Ni llengüeta ni balança

(Publicat a la columna Lo Cresol del Diario de Teruel, el dissabte 21 de juliol)

“Col·loquem en un dels platets d’una balança imaginària: la raó científica expressada en l’opinió dels filòlegs, lingüistes, escriptors, membres de les acadèmies de la llengua i de les universitats, estudiosos, activistes documentats i una cosa que sol escassejar i que es diu sentit comú. A l’altre platet col·loquem: la manca d’autoestima per la llengua i cultura pròpies, la manca d’anàlisi crítica per mala informació secular, l’odi irracional al veí català i fins i tot al propi nom, l’afany uniformador i la intolerància cap al grup d’aragonesos que tenim com a pròpia una altra llengua diferent del castellà. Seguim col·locant en aquest segon platet: la politització dels drets lingüístics de les minories, la manca de vergonya i del sentit del ridícul dels governants, la inclinació d’alguns cap a la cultura uniforme i homogeneïtzadora i, fins i tot també, la bona fe de un bon grapat de ciutadans mancats d’informació i farts de convencionalismes. ¿Quin serà el resultat? Cap persona amb sentit comú pretendrà trobar, ni tan sols, la verticalitat de la llengüeta d’aquesta imaginària balança. El pes irreverent o insensat del segon platet l’estamparà fatalment cap al seu costat. Desapareixerà la llengüeta i inutilitzarà la balança.

S’equivoquen els que pretenen trobar l’equilibri o buscar qualsevol acord en les actuals circumstàncies polítiques i socials, atès que el pes de la raó, està molt per sota de la raó de la força.

Més enllà de les metàfores i els simbolismes, aquells que ens col·loquem al costat del primer platet, observant tota la desraó i la interessada manipulació política del contrari, ens aferrem a la lluita diària per la defensa de la nostra llengua i els nostres valors culturals, siguem on siguem. Ens enforteix el sentiment de trobar-nos al costat del saber i de l’evolució de la ciència, i de la seua prevalença encara que no sigui a curt termini, acompanyats, de moment, amb l’entranyable capa del dolç encant de la minoria. Llàstima que la nostra llengua, antic i bell català, llangueix dia a dia a casa nostra, i el llarg termini, és més una amenaça que una esperança, a menys que la molla del dinamòmetre dels valors que defensem es vagi allargant dia a dia pel pes de la tossuda realitat científica i el sentit comú.

                                                                                                          José Miguel Gràcia”

Anuncis

Una resposta

  1. […] Ni llengüeta ni balança « Lo finestró del Gràcia ago 3 Activisme, Llengües a Aragó, Lo Cresol, Matarranya, Normalització del català, Vadillo TweetNi llengüeta ni balança « Lo finestró del Gràcia. […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: