Europa: un suïcidi col·lectiu

El grans tècnics en economia han fet un gran descobriment: “El retrocés interanual de l’economia espanyola durant el quart trimestre de l’any passat va ser conseqüència de la caiguda experimentada pel consum familiar, i a la major desacceleració de la despesa en consum de les institucions sense fins de lucre al servei de les llars. La despesa en consum final de les administracions públiques es va mantenir en una taxa negativa del 3,6%, la mateixa que en el tercer trimestre” La qual cosa vol dir que havent-s’hi deprimit el consum tant, el creixement de  l’atur és la conseqüència. Quin descobriment tan gran han fet tantes i tantes ments privilegiades!

I quines son les mesures per a corregir  el desastre? Els governs d’aquesta Europa —no oblidem, en mans de la dreta—, tenint en compte allò de pecat confessat mig perdonat, haurien de dir: ens estem equivocant hem de canviar d’estratègia. Tot el contrari, ara us passarem per la pedra, diuen o pensen, i el PP a Espanya agafa la iniciativa i segueix retallant. Dóna un pas endavant i anuncia una agressiva —així ho diuen— reforma laboral que reduirà els sous, anul·larà drets, facilitarà l’acomiadament i crearà inseguretat.  I de l’ocupació, què? No, no, això no va així, diuen. Amb aquesta llei, el primer que aconseguirem, és augmentar  l’atur, no ho dic jo, ho diuen ells. Temps vindran, quan la meitat ja estem morts, l’altra meitat, amb unes bones i fermes bases de creixement, estarà tota ocupada. Ara bé, a llarg termini tots morts, com va dir Keynes.

Replantegem el tema seriosament: per a combatre l’atur (més de 5 milions), s’imposa una reforma laboral que dóna les màximes facilitats als empresaris per acomiadar els treballadors, i no una reforma empresarial. No són les empreses les que creen i destrueixen llocs de treball? El primer efecte de la reforma serà la generació d’atur. No és tot una bogeria? Com s’entén, si amb la llei que teníem es van poder crear tants llocs de treballs en temps de la bombolla  immobiliària, ara hi ha que canviar-la? On hi era la rigidesa del mercat laboral, quan teníem el percentatge més alt de treball temporal? On hi era la rigidesa amb cinc, o camí dels sis, milions d’aturats?

Una cosa ha quedat força clara: la reforma ha agradat a les organitzacions empresarials —no crec que a tots els empresaris—, als grans líders europeus, als pensadors neoliberals. Garantia total de no efectivitat, millor encara, de ser contraproduent. Mireu Grècia, Irlanda, Portugal, cada dia pitjor. El camí d’Itàlia, el d’Espanya i els dels altres està ja marcat, si no canviem radicalment. El suïcidi col·lectiu d’Europa s’apropa més dia rere dia, és fa més evident. Els Estats Units s’han espolsat la crisi, Europa la fet seua.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: