La cava més petita de Sant Sadurní

És dissabte, a la plaça de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia i als voltants, hi ha mercat: plantes, flors, roba, sabates i una mica de tot. D’un cel mig tancat només arriba algun raig de sol ben solitari, per tant fa poca calor malgrat que son les dotze. No és massa la humitat, tot i que el cos ens pronostica la seua presència. Al carrer Sant Antoni, tocant a la plaça, ens espera la petita cava Comte de Valicourt amb les portes obertes. En Martí i la Alícia, marit i muller, propietaris i únics treballadors del negoci ens han preparat una visita, només per a sis persones. La família elabora cava des del 1940, primer l’avi Pere Montserrat i Font, després el seu fill Pere Montserrat i Sardà, i ara el fill d’aquest, Martí Pere, enòleg i enamorat del cava i del mètode més artesanal possible. Si per ell fos, només sortiria de la seua cava “pas de sucre, gran reserva”.

Primerament la Alícia, amb l’elegància i el savoir faire que li caracteritza, ens explicà la història de la casa, el producte des del punt de vista comercial, els seus mercats, la limitada producció —als estatuts de la companyia hi ha una clàusula que limita la producció anyal d’ampolles— , el compromís amb el mètode tradicional, etc., etc. Després en Martí, a la cava, ens sintetitzà tot el procés de producció i elaboració. El moment més interessant va estar quan va degollar una ampolla de brut nature de quatre anys i el vam provar a temperatura ambient, quan la gama d’aromes és més amplia i profunda i la seua cremositat es fa més patent I per acabar la visita, tranquil·lament seguts a dalt a la botiga-exposició i al voltant d’una taula, ben proveïda d’embotits, ens va quedar curta una ampolla de brut nature i li donarem una bona empenta a una segona de rosé, elaborat només amb garnatxa. Com no sóc un expert en qualificar i descriure un bon cava, la singularitat de les seues aromes, l’elegància en boca, si té presències de cireres, gerds, pomes o altres fruits, si és sedós o complex, o si els rosaris de les bombolles són llargs o curts, només us diré que si voleu beure un bon cava, el Conde de Valicour no us defraudarà. A casa, no farem esperar massa una ampolla que tenim a la nevera. Amb els anys es van perdent reflexos i aptituds físiques, però… i tot el que guanya el sentit del gust!

Advertisements

Una resposta

  1. Encara que són les 8:30 del matí, després de la teua exposicíó, donen ganes de pendre una copa de cava !!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: