Dudamel a Werner

El dijous 28 de juny el professor Calderón,  d’experiència i competència ben reconegudes en les activitats musicals al loft de Werner, va presentar la pel·lícula documental “Dudamel. El sonido de los niños”, dirigida per Alberto Arvelo. A aquells lectors que no segueixen de prop el món de la direcció orquestral, els diré que Gustavo Dudamel és un jove director d’orquestra veneçolà —només 31 anys—, sorgit del “Sistema de Orquestas Juveniles e Infantiles de Venezuela” (El Sistema), on va començar a estudiar violí al quatre anys i després composició. A l'”Academia Latinoamericana de Violín” va tenir com a mestre  Francisco del Castillo. Al 1995  estudià direcció d’orquestra amb Rodolfo Saglimbeni i José Antonio  Abreu. Després d’uns anys de concertino de la “Sinfónica Infantil de Venezuela”  va ser nomenat director de música de l’”Orquesta Simfónica Simón Bolivar” i de l’”Orquesta Sinfónica Nacional de la Juventud de Venezuela”. Ha estat qualificat com a l’home que rejoveneix la música i com a geni musical universal. Ha recorregut el món recollint èxits per tot arreu. És director de l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles i de la Simfònica de Göteborg.

El 5 de juny de 2011, s’estrenà el llarg-metratge “Dudamel: el sonido de los niños” on es presenta la història d’un grup de nens que, gràcies als programes orquestrals, viuen l’alegria de la música i deixen un missatge clar: l’art és un dret universal. El film dóna a conèixer altres experiències de “El Sistema” a Corea, Bolívia, Colombia, EEUU, Escòcia, etc. El film és exuberant i explosiu, i d’una ingenuïtat acadèmica. De tant fregar la utopia ens endinsa cap al realisme.

La tarda del dia 28 era força xafogosa al centre de Barcelona —carrer Fontanella i carrer de les Moles—, els aparells d’aire condicionat xuclaven corrent més i mes, i com a conseqüència les baixades de tensió apareixien de quan en quan. Allò que hagués pogut convertir-se en un impediment caòtic envers la projecció del documental, va forçar el professor Calderón a haver d’improvisar una vegada darrere una altra, i així ens il·lustrà sobre el dualisme social i econòmic de les societats sud-americanes, de com s’entén la música al nou i al vell continent, de sociologia i del que calgué. Com diu la dita: d’un gran mal en surt un gran bé. I amb una copa de cava a la mà, més encara. Com en Vicenç Viguera ens va donar una còpia del documental, el podrem veure tranquil·lament a la llar.

Sort han tingut les persones que han pogut assistir al concert del dissabte 29 per a veure i escoltar l’Orquesta Simón Bolivar, dirigida per Gustavo Dudamel, a l’Auditori de Barcelona.                                                                                                             

José Miguel Gràcia

Mambo de Bersteirn a Madrid. Dudamel i la O. S. de la Juventud Venezolana S. Bolivar

Dudamel: Dvorak, Simfonia 9. Allegro con fuoco

    

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: