Gran malestar del Consell Superior de Llengües

Segon informacions de la premsa de Saragossa (El Periódico de Aragón), els membres del Consell Superior de Llengües mostraran avui el seu malestar. Des de gener ha mancat el diàleg amb el Govern i les discrepàncies augmenten.

“L’absolut desinterès mostrat pel Govern PP-PAR envers la Llei de Llengües, aprovada in extremis la passada legislatura està provocant serioses fissures en l’òrgan assessor creat per desenvolupar-la, el Consell Superior de Llengües. Des del passat mes de gener no hi ha hagut contactes amb l’Executiu autonòmic, i aquest ens —compost per experts lingüístics— farà públic avui el seu malestar mitjançant una declaració davant la desídia i la manca d’objectius concrets per protegir i cuidar el patrimoni lingüístic de la comunitat autònoma.”

El PP retalla tot tipus de drets. Segons han manifestat ja tenen preparat un esborrany de Llei de Llengües que destrossarà l’aigualida llei actual.

Anuncis

Premi Franja al Duo Recapte

Iniciativa Cultural de la Franja, entitat que agrupa les associacions que defensen la cultura i la llengua catalana a l’Aragó, Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca i Centre d’Estudis Ribagorçans, han acordat la concessió del 5è “Premi Franja. Cultura i Territori” al Projecte d’Animació “Jesús Moncada”. Com sabem els responsables i actors d’aquest Projecte han estat Antoni Bengochea i Màrio Sasot, components del Duo Recapte, agosarats  activistes culturals i sempre presents en la primera línia de la defensa de la nostra llengua a l’Aragó. A ambdós els serà lliurat el premi en reconeixement del seu treball i dedicació.

Cancel·lació del Projecte d’Animació

Recercat 2012 a Tarragona

Una vegada més la Jornada RECERCAT ha complert fonamentalment els tres objectius previstos: oferir una mostra de les publicacions, projectes i activitats dels centres de estudis i associacions locals i comarcals, el reconeixement de la important tasca que realitzen aquestes entitats i el foment de la comunicació i el contacte entre les entitats culturals participants. Tot un èxit d’organització i de públic.

A les modernes i funcionals instal·lacions del Palau Firal i de Congressos de Tarragona, que cobreix esglaonadament el buit d’una pedrera romana,  va tenir lloc el 12 de maig, el RESERCAT 2012, organitzat per l’Institut Ramon Muntaner, la Coordinadora de Centres de Estudis de Parla Catalana, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona i la institució “Tarragona 2012. Capital de la Cultura”, i un munt d’institucions col·laboradores. A les 11 hores començà la taula rodona sobre “Els usos del passat”, presentada i moderada per Francesca Mestre, en la qual intervingueren Montserrat Duch, catedràtica d’Història de la Rovira i Virgili i Joaquin Ruiz de Arbulo, catedràtic d’Arqueologia de la mateixa Universitat. De forma acurada i punyent emfatitzaren sobre els problemes de la informació, la recerca i la formació en general de la joventut de la generació passada i actual. Després ocuparen la taula uns altres participants amb les presentacions sobre “Associacionisme, gestió i defensa del territori”: hi intervingueren, sota la moderació de Xavier Eritja de l’Ateneu Popular de Ponent, Hèctor Hernàndez de l’Associació Mediambiental de la Sínia, Lola Paniagua de la Plataforma Salvem la Platja Llarga, Ireneu Castillo de Protegim el Canal de la Infanta i Dolors Queralt d’Òmnium Cultural Terres de l’Ebre. Conclogueren les intervencions amb Òscar Jané sobre el “Arxiu de la Memòria Personal”.

A la sala gran Euthyches del Palau Firal tingué lloc el lliurament dels Premis Resercat 2012. Fou presidida la taula pel conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell i llegí les actes d’atorgament la directora de l’IRMU, Carme Jiménez. Els premiats d’aquest anys han estat José Riba i Gabarró del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada a títol personal, i el Centre d’Estudis d’Altafulla, representat pel seu president, a títol institucional. Mostraren els seus agraïments els premiats i  intervingueren des de la taula, el Sr. José Santesmases, president de la CCEPC i vicepresident de l’IRMU, la Sra. Carme Crespo, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona i el conseller de Cultura de la Generalitat. No cal dir que en tots els parlaments estigué present la crisi i les retallades en cultura. L’acte, presentat pel periodista Agustí Forné va concloure amb l’actuació del guitarrista Carles Pons.

Després del dinar anual de la Recerca local, amb l’Amfiteatre a baix, i amb vistes a un cel blau i a les aigües de la Mediterrània, més blaves encara, serien les cinc de la tarda quan va començar la visita guiada per les restes del patrimoni romà de Tarraco: el Circ, el Fòrum i la base del Temple, la catedral actual… I com a últim acte de la jornada, la taula sobre “El món agrari a les terres de parla catalana”, amb les intervencions de Jordi Llavina, l’escriptor Joan Rendé i el Periodista Lluí Foix.

Encara, el diumenge dia 13, es va fer un itinerari del Setge de Tarragona des del punt de vista històric i literari.

Els dos dies de la trobada i als amplis espais del Palau Firal, a banda dels estands amb les activitats, publicacions i informacions dels diferents centres d’estudi i associacions, van romandre obertes cinc exposicions més: “El món agrari a les terres de parla catalana”, “La dona: referència social i cultural al Pirineu”, “La Guerra del Francès a les Terres de l’Ebre”, “La primavera republicana al Penedès” i “Les terres del Gaià a l’Arxiu Albert Bastardes”.

                                                                                             Josep Miquel Gràcia

El Banc Central Europeu, un nyap

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 12 de maig del 2012)

Com sabem, el BCE és el banc central de la moneda única europea, l’euro. La seua funció principal consisteix a mantenir el poder adquisitiu de l’euro i, amb això, l’estabilitat de preus en la zona de l’euro. Molt minsa i pobra és la seua funció en períodes de creixement i normalitat, que converteix el BCN en gairebé un nyap en els períodes de crisi. Tenim un exemple ben proper de l’actuació del BCE ben recentment: quins acords o mesures ha pres en la reunió de Barcelona —400 policies per cada assistent— davant l’anguniosa crisi que tant ens afecta a alguns països? Cap ni una, seguir amb el manteniment del tipus d’interès al u per cent i recomanar més i més retallades. Un tipus d’interès que només serveix per a que els bancs puguin refinançar-se, pagant el u per cent, però que el països han d’anar a buscar els diners als “mercats” financers, pagant el que sigui: Alemanya el 0,2 per cent,  Espanya i Itàlia entre  5 i 6, Portugal i Irlanda entre el 10-12, Grècia el 20 o 25 per cent (en alguns moment ha arribat al 500 per cent). Altrament dit, Alemanya podria tenir un deute cinc vegades superior al d’Espanya o Itàlia i pagar la mateixa quantitat com a interès. Com han de sortir de la crisi els països més afectats? Per a què serveixen els Bancs nacionals dels estats dels països de la UE? Formen part del gran nyap i prou. O canvien substancialment les funcions i actuació del BCE, o ho tindrem molt magre alguns països per superar la crisi. No té cap sentit que un banc central que té el control d’una divisa, no tingui la capacitat de finançar tots els Estats que formen part d’aquest banc. Per aquesta mancança, són els “mercats” financers mundials el que agafen el poder i actuen amb criteris d’especulació a curt termini, i fan moure el risc cap el país que els interessa més. Tot el que no sigui caminar cap un BCE molt similar al de la Reserva Federal dels Estats Units i amb unes regulacions clares, serà perdre el temps i portar alguns països envers l’aprofundiment de la crisi o a la fallida total.

José Miguel Gràcia       

Tres fotos antigues

Persones de la Codonyera:

Sobre la nacionalització de BANKIA

Amb el 48 per cent del capital de BANKIA,  l’Estat espanyol es converteix en accionista majoritari i té a les mans el control total. Amb relació a les preguntes: què és BANKIA? Quin és el seu risc? Què té BANKIA? Què vol dir la nacionalització? I altres molts il·il·lustratives, hi trobareu les respostes de forma sintètica a Vilaweb. Entreu a preguntes i respostes.

Lanzarote (fotos IV)

Una flora especial es troba a Lanzarote i a les Illes Canàries en general. Unes quantes fotos podeu veure tot seguit, sense cap ànim d’exhaustivitat ni sistematització. Potser només m’han influït els aspectes ornamentals.