“A casa” de José Saramago

Al poble de Yaiza de Lanzarote està emplaçada la casa de José Saramago amb unes espectaculars vistes al mar per sobre de Puerto del Carmen. “Una casa feta de llibres”: així va definir José Saramago la vivenda on va passar la major part dels seus últims  18 anys. L’alma mater i conservadora de la casa ha estat i així és ara, Pilar del Río, la dona de José Saramago i traductora al castellà de moltes de les seues obres. Paga la pena una visita, les explicacions per part de la guia són exhaustives de debò. Els admiradors i lectors de Saramago s’ho passaran d’allò més bé. “El viatge no acaba mai”, va dir Saramago.

Cuando el gobierno no cumple las leyes

 

Diario de Teruel                                                                                                         

“José Miguel Gràcia

         El pasado 18 de mayo dimitieron el Sr. Bada Panillo i la Sra. Martín Zorraquino, Presidente i Vicepresidenta, del Consejo Superior de Lenguas de Aragón (CSLA). Los motivos están expuestos en su declaración y así se dice: “haciendo uso colectivo de la competencia y de la responsabilidad pública asumida, no menos que de la autoridad moral que se reconoce a sus miembros, después de considerar la situación y las circunstancias, la perplejidad y el desconcierto que se ha creado con la demora de una promesa incumplida y el no cumplimiento de la ley vigente, necesita y quiere hacer la siguiente declaración”. Y después viene toda su declaración (los interesados pueden leerla en https://finestro.wordpress.com/2012/05/18/dimisio-del-president-i-de-la-vice-presidenta-del-consell-de-llengues/). Con la que está cayendo, dirán algunos aragoneses, qué importancia tiene este asunto que afecta tan solo a unos 80.000 aragoneses. Se equivocan todos los que así piensan, ya que las lenguas propias son patrimonio de todos los que conforman una comunidad, y la protección de los derechos de las minorías es uno de los valores que sustentan la democracia.

        El Gobierno del PP y el PAR ha incumplido flagrantemente la Ley de Lenguas, aprobada en las Cortes de Aragón el 17 de diciembre del 2009, ignorando todos  los preceptos sobre su implantación y desarrollo, y engañando y ninguneando al CSLA. Mientras tanto el Gobierno ha venido anunciando la preparación de un borrador para modificar la Ley. Si nos atenemos a lo que se ha manifestado, más que una modificación será un destrozo indignante. Entre los aspectos positivos de la Ley del 2009 destacan la denominación de las lenguas propias como catalán y aragonés; la protección de las diversas variantes; la posibilidad de ser utilizadas ambas en la comunicación con las administraciones y la obligación de éstas de hacer lo mismo en los territorios de ambas lenguas; la toponimia única de los pueblos y calles…, entre otros. La mayor crítica que puede hacerse a esta Ley, es la no obligatoriedad de la enseñanza del catalán y el aragonés en sus correspondientes territorios, ni tan siquiera como una asignatura más, por ejemplo, como el inglés. Pues bien, todas estas serán las dianas  sobre las que caerán los hachazos de la anunciada reforma. Paradógicamente se ventila a cuatro vientos por parte del PP y del PAR que es la obligatoriedad lo que caracteriza a esta Ley y su deseo es eliminarla. Des de aquí, reto a quien quiera que, con el articulado de la Ley, me demuestre tal aseveración respecto a la obligatoriedad en la escuela. Los más simples de la comparsa, por no decir otra cosa, no cesan en su diletantismo de lingüística ficción y se inventan mil lenguas. ¿No será que en vez de simples son predicadores de la incultura, del anticatalanismo, del odio y la crispación?

        Al Gobierno, a sus seguidores y a los predicadores que he citado, les da lo mismo que la Real Academia Española, que todos los científicos y lingüistas, que todos los escritores y que las organizaciones nacionales e internacionales que vigilan y protegen las lenguas minoritarias hayan reconocido que la lengua de la Franja es el catalán, con todas sus variantes, claro está.  ¿Qué sabrán todos ellos? Piensan y dicen, pensar no estoy seguro. El Gobierno, sus seguidores y predicadores hacen valer razones de peso: si en un plato de la balanza colocamos a los miembros de la RAE, a los científicos, a los lingüistas, a los escritores a las organizaciones, etc., i en el otro a la masa desinformada, falta de autoestima hacia su lengua, manipulada y crispada, ¿hacia que lado se desplazará el fiel de la balanza de acuerdo con la gravedad física? Adivínenlo, no hace falta que apliquen la distorsión de la geometría del espacio-tiempo de Einstein.

        Mientras tanto el Gobierno no cumple la Ley en vigor y hasta puede que se jacte de ello. Un gran ejemplo para la ciudadanía. Mayor impunidad no se puede dar. ¿Les pasará cuentas el electorado algún día? ¿Que hacen la Fiscalía y el Justicia de Aragón? Con motivo o excusa de la crisis económica se está desmantelando el Estado del bienestar y conculcando derechos constitucionales que tanto nos costó establecer. Entre las razones económicas que se aducen para reducir el déficit —dejando que el paro crezca— se cuelan multitud de razones y motivaciones puramente políticas, reaccionarias y decimonónicas, pero camufladas y disfrazadas de racionalidad presupuestaria. La reforma o destrozo de la Ley de Lenguas puede ser producto de esas motivaciones. El coste de La Ley de Lenguas ha sido tal hasta ahora,  que ni tan siquiera los Consejeros del CSLA han cobrado los gastos de desplazamiento.”

Europa preguntarà al Govern sobre la Llei de Llengües

Segons informacions del Periódico de Aragón, Europa preguntarà al Govern central i al d’Aragó per la situació en què es troben les llengües minoritàries en la comunitat autònoma. Va ser un dels compromisos que el president de la CHA, José Luis Soro, va aconseguir ahir després de reunir-se amb el intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües i amb Alexey Kozhemyakov, cap del secretariat de la Carta Europea. Traslladaran el problema a la Comissió Europea per mitjà d’una pregunta parlamentària. Tot i que hi ha una Llei de Llengües aprovada per les Corts d’Aragó, “ni l’anterior govern del PSOE-PAR ni l’actual del PP-PAR han fet res per reconèixer, fomentar i conservar el català i l’aragonès com a llengües d’Aragó”, va explicar José Luis Soro. I va subratllar que veu amb “molta preocupació” el que està passant a Aragó amb la Llei de Llengües , i més encara “els plans de Rudi i Biel per amagar més la realitat trilingüe de la comunitat”. “Estan deixant que l’aragonès desaparegui”, va denunciar el president de la formació nacionalista. Per la CHA no només estan menyspreant als qui parlen en aragonès o en català, és que a més estan “incomplint” la Llei de Llengües.

Lliurament del Guillem Nicolau a Carles Terès

L’obra Licantropia de Carles Terès Bellés va estar  la guanyadora del Premi Guillem Nicolau 2011, una història que barreja realitat i imaginació i que parteix de l’enllobament d’uns personatges (l’empremta dels quals ha perdurat en els seus descendents) que ens recorda els relats basats en la tradició oral i sustentats en el col·lectiu imaginari del nostre territori.

A les 20 h del divendres 8 de juny, la Consellera de Cultura lliurarà el premi a Carles Terès a l’antiga Capitania General, Plaça Aragó, 9, Saragossa. En el mateix acte es lliuraran els premis Miguel Labordeta, Arnal Cavero i al llibre millor editat d’Aragó. El company Carles ens invita a l’acte.

Veure invitació pdf: invitació

“Contra la Franja”

El passat dia 16 de maig es va presentar a l’Ateneu Barcelonès el llibre Contra la Franja. Crònica de l’agressió a la llengua, al Bisbat i al Museu de Lleida de Josep Maria Prim i Serentill, Editorial Pages Editors. La presentació va estar a càrrec de Patricia Gabancho i Antoni Strubell, i després va parlar l’autor, nascut a Benavent de Segrià i que ha cultivat els tres gèneres de la literatura: teatre, novel·la i assaig històric.

Després d’una immersió històrica i conceptual sobre el genocidi cultural dels estats —tots els estats son genocides en potència—, el llibre s’endinsa en la segona part on tracta de la situació de la llengua a la Franja fins arribar a la Llei de Llengües, nascuda de la irracionalitat i no pas de la pau, així ho afirma Josep Maria Prim. La resta de la segona part i la tercera es centren en la destrucció barroera i antidemocràtica del Bisbat de Lleidad per la conxorxa del Vaticà i de l’Estat espanyol que ha portat com a conseqüència l’escàndol del Museu de Lleida. Tot plegat li porta a denunciar la secular agressió de l’Estat espanyol contra la nació catalana. El conflicte del Museu de Lleida continua empudegant la convivència entre Catalunya i Aragó, i de retruc s’accentua l’oposició al català de la Franja des d’Aragó, conclou Josep Maria Prim.

Quatre fotos mes de la Codonyera

Dimisió del President i de la Vice-presidenta del Consell de Llengües

Després de la reunió del Consell que va tenir lloc a Saragossa ahir, en el dia d’avui ha fet pública la següent declaració:

El CONSEJO SUPERIOR DE LAS LENGUAS DE ARAGÓN “concebido como un órgano consultivo de especial importancia para el desarrollo de la política lingüística de la Comunidad Autónoma”, creado y regulado por la vigente Ley de Lenguas, adscrito actualmente al Departamento de Educación, Universidad, Cultura y Deporte y no obstante “dotado de autonomía orgánica y funcional con el fin de garantizar su objetividad e independencia”, en sesión celebrada en Zaragoza el pasado día 10 de mayo, una vez presentada y admitida por el Pleno la dimisión del Presidente y de la Vicepresidenta del mismo, haciendo uso colectivo de la competencia y de la responsabilidad pública asumida, no menos que de la autoridad moral que se reconoce a sus miembros, después de considerar la situación y las circunstancias, la perplejidad y el desconcierto que se ha creado con la demora de una promesa incumplida y el no cumplimiento de la ley vigente, necesita y quiere hacer la siguiente

DECLARACIÓN A LA OPINIÓN PÚBLICA ARAGONESA

El aragonés apenas es ya una reliquia venerable para los aragoneses. La “protección de este patrimonio cultural e histórico de Aragón” está garantizada por el Estatuto de Autonomía; pero después de treinta años de autogobierno en los que apenas se hizo nada por él, constatamos con amargura que una ley -ni siquiera la llamada “de uso, protección y promoción de las lenguas propias de Aragón- no garantiza por sí sola la supervivencia y conservación de ninguna lengua. Y menos aún el uso que se haga del aragonés, el derecho de sus hablantes y el respeto a las modalidades del habla. Y en cuanto al catalán de Aragón o de la Franja, que debería y podría ser puerta abierta de par en par o, mejor, el Arco de Triunfo para pasar y repasar, para celebrar juntos la misma historia, corremos el peligro de convertirlo en piedra de tropezar y en quicio que nos desquicia: De Fraga “enta ací” esa lengua es aún para demasiados aragoneses una infamia y de Fraga “enta allà” un motivo de reivindicación territorial.

Los aragoneses nos hemos destacado en los últimos tiempos por la defensa de nuestro patrimonio material, pues bien, la lengua es un patrimonio inmaterial tan importante o más que aquel que merece mejor trato. Invertir para promover su uso es invertir en democracia y en educación humana. Y lo que se necesita es poco más que nada en dinero, que no sobra, y muchísimo más en otros valores inapreciables que se supone no deberían faltarnos.

Tenemos una Ley de Lenguas en vigor y un Gobierno que no la cumple. En esta situación las dimisiones de los cargos orgánicos del CONSEJO SUPERIOR DE LAS LENGUAS DE ARAGÓN se han presentado a quien corresponde; es decir, no ante el Gobierno, sino ante los consejeros en Pleno que asumen unánime y colectivamente toda la responsabilidad, sin que nadie dimita como consejero, y ante el pueblo aragonés, cuya es la soberanía a fin de cuentas. Las leyes son para que se cumplan. Ninguna es perfecta, y también la Ley de Lenguas puede ser mejor. Pero, parafraseando el adagio: “imperfecta lex, sed lex”.

Aunque sea la Ley de Lenguas papel mojado y el CONSEJO SUPERIOR DE LAS LENGUAS DE ARAGÓN probablemente una posibilidad perdida, la continuidad de los consejeros en sus cargos y su existencia misma, será de hecho una denuncia y el testigo de cargo en favor de una causa pendiente: un servicio público altruista y sin costes económicos. Razón de más y suficiente para quejarse y buscar amparo donde lo haya.

Repercusió a la premsa i a altres mitjans de comunicació:

El Periódico de A.

Blog de N. Ibeas

Lligallo de fablans

Gran malestar del Consell Superior de Llengües

Segon informacions de la premsa de Saragossa (El Periódico de Aragón), els membres del Consell Superior de Llengües mostraran avui el seu malestar. Des de gener ha mancat el diàleg amb el Govern i les discrepàncies augmenten.

“L’absolut desinterès mostrat pel Govern PP-PAR envers la Llei de Llengües, aprovada in extremis la passada legislatura està provocant serioses fissures en l’òrgan assessor creat per desenvolupar-la, el Consell Superior de Llengües. Des del passat mes de gener no hi ha hagut contactes amb l’Executiu autonòmic, i aquest ens —compost per experts lingüístics— farà públic avui el seu malestar mitjançant una declaració davant la desídia i la manca d’objectius concrets per protegir i cuidar el patrimoni lingüístic de la comunitat autònoma.”

El PP retalla tot tipus de drets. Segons han manifestat ja tenen preparat un esborrany de Llei de Llengües que destrossarà l’aigualida llei actual.

Premi Franja al Duo Recapte

Iniciativa Cultural de la Franja, entitat que agrupa les associacions que defensen la cultura i la llengua catalana a l’Aragó, Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Centre d’Estudis Ribagorçans, han acordat la concessió del 5è “Premi Franja. Cultura i Territori” al Projecte d’Animació “Jesús Moncada”. Com sabem els responsables i actors d’aquest Projecte han estat Antoni Bengochea i Màrio Sasot, components del Duo Recapte, agosarats  activistes culturals i sempre presents en la primera línia de la defensa de la nostra llengua a l’Aragó. A ambdós els serà lliurat el premi en reconeixement del seu treball i dedicació.

Cancel·lació del Projecte d’Animació

Recercat 2012 a Tarragona

Una vegada més la Jornada RECERCAT ha complert fonamentalment els tres objectius previstos: oferir una mostra de les publicacions, projectes i activitats dels centres de estudis i associacions locals i comarcals, el reconeixement de la important tasca que realitzen aquestes entitats i el foment de la comunicació i el contacte entre les entitats culturals participants. Tot un èxit d’organització i de públic.

A les modernes i funcionals instal·lacions del Palau Firal i de Congressos de Tarragona, que cobreix esglaonadament el buit d’una pedrera romana,  va tenir lloc el 12 de maig, el RESERCAT 2012, organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres de Estudis de Parla Catalana, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona i la institució “Tarragona 2012. Capital de la Cultura”, i un munt d’institucions col·laboradores. A les 11 hores començà la taula rodona sobre “Els usos del passat”, presentada i moderada per Francesca Mestre, en la qual intervingueren Montserrat Duch, catedràtica d’Història de la Rovira i Virgili i Joaquin Ruiz de Arbulo, catedràtic d’Arqueologia de la mateixa Universitat. De forma acurada i punyent emfatitzaren sobre els problemes de la informació, la recerca i la formació en general de la joventut de la generació passada i actual. Després ocuparen la taula uns altres participants amb les presentacions sobre “Associacionisme, gestió i defensa del territori”: hi intervingueren, sota la moderació de Xavier Eritja de l’Ateneu Popular de Ponent, Hèctor Hernàndez de l’Associació Mediambiental de la Sínia, Lola Paniagua de la Plataforma Salvem la Platja Llarga, Ireneu Castillo de Protegim el Canal de la Infanta i Dolors Queralt d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre. Conclogueren les intervencions amb Òscar Jané sobre el “Arxiu de la Memòria Personal”.

A la sala gran Euthyches del Palau Firal tingué lloc el lliurament dels Premis Resercat 2012. Fou presidida la taula pel conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell i llegí les actes d’atorgament la directora de l’IRMU, Carme Jiménez. Els premiats d’aquest anys han estat José Riba i Gabarró del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada a títol personal, i el Centre d’Estudis d’Altafulla, representat pel seu president, a títol institucional. Mostraren els seus agraïments els premiats i  intervingueren des de la taula, el Sr. José Santesmases, president de la CCEPC i vicepresident de l’IRMU, la Sra. Carme Crespo, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona i el conseller de Cultura de la Generalitat. No cal dir que en tots els parlaments estigué present la crisi i les retallades en cultura. L’acte, presentat pel periodista Agustí Forné va concloure amb l’actuació del guitarrista Carles Pons.

Després del dinar anual de la Recerca local, amb l’Amfiteatre a baix, i amb vistes a un cel blau i a les aigües de la Mediterrània, més blaves encara, serien les cinc de la tarda quan va començar la visita guiada per les restes del patrimoni romà de Tarraco: el Circ, el Fòrum i la base del Temple, la catedral actual… I com a últim acte de la jornada, la taula sobre “El món agrari a les terres de parla catalana”, amb les intervencions de Jordi Llavina, l’escriptor Joan Rendé i el Periodista Lluí Foix.

Encara, el diumenge dia 13, es va fer un itinerari del Setge de Tarragona des del punt de vista històric i literari.

Els dos dies de la trobada i als amplis espais del Palau Firal, a banda dels estands amb les activitats, publicacions i informacions dels diferents centres d’estudi i associacions, van romandre obertes cinc exposicions més: “El món agrari a les terres de parla catalana”, “La dona: referència social i cultural al Pirineu”, “La Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”, “La primavera republicana al Penedès” i “Les terres del Gaià a l’Arxiu Albert Bastardes”.

                                                                                             Josep Miquel Gràcia