Fugen d’Espanya els investigadors

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 10 de novembre del 2012)

Què país tenim? Cada dia més pobre, més trist, més allunyat de l’Estat del benestar. Fuig el capital per la desconfiança que la majoria té del futur. Menys serveis, més impostos i més diners per als bancs fallits. S’encongeix la classe mitjana, augmenten els pobres i els grans rics es fan més rics. Un gran núvol negre s’unfla i es fa futur. No entenc com la gent protesta tant poc.

Vaig al títol: una tristor immensa m’envaeix cada cop que llegeixo alguna notícia amb referència a la quantitat de joves enginyers, llicenciats o doctors que deixen el nostre país davant la impossibilitat de trobar feina. Entre tots em pagat la seua formació —inversió— i els profits els rebran Alemanya, EEUU, Brasil, o on sigui. Què llàstima! Un fet força significatiu i punyent ha tingut lloc fa molts pocs dies, quan una quarantena de líders científics espanyols, reconeguts internacionalment —Fuster, Alonso, Carbonell, Baselga i altres— han escrit una carta a Rajoy demanant-li la no aplicació de les retallades de la investigació. Altrament dit, li demanen el blindatge de les despeses de la investigació científica per a que no mori per inanició, la qual cosa hipotecaria el nostre futur al renunciar al progrés basat en el coneixement. També fan esment a una millor prioritat dels capítols de despeses. Quanta raó que tenen? Alguns d’aquests científics i molts d’altres, ja han marxat i més que ho faran, als EEUU o on sigui. Si abans parlava de la inversió perduda, en els cas dels enginyers i llicenciats, en el cas dels investigadors i científics, la inversió és infinitament més gran, amb una altra pèrdua irreparable: l’allau de coneixements també se n’anirà amb ells. El físic britànic Peter Higgs ha dit: “Espanya ha d’invertir més que altres països en el sector científic per l’absolut abandó que ha patit en el passat”.

Compta Espanya! Amb no massa despesa, però amb molt d’esforços dels investigadors s’havia aconseguit un cert nivell d’I+D. Aquest és un procés continuo que no és pot interrompre i recuperar de bon grat. Quan s’interromp es perd i per recuperar-lo han de passar molt anys. Tot un despropòsit i una temeritat. Espanya s’espatlla dia rere dia.

                                                                                               José Miguel Gràcia