Les aventures del sastre Roc d’Arça

Les aventures del sastre Roc d’Arça, quart número de la col·lecció “Lo Trinquet”, dirigida per Artur Quintana i Font, i que edita l’Instituto de Estudios Turolenses, ja ha sortit de la impremta. Segons hem va comunicar personalment el Sr.Gaudioso Sánchez, director de l’Instituto, està força interessat en la presentació del llibre a la vila de Pena-roja tan aviat sigui possible en un acte cultural que s’ha d’organitzar.

Per a què us feu una idea del llibre transcric la seua contraportada:

“Les aventures del sastre Roc d’Arça situen el lector en la Pena-roja del segle XVI. La vila en aquells anys estava formada pels carrers que recorrien paral·lels al peu del castell i de l’església de la Verge Maria de la Mola, situats al cim de la muntanya que acollia la població. En la novel·la es fa referència als personatges històrics que apareixen en documents de l’època i d’altres, els més importants, com Roc i la Dolceta, que són creats per l’autor per a desenvolupar l’acció narrativa. L’escriptor fa referència dels passatges històric de la vila, com la visita dels senyors de Calatrava exigents en el pagament de tributs que reduïen l’escassa economia de la població, i que contrasten amb les escenes humorístiques, com l’esquellada el dia de la boda als protagonistes. La incorporació de la toponímia, que coneix molt bé l’autor en la creació literària, és una de les característiques dels textos d’en Desideri Lombarte. A més l’escriptor recupera a través de la narració els costums i tradicions, els mots i expressions quasi perduts en la memòria col·lectiva del Matarranya.”

Informe del Consell de Europa sobre les llengües regionals i minoritàries

Protecció del català a l’Aragó

El Consell d’Europa sobre les llengües regionals i minoritàries adverteix en un tercer informe elaborat pel comitè d’experts que hi ha no pas menys de 30.000 parlants del català a la Franja i que cal fer els passos necessaris per a protegir legalment i promoure’l a la comunitat autònoma de l’Aragó.

El comitè d’experts del Consell d’Europa va demanar al govern aragonès que promogués l’ensenyament del català a secundària. I diu que les autoritats aragoneses els van informar que en l’any acadèmic 2009-2010 el català s’ensenyava entre una i tres hores a la setmana en vint-i-set escoles, amb un total de quaranta-cinc professors que l’ensenyen. Això també vol dir que hi ha una escassetat de mestres, que no tenen l’incentiu per ensenyar a tan poques hores a la setmana. (Informació de VilaWeb)

http://www.vilaweb.cat/noticia/4050469/20121026/europa-avisa-lensenyament-catala-pais-valencia-insuficient.html

Roma (fotos-detalls 4)

Amb aquests fotos acabo. En tinc moltes més, però crec que ja n’hi ha prou com a mostra.

Premis vila de Pena-roja

L’Ajuntament de Pena-roja de Tastavins convoca el IX Concurs literari de relats curts “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS. MATIES PALLARES”. Els treballs es poden presentar tant en català com en castellà. Primer premi 250 euros i segon premi 150 euros.
L’Ajuntament de Pena-roja convoca també el IX Concurs de pintura “DESIDERI LOMBARTE”. Un premi de 700 euros.
El termini per dipositar les obres finalitzarà el 3 de desembre a l’Ajuntament de Pena-roja de Tastavins.

Roma (fotos-detalls 3)

Unes quantes fotos més.

Roma (fotos-detalls 2)

Més fotos de Roma

Roma (fotos-detalls 1)

De la multitud de fotografies fetes, aquí en teniu unes quantes, triades pràcticament a l’atzar. En dies posteriors en penjaré més.

Centenari de la primera Gramàtica de la Llengua Catalana

Al Palau de la Generalitat de Catalunya, ahir 16 d’octubre va tenir lloc l’acte de commemoració del centenari de la publicació de la primera Gramàtica de la Llengua Catalana i la presentació del 8è volum de les Obres completes de Pompeu Fabra.

A la taula, presidida per El Sr. Ferrran Martorell, conseller de Cultura, hi eren el Sr. Salvador Giner, president de l’IEC, el Sr. Isidor Marí, president de la Secció filològica de l’IEC, la Sra. Yvonne Griley, directora General de Política Lingüística i el Sr. Jordi Mir, director de les Obres completes de Pompeu Fabra.

Obert l’acte pel Sr. Conseller, el president de l’IEC parlà de la tasca de la institució i de la seua fidelitat a la llengua catalana tal com inicià el mestre Pompeu Fabra. El Sr. Isidor Marí intervingué glosant la figura de Pompeu Fabra i de l’extraordinària obra Gramática de la Lengua Catalana, destacant el seu contorn quan es va publicar, la seua completa estructura, així com el seu potencial de futur. El Sr. Jordi Mir, com a coodirector amb el Sr. Joan Solà —mort ja fa uns anys—, de les Obres completes del mestre va repassar els treballs i col·laboracions amb relació al 8è volum que es presentava i que tracta de l’Epistolari, i va agrair la tasca dels 22 especialistes i de tots els col·laboradors. Va afirmar, entre moltes coses més, sobre el mestre: “va dedicar la vida a salvar i dignificar la llengua”, “Pompeu Fabra i la seua obra són uns bastions sòlids de la identitat nacional”

Clogué l’acte el Sr. Ferran Martorell fent esment del procés i dificultats de la cultura i la llengua catalanes dels passats cent anys, de la seua vitalitat i de l’ocasió històrica actual.

                                                                                               José Miguel Gràcia

Roma

 

“Roma è Roma”. No puc definir millor la ciutat de Roma, si més no hauria de dir que és una ciutat plena de gairebé tot: palaus, museus, ponts, jardins, restes romanes —columnes, capitells, frisos, cornises, estàtues, bustos, portes, arcs, temples… —, hotels, restaurants, trattories, pizzeries, gent, molta gent, cotxes, molts cotxes, els Smarts s’aparquen verticalment a les voreres.

Qui, no coneix el Coliseu, el Foro, la plaça d’Espanya, la Fontana de Trevi, Sant Pere i el Vaticà —museus i la Capella Sixtina, els Musei Capitolini, etc? També podríem relacionar l’església de Sant Climent, Santa Maria Maggiore, l’Arc de Constantí, el Panteó, els palaus Altemps, Galeria Doria, Villa Farnesina, Palazzo Barberini, Piazza Navona, Santa Maria sopra Minerva, Santa Maria in Trastevere, Museu e Galeria Borghese i mil esglésies més. Una visita a Roma paga la pena. Una cosa ben curiosa: només hi trobareu un edifici modern en tot el centre de Roma: l’edifici de l’Ara Pace, de forta polèmica.

No he fet fotografies de tipus general, dels monuments coneguts, tot i que si he captat instantànies de detalls i coses singulars, o que així m’ho han semblat a mi. En penjaré unes quantes els pròxims dies. Ara podeu veure quatre targetes postals, de color o acolorades, dels anys 50, 60 i 70, enviades des de Roma fa molts anys. Ara segueix igual, però més plena.

Mapa lingüístic d’Aragó

Mapa lingüístic d’Aragó (segons l’avantprojecte de Llei de Llengúes de 2001)
Coordinat per José Ignacio López Susín. Textos de J.I. López i Natxo Sorolla.
Edita Aladrada Ediciones amb la colaboració de l’Associació Cultural del Matarranya, Centre d’Estudios Ribagorçans, Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Iniciativa Cultural de la Franja, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Ligallo de Fablans Zaragoza y Rolde de Estudios Aragoneses.

Tant l’Estatut d’Autonomia d’Aragó de 2007 com la Llei 10/2009 d’ús, protecció i promoció de les Llengües propies d’Aragó prescriuen la necessitat de declarar les zones d’utilització predominant de l’aragonès i el català. En aquest treball es recullen els municipis inclosos en ambdues zones, prenent com a base l’avantprojecte de Llei de Lengües que el Govern d’Aragó va publicar en 2001.