Dos handbolistes a la Zarzuela

Des de fa uns dies volia escriure unes quantes línies sobre la impossibilitat d’Amaiur de  formar grup propi al Congrés dels Diputats per l’oposició del Partit Popular—una decisió més que política, revestida amb una justificació pseudojurídica—, i veient l’article de Ramon Mur que va escriure al seu bloc “Entre pàginas”, penso que és prou clar i amb un xic humor, i per això  el tradueixo i el penjo aquí  al Finestró tot seguit, encara que ja fora de data:

“Majestat, jo vaig ser company del seu gendre en la selecció espanyola d’handbol”. És poc probable que el portaveu de la coalició Amaiur saludés així el rei Joan Carles  quan va ser rebut pel monarca en audiència privada. La cosa no està per a orgues a la Zarzuela. La setmana va començar amb el handbolista Iñaki Urdangarin en primer pla, gairebé repudiat per la família reial i va continuar amb un altre handbolista, el de Amaiur. Xabier Mikel Errekondo va ser un esportista professional de primera línia. Va jugar en tots els equips de l’elit handbolista del moment —Bidasoa d’Irun, Teka de Santander, Balomnano Ciudad Real, Portland San Antonio de Pamplona i Ademar de Lleó—, en tots, menys en el Barça. A més, Errekondo va formar part en nou ocasions de la selecció espanyola de l’esport que es juga a set i amb la mà.

A Amaiur, aquesta nova formació política, no li han concedit, almenys de moment, disposar de grup parlamentari propi al Congrés dels Diputats. Per decisió de la Mesa de la Cambra, sancionada amb els vots a favor del PP, que són majoritaris a tot arreu en aquestes hores de la malmesa democràcia espanyola, els bascos d’Amaiur, amb més representants que el mateix PNB, déu n’hi do!, amb el 25% dels sufragis de la Comunitat Autònoma Basca i amb el 14,86% a Navarra, han estat desterrats al grup mixt per “empestats”. Mentrestant, el PNB seguirà amb el seu tradicional grup parlamentari perquè els seguidors de Sabino Arana, encara que “estranys a Madrid”, que escrivís Iñaki Anasagasti, fan menys pudor que els abertzales de centreesquerra.

Això de desterrar empestats dóna moltes pistes i vots al PP a la major part d’Espanya. Sobretot si aquell que exhala olors gens aromàtics és perquè fa olor a terrorista o és amic d’etarres. Tot i que, en Amaiur hi ha fills ideològics del lehendakari Carlos Garaikoetxea Urriza, cofundador d’Eusko Alkartasuna-EA. D’excessiva maldat seria acusar Garaikoetxea tan sols de consentidor del terrorisme etarra. Ni avui ho és ni ahir ho va ser. Per tant, resulta una mesura injustificada i vergonyosa sense cap mena de dubte aquesta de repudiar a Amaiur per la seua suposada i pudent relació amb el terrorisme etarra.

Tal vegada perquè  Errekondo i Amaiur han de pagar igual càstig que l’altre handbolista de la setmana. Perquè el que sí fa pudor, de veritat, és el rotllo de corrupció de l’exjugador del Barça i de la selecció espanyola d’hanbol. I és pudent, Urdangarin, per sospitós d’haver-se enriquit a costa del bé aliè. Hi haurà què esperar el veredicte dels tribunals, però la sospita és més que fundada, amb un procés ja obert. El que no s’entén és que a Errekondo i els seus companys se’ls obligui a escarmentar en cap d’altri, el d’Iñaki Urdangarin, el pare del qual és, per cert, militant del PNB i tan basc com Errekondo.

En el missatge de Nadal del rei va haver-hi una implícita referència als fets.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: