eficàcia, l’operació no ha pogut ser més maldestra i ineficaç: el grup de manifestants van tornar a corre-cuita al centre de la plaça Catalunya només marxar el mossos, a les dues hores la plaça era un formigueig de gent que s’anava instal·lant, per la tarda hi era gairebé plena i per la nit rebotida com mai havia estat. Tot un èxit.

        Sincerament crec que estan avergonyits, tant el president com els altres membres del Govern, per la qual cosa minses han estat les explicacions, o han esdevingut justificacions que ni ells mateixos les creuen —el senyor Trias de CiU, guanyador de l’alcaldia de Barcelona, ha estat molt crític—, tot i que el senyor Puig segueix sense rastre de penediment o autocrítica, és mes, les seues declaracions estan plenes de prepotència i irreflexió. Recordeu els atacs del senyor Puig a l’anterior conseller de l’Interior, senyor Saura?  Eren altres temps. Ara, la victòria del Barça ha apaivagat les crítiques.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: