L’Ajuntament de Saragossa dóna suport a l’aragonès i el català

L ‘Ajuntament de Saragossa va aprovar ahir, amb els vots del PSOE, CHA i IU, una moció del grup municipal de CHA, que demana al Govern d’Aragó que compleixi totes les previsions de la Llei de Llengües del 2009, així com el respecte a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Llegir notícia a El Periódico de Aragón

Aquest diari està fent un seguiment del tema, força curós i responsable. El PAR i el PP segueixen en la irracionalitat i en el menyspreu de la ciència. Són els mestres de la ignorància. Saragossa es divideix en quatre zones lingüístiques: aragonès del nord, aragonès del sud, aragonès occidental i argonès oriental. Perdoni el lector, em deixava una: aragonès central. Fa molt poc he escoltat aquestes “jotetes” per Saragossa:

Hablo aragonés del norte
el del sur y occidental,
en Zaragoza el del centro
y en la Franja el oriental.

Cinco lenguas, tres provincias
y al centro la capital,
el Ebro, los Pirineos
y la Virgen del Pilar.

El Consell Escolar rebutja també la Llei de Llengües

El cop de mà que esperava la consellera de Cultura,  Dolors Serrat,  del Consell Escolar d’Aragó, única institució a la qual ha demanat opinió amb referència al projecte de Llei de Llengües, l’ha sortit més malament del que cap persona podia espera: la rebutjat l’avantprojecte, tot i que el Consell Escolar va ser renovat amb majoria conservadora. Si la senyora Serrat tingués un gram de vergonya, cosa que dubto, retiraria avui mateix l’avantprojecte, per acientífic, irracional i estúpid.

Sra. Consellera: busqui amics entre la ciència, no en la incultura, busqui amics en la universitat no en el reduccionisme illetrat, busqui amics entre els escriptors i professors de les llengües i no entre els que no saben com agafar la ploma per escriure ni han llegit un sol llibre de la matèria en la seua vida, busqui amics entre les persones íntegres i integradores i no entre els integristes, busqui i busqui… .

La mofa i l’escarni a la seua persona, Sra. Consellera, s’estén per tot arreu com un reguitzell de pólvora. Vostè ha caigut en el parany, li costarà surtir-se’n. Jo en el seu lloc em retiraria a llegir literatura en “aragonès oriental”. Ja sé que jo sóc massa sentimental, perquè he passat de la irritació a donar-me pena vostè com a persona pública . Estic disposat a recomanar-li uns quants llibres. I un consell, aquest estiu no hi vagi a Ripoll.

Notícia a El Periódico

Una societat mal informada

Per ara, només el Periódico de Aragón ha informat adequadament de la declaració de la Universitat de Saragossa sobre la irracionalitat del projecte de Llei de Llengües del Govern d’Aragó, format pel Partit Popular (PP) i el Partit Aragonesista (PAR). Contràriament, la reunió minoritària dels acientífics, anticatalanistes i integristes, que va tenir lloc a Casp no fa gaire temps, va tenir un ressò generalitzat. No penseu que la societat aragonesa és el paradigma d’un societat “ben informada”?

El Periódico de Aragón

Manifest de la Universitat de Saragossa

Amb data 23 de juny, els professors de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, han fet el següent manifest amb relació al projecte de Llei de Llengües que ha donat a conèixer el Govern d’Aragó (PP-PAR). El despropòsit, millor dit, la bestiesa és tan gran, que cap persona o institució, amb dos dits de front, pot romandre callada. El ridícul de la Consellera, durant l’acte de presentació del projecte var ser de tanta grandària, que fins i tot les seues mans el detectaven, en moure’s d’una manera estranya.

“El catalán pervive  en Aragón

Los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, María Rosa Fort, Javier Giralt, María Teresa Moret, ante la presentación pública del Anteproyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón y la preocupación por su futura aplicación, manifiestan que:

1. La comunidad científica reconoce el catalán como lengua hablada en la Franja de Aragón (que abarca zonas de las comarcas de La Ribagorza, La Litera, Bajo Cinca, Bajo Aragón-Caspe, Matarraña y Bajo Aragón), la misma que se utiliza en el Principado de Andorra, en Cataluña, en la Comunidad Valenciana, en las Islas Baleares, en el Carxe, en Alguer (Italia) y en el Rosellón (Francia).

2. El catalán forma parte del patrimonio lingüístico y cultural de la Comunidad Autónoma de Aragón.

3. Las investigaciones que se han realizado hasta ahora en la Universidad de Zaragoza sobre el catalán en Aragón, ratifican que en la Franja de Aragón se habló y se habla catalán.

4. Es ilógico pretender legislar sobre una lengua sin nombre, que se presenta en el Anteproyecto de Ley con el circunloquio “lengua aragonesa hablada en el área oriental de la Comunidad Autónoma”.

5. Lamentan profundamente que el Gobierno de Aragón no dé crédito alguno al trabajo serio y riguroso desarrollado por los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, quienes, además, siempre han colaborado y asesorado en materia lingüística a las instituciones autonómicas, comarcales y locales que así se lo han requerido.

6. Con esta nueva ley, el catalán carece del reconocimiento mínimamente exigible para su protección, promoción y difusión, y que su enseñanza es la única medida inmediata para asegurar su normalización.

 Zaragoza, 26 de junio de 2012″

Les associacions culturals de la Franja es reuneixen amb la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat


El divendres 22 de juny, les associacions culturals de la Franja —l’Associació Cultural del Matarranya, l’Institut d’Estudis del Baix Cinca i el Centre d’Estudis Ribagorçans— que es coordinen dins d’Iniciatica Cultural de la Franja es van reunir a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. La directora general, Ivonne Griley, el sotsdirector general, Josep Santamaria i altres tècnics, així com Josep Santesmases, president de la CCPC, van mantenir una cordial i distesa trobada amb els  la representants de les esmentades associacions, Josep Miquel Gràcia, Hugo Sorolla i Carles Barrull.

No hagués pogut ser d’altra manera, el tema d’obertura de la reunió i leifmotiv principal va ser l’esborrany del projecte de llei que el Govern d’Aragó ha donat a conèixer fa uns dies. La directora de Política Lingüística i els altres assistents van manifestar els seu suport a la declaració de les associacions de la Franja, fent costat al manifest de l’IEC i a les crítiques opinions dels diferents  mitjans de comunicació. És incomprensible, per manca de tota lògica, l’actitud del Govern aragonès de voler canviar el nom de la llengua de la Franja i de voler-la anorrear. El nom d’una llengua no és el resultat d’unes opinions. En tant puguin i on faci falta, mostraran el seu desacord amb les intencions del Govern aragonès.

Sempre que les associacions culturals franjolines demanin la nostra intervenció en temes de suport per l’aprenentatge i ensenyament del català, digué la directora, ens trobaran ben a prop. Tant amb el entorn virtual del parla.cat com l’Aula mestra i altres recursos, aquesta direcció general, afegí, es mostrarà disposta a col·laborar i atendre les singularitats que calgui. Atesa l’estreta relació de les associacions culturals amb l’Institut Ramon Muntaner, les peticions d’ajuts per actuacions concretes i altres suports econòmics haurien d’explorar aquesta via.

Me avergüenzan y me irritan

 

(Article publicat a “El Periódico de Aragón” i a “El Diario de Teruel”)                                                                                 

“Llevo publicados en catalán cientos de artículos, unos quantos poemarios y otros escritos. He utilizado la variedad dialectal del catalán de La Codonyera y otras variedades de la Franja, y, modestamente también, el catalán literario estándar. Mis conocimientos de esta lengua no provienen de estudios universitarios sobre Filología o Lingüística, sino de mi autodidactismo ante la necesidad de expresarme en la primera lengua que escuché y hablé en mi vida: “fill meu”, “mare”, “pare”, “te vull molt”, “xiquet” i mil palabras catalanas más. Nací en Aragón y no me enseñaron mi lengua en la escuela, es más, me la prohibieron, hasta llegar al extremo de considerarla como un inconveniente de mi persona. Cuando quise escribirla busqué maestros, mejor dicho, amigos que hacían de maestros y leí libros. Perdonen el preámbulo, tenía necesidad de hacerlo.

El caso es que ahora, una Consejera o un Gobierno del PP-PAR pretenden aniquilar una timorata Ley de Lenguas, aprobada en la Legislatura anterior. Quieren quitarle el nombre de catalán a mi lengua, sustituyéndolo por un invento acientífico de raíces profundamente retrógradas y discriminatorio y que no lo avala ninguna autoridad,  como si al castellano de Andalucía, la Junta andaluza pretendiese llamarlo idioma “sureño”. En el borrador presentado, se estipula que han de ser los ayuntamientos los que decidan la lengua que hablan, y podrán acogerse o no a la correspondiente zona lingüística propia, como si en el próximo invierno los ayuntamientos hubieran de decidir sobre el tipo de vacunación antigripal o si la posible gripe será tipo A, B, C o jota; Isavirus o Thogavirus. Desaparecerá el Consejo Superior de Lenguas y en sustitución de la Academia del Aragonés y de la Academia del Catalán, se creará una sola, elegida entre los “eminentes lingüistas” del Gobierno y de las Cortes, como si la Real Academia Española fuese elegida por el Gobierno o la mayoría del partido de turno. No tienen problema respecto a la enseñanza de esas pretendidas múltiples lenguas, porque no se pueden escribir —recuérdense los “tan democráticos y estimulantes” hechos de La Codonyera de marzo del 2010, apoyados por el PAR i el PP—, por lo tanto no necesitan profesores, ya que la ignorancia no precisa de enseñantes. Quieren evitar cualquier influencia lingüística de fuera de las fronteras aragonesas, como si al Ebro le construyesen una gran presa antes de Gallur y recreciesen la de Mequinenza para que todas las aguas fuesen totalmente aragonesas. ¡Cuanta incultura y cuanta ideologización política de la lengua! Más que surrealista, el empeño es kafkiano.

Esas gentes que están dallando derechos económicos y libertades democráticas por doquier en aras de su ideología ultraliberal y sin conciencia, con la excusa de salir de la crisis; esas gentes que arrasarán nuestro país; esas gentes del PP y del PAR me avergüenzan y me irritan.

                                                                                                    José Miguel Gràcia”

El Periódico de Aragón

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans

Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans davant l’anunci del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües

L’Institut d’Estudis Catalans, assabentat de la intenció del Govern d’Aragó de derogar la Llei de llengües d’aquesta comunitat i del fet sorprenent que es denomini el català que es parla a la Franja amb el circumloqui «llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental de la comunitat autònoma», exposa les declaracions següents:

 1. La comunitat acadèmica internacional sap que el català és la llengua parlada a la Catalunya del Nord, a l’estat d’Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l’Alguer.

 2. La Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries compromet les autoritats (articles 7.1.b i 7.1.e) a respectar l’àrea geogràfica de cada llengua i les relacions entre els territoris en què es parla. El Comitè de Ministres del Consell d’Europa ha recomanat (el 2005 i el 2008) a l’Estat espanyol que apliqui un marc jurídic específic que protegeixi el català i l’aragonès de l’Aragó, usant exactament aquestes denominacions.

3. En conseqüència, l’Institut d’Estudis Catalans dóna suport a la declaració que les entitats agrupades sota el nom d’Iniciativa Cultural de la Franja han fet sobre l’afer.

 4. Així mateix, declara que, en cap cas, no es pot considerar autoritat lingüística externa a l’Aragó una entitat com l’IEC, que té atribucions sobre el conjunt dels territoris de llengua catalana i que compta entre els seus membres amb representants de la Franja.

 Barcelona, 20 de juny de 2012