Empremtes del temps al rostre

És diumenge i hi ha mercat a Teguise, l’antiga capital de Lanzarote. Després de dinar vam anar a seure a un banc de fusta pintat de verd, a la vora d’una petita taverna situada en una d’aquestes placetes també petites, accessibles per totes direccions i de casetes de planta baixa, blanques a cops de calç i bon gust. Un núvol passavolant ens va colar aquell sol de justícia uns instants.

Assegut enfront de nosaltres, sobre el mur de sosteniment d’una jardinera, fumava una cigarreta darrera una altra amb l’encenedor a la mà, un home gran, vestit amb roba entre esportiva i juvenil. Vulguis o no vulguis, el nostre aspecte era de turista per a l’home assegut enfront de nosaltres. “D’on són vostès?” ens preguntà ben directament. Com li vam contestar de forma oberta i sense vacil·lacions, l’home ens va explicar que coneixia molt bé diverses ciutats de la península, i cap altra més com Barcelona, la qual cosa la va justificar amb tota mena de detalls.

Després d’una estona decidírem donar una passejada pels voltants i ens aixecàrem. L`home d’enfront se n’adonà de les nostres intencions i allargant la mà a la meua dona li digué: “Li regalo aquestes dues polseres”. Eren unes polseres de fantasia, no hi havia cap mena de dubte. Al no acceptar-les després del segon oferiment, l’home insistí dient-nos: “Agafi-les, no vull vendre-les, és un regal”.  I va tornar a insistir. Dubtosa i indecisa la meua dona, va haver d’acceptar-les.

Abans de marxar, decidirem donar-li cinc euros que va agafar d’immediat amb paraules d’agraïment: “¡Gràcies, gràcies, moltes gràcies!”, va afegir.  En el moment de donar-li l’esquena va alça un xic més la veu per dir-nos: “Después de tantos esfuerzos durante la vida y ahora sin pensión…¡Qué cosas hay que hacer para ganar unos euros y poder ir comiendo!”. Si no era veritat ho semblava.

Les empremtes del seu rostre torrat eren com un llibre obert on estava escrita la vida d’aquell home, que restà assegut sobre el mur d’una jardinera pintada de blanc, com gairebé tot en aquella placeta. Fins i tot el fum de la cigarreta era blanc.

(Premeu a sobre la foto per ampliar-la)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: