Avancem amb el català

Al pati i a les Cotxeres del Palau Robert de Barcelona, al 107 del Passeig de Gràcia, s’estenen els panells de l’exposició “Avancem amb el català”. L’exposició convida a fer un recorregut per les principals campanyes institucionals que han marcat la recuperació del català durant aquests anys. També mostra la valuosa participació de la societat civil per fer del català una llengua apta per viure en totes les situacions. “La mostra, organitzada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i comissariada per la filòloga i experta en planificació lingüística Farners Llinàs, vol narrar el procés de normalització del català dels darrers 30 anys com un exemple reeixit de superació de les dificultats. El fil conductor és el material gràfic i multimèdia de les grans campanyes de foment de l’ús, situades en el seu context social i històric.” L’exposició mostra les icones de les diferents campanyes que s’han portat a terme al llarg d’aquests anys per promocionar l’ús del català, com “El català depèn de vostè”, “Tu ets mestre”, “Dóna corda al català” i “Encomana el català”, entre d’altres.

Es podrà visitar del 29 de novembre al 8 de gener a Barcelona i després itinerarà per diverses poblacions catalanes i de fora del país. 

A les 19 hores del passat 28 de desembre, amb la Sala de Cotxeres del Palau Robert plena de gom a gom —tantes persones segudes com dempeus— tingué lloc l’acte de presentació de l’exposició. Val a dir que l’acte va estar tant commemoratiu dels 30 anys de treballs per la llengua, com reivindicatiu del passat i del futur. Parlà en primer lloc la comissària de l’exposició Farners Llinàs explicant l’abast de la mostra des de l’any 1982, amb la campanya de la Norma, fins avui. Desprès intervingué la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley, la qual va fer esment de les primeres estructures per a la normalització lingüística del català, dels mitjans de comunicació i del procés recorregut de la llengua i la cultura com a instruments de cohesió social, agraint les diferents col·laboracions per a portar a terme la mostra. També va intervenir Lluís Juste de Nin, creador de la Norma —la nena de dotze anys que dialogava amb tota mena de persones invitant-les a fer servir el català, protagonista de nombroses historietes gràfiques publicades als diaris de l’època, amb guió d’Avel·lí Artís, “Tisner”.

Es va projectar un audiovisual que fa un recorregut per les principals campanyes mitjançant el fil conductor de diversos testimonis: Jordi Pujol, Lluís Juste de Nin, Núria Feliu, Miquel Calçada i Els Amics de les Arts.

Com a invitat especial, el Sr. Jordi Pujol prengué la paraula i parlà de l’ampli ventall d’experiències i sentiments de la seua llarga carrera política amb relació als temes de la llengua. Tancà l’acte el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, fent un detallat repàs històric i polític del procés de recuperació i normalització del català.

Anuncis

IU presenta esmena a la totalitat de la Llei de Llengües del PP-PAR

L’escriptor aragonès, Anchel Conte, i el portaveu d’ IU d’Aragó a les Corts d’Aragó, Adolfo Barrena, han explicat en roda de premsa l’esmena a la totalitat -amb text alternatiu- que ha presentat el grup parlamentari d’IU Aragó al projecte de Llei de Llengües d’Aragó presentada pel Govern del PP-PAR, per tractar d’evitar la “mort” de l’aragonès i en contra de l’anticatalanisme que promou la DGA.

Text alternatiu

La Franja

Notícia a l’Heraldo

Europa adverteix al govern d’Aragó

Europa adverteix sobre la desprotecció del patrimoni lingüístic d’Aragó si es porta a terme la reforma de la Llei de Llengües prevista pel PP i el PAR. Acaba de donar-se a conèixer (després de mantenir un any sense divulgar per petició del nou govern espanyol del Partit Popular) el tercer informe del Comitè d’Avaluació sobre el grau de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. En les seves conclusions per al cas de les llengües d’Aragó assenyala als governs d’Aragó i d’Espanya que, si més no, s’ha de mantenir el nivell actual de protecció, cosa que no passarà si entra en vigor el projecte previst. En concret la indicació diu “118.A la llum de la informació rebuda sobre plans per modificar la Llei de Llengües a Aragó, el Comitè d’Experts urgeix a les autoritats a almenys mantenir l’actual nivell de protecció atorgat a l’aragonès i al català .”

(Cotinuar llegint a la Franja)

Conferència de Ramon Mur

Conferència de Ramón Mur sobre el centenari de la creació de la societat “Fomento del Bajo Aragón”, pronunciada el 21 de novembre dins del Curs Interdisciplinari d’Humanitats de l’Instuto de Estudios Humanísticos d’Alcanyís.

pdf de la conferència

Comiat del cantautor Àngel Villalba a Favara

(Crònica de Carles Sancho)

El passat dissabte 17 de novembre l’Àngel Villalba va dir adéu definitivament a les actuacions en directe, encara que no renuncia a entrar novament a un estudi de gravació per enregistrar vells i nous temes.  El concert de comiat i de presentació del seu últim treball Olivera d’Aragó va tindre lloc al Teatre Municipal de Favara que es va omplir de veïns, coneguts i amics del cantautor que era acompanyat dels músics que van enregistrar el seu últim CD i dels companys del Duo  Recapte, Antoni Bengochea, veu, i Màrio Sasot bandúrria, que van interpretar, entre altres, dos poemes nous del cantautor. El nonaspí Florencio Roc, guitarra, llaüt i veu, Jean-Pierre Guitard, tècnic de so, Eugenio Arnao, percussió, i Alberto Navas, violí, de seguida van agafar el compromís de fer un recital molt especial dedicat al favarol. Precisament en este mateix marc l’Àngel va fer la seua primera actuació en directe fa quaranta anys acompanyant al cantant Pi de la Serra.  El recital que va durar més de dos hores va ser altament emotiu i on l’intèrpret va connectar ràpidament amb l’auditori amb les cançons i els ocurrents comentaris. En la part final de l’acte, el públic, que va participar molt activament en el concert, va cantar a cor ‘L’havanera de l’Algars’, interpretada en esta ocasió per Florencio Roc, un dels primers temes més celebrats del músic favarol. Un comiat molt merescut per a l’entranyable cantautor matarranyenc.

Ja ha sortit “El català de la Codonyera” d’Artur Quintana

Una notícia important: s’acaba de publicar El català de la Codonyera d’Artur Quintana i Font, una gran, profunda i analítica obra de l’amic Artur. La meua enhorabona i el meu agraïment de debò per haver fet seu i estimar tant el meu “lloc”. Ningú podrà fer més pel català de la Codonyera.

“És la segona edició de la tesi doctoral de l’autor, publicada a Barcelona l’any 1986. N’és una versió corregida i considerablement ampliada, especialment en el capítol dedicat al vocabulari que té ara, si fa no fa, un 25% més de mots. Es descriu ací el català tan original de la Codonyera, precisant-ne minuciosament la fonètica, la morfologia, el lèxic -ordenat aquest per camps conceptuals segons el Begriffsystem de Hallig /von Wartburg- així com la toponímia, amb un tendencial afany de totalitat. Un atles lingüístic de 16 mapes comentats permet de situar el català de la Codonyera en el marc de les valls del Matarranya i del Baix Guadalop. Tot plegat queda arrodonit per nombroses mostres de literatura popular i un índex de mots. El llibre presenta bàsicament el català de la Codonyera, i la idiosincràsia dels seus parlants en molts exemples, tal com eren fa quaranta anys, quan el procés de substitució lingüística del català pel castellà a la Codonyera no es trobava, ni de bon tros, tan avançat –les enquestes actuals han estat fetes majoritàriament a persones de més de 80 anys. Res no queda tan lluny dels interessos de l’autor que documentar amb detall aquest procés de substitució, ans ben al contrari: El català de la Codonyera és entès com una contribució a l’estudi i foment del patrimoni lingüístic aragonès, i com una eina per a superar l’esmentat procés de substitució de la llengua catalana.”

El llibre ha estat publicat per Gara d’Edizions

El mapa de la Viquipèdia

Un estudi descobreix que el català és la llengua en què s’escriuen més entrades georefrenciades a la Viquipèdia dins l’Estat Espanyol. Ara mateix a Espanya es publiquen més articles en català que en castellà referenciant el territori . VilaWeb