El fons del pou

L’economia espanyola s’està enfonsant dia rere dia, ens estem enfonsat tots. La pregunta que tothom es fa: quan tocarem el fons? És una resposta, per ara, impossible de contestar, perquè amb les mesures que s’estan prenent, el fons s’enfonsa també dia rere dia. No cal dir, que l’economia es una ciència social, complexa i inexacta, tot i que té les seues regles i els seus procediments d’anàlisi que ens poden indicar, si més no, els camins pitjors, i conseqüentment les decisions poden arribar a ser més racionals triant entre els camins més adients per complexos que siguin. En primer lloc, les decisions que s’estan prenent per sortir de la crisi…, bé, en realitat no són mesures per sortir de la crisi, sinó que persegueixen únicament, però infructuosament la reducció del dèficit públic, que no és la mateixa cosa. A més, aquestes mesures estan prenyades d’ideologia política neoliberal, que la majoria dels polítics, economistes, funcionaris i empresaris confonen voluntària o involuntàriament. Per a reduir el dèficit hi ha molts altres camins més enllà de la retallada de despeses: creixement econòmic, augment dels impostos —directes o indirectes, successions, donacions,—, augment de la progressivitat, taxes sobre el luxe, lluita contra el frau, taxes sobre consum de energia i sobre el medi ambient, etc., etc. Om diu que els impostos, en general, redueixen el poder adquisitiu dels ciutadans i al final produeixen atur. I amb una retallada que pot fotre al carrer un munt de persones, què? Això no és atur? Quina contradicció! No, ara ja no es parla de l’atur, sembla que és més important, la cosina (vull dir la prima), els mercats, els interessos, els bancs, el rating, el BCE, la Comissió Europea, la Merkel, Frankfurt, “Reus, París, Londres”.

El més irracional i greu és el desconeixement dels comportaments de les mesures econòmiques. Mai en economia, a una acció li correspon una sola conseqüència o efecte. Ni la unilateralitat, ni la reacció causa efecte, no existeixen en economia. Potser que un sol efecte negatiu anul·li els efectes positius que es volien obtenir, o empitjori més allò que es volia arreglar. Massa lògica i agudesa  per a tanta “obtusitat”.

I aquí, el Govern està desbordat, mancat de noves idees, totes les reformes que ha portat a terme han fracassat a curt termini, així ho faran a mig termini i a “llarg termini tots morts”. BANKIA és el paradigma de com no s’han de resoldre els problemes. Paguem set punts més d’interès que els amics alemanys i caminem cap els sis milions d’aturats. La ciutadania cada dia més preocupada i indignada, i amb molta raó, tot i que es manté tranqui-la encara. I fora, els responsables de les institucions europees i els de la majoria dels països sense adonar-se que el euro i la UE se’n van en orris. Cent mil milions d’euros han fugit d’Espanya l’últim trimestre.

Una sola decisió especulativa des de un centre financer pot moure milers de milions en un segon en qualsevol part del món. Els estats es descapitalitzen i s’engreixen els centres de poder financer sense control.

Ara ja sé quan tocarem fons: quan aquest, no s’enfonsi més.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: