Un clam per la independència

Dia 11 de setembre, a les 18 h a Barcelona, aparcats tots el autocars pels carrers cèntrics de l’Eixample, col·lapsats el Passeig de Gràcia, la Plaça Catalunya, Gran Via, Pau Clarís, Via Laietana, Marqués de l’Argentera i voltants, una manifestació va passar a ser una estàtica demostració d’un milió i mig de persones. Tol el protagonisme per als ciutadans, el partits polítics superats, alguns mancats de terra. Un clam per la independència.

Moltes, moltíssimes estelades, noves o gairebé noves —grans i petites— i algunes senyeres. Molta, moltíssima joventut i famílies senceres.  Independència per a Catalunya, indiferència per a Espanya. Les butxaques plenes de motius i una esperança als rostres.

“Catalunya nou Estat d’Europa”, “Yes, we can”, “Catalonia is not Spain”, “Fredom for Catalonia”, “Catalonia, a new european State”, “Catalonia, next independent State in Europe”. I molt més.

Ara queda la resta a les mans dels polítics. “Menudo lío  y algarabía Sr. Rajoy”, oi?

A la TVE ha començat la manipulació i a la “caverna madrilenya” continua com sempre.

Foto panoràmica de La Vanguardia

Una resposta

  1. Visca una Catalunya “grande y libre”, amb un deute desorbitat i uns polítics corruptes que, per mantenir els seus privilegis són capaços d’utilitzar en benefici propi els nobles sentiments patriòtics de la major part del poble català.

Deixa una resposta a Cèlia Badet Sorolla Cancel·la la resposta