“El català de la Codonyera” no es presenta a la Codonyera

Armariet

Vos pareixeran ben buides:
tacetes, olles i ampolles.
Les guardo a la Codonyera
d’antigües paraules, plenes.

Si l’Artur un dia pense
que lo que dic no és possible,
que vingue a casa a buscar-les,
se les buidaré al seu llibre.

Gara d’Edizions; la Institución Fernando el Católico i Prensas de la Universidad de Zaragoza es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre El català de la Codonyera. (Terol-Aragó) d’Artur Quintana i Font, editat per aquestes editorials.

La presentació serà a cura de D. Carlos Forcadell, director de la Institución Fernando el Católico; D. Pedro Rújula, director de Prensas de la Universidad de Zaragoza; D. Chusé Aragüés, editor de Gara d’Edizions; de D. Javier Giralt, cap del Departamento de Lingüística General e Hispánica de la Universidad de Zaragoza i de l’autor del llibre, D. Artur Quintana i Font.

Després de la presentació es llegiran alguns etnotextos de la Codonyera.

En una situació normal l’acte s’hauria presentat a la Codonyera, però no, es presentarà a Saragossa. Els que haurien de sentir vergonya davant d’aquest fet, potser es sentiran cofois. Jo paso d’allò de la vergonya aliena, tot i que ho sento moltíssim per l’Artur.

L’acte tindrà lloc el dimecres, 13 de febrer, a les19.30 hores, a l’Aula de la Institución Fernando el Católico, entrada pel carrer 5 de Marzo, 8.

Aquells que vulgueu anar des d’Alcanyís amb transport col·lectiu especial, cantacteu amb José Ignacio Micolau, tèl. 687804744. Anireu i tornareu el mateix dia per 20 euros.

Invitació

el-catalc3a0-de-la-codonyera

Anuncis

Jornades Culturals del Matarranya a Sabadell

Casal Pere Quart

Òmnium Cultural de Sabadell organitza, conjuntament amb l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) i amb la col·laboració del CNL de Sabadell, la CAL i la Plataforma per la Llengua-Vallès Occidental, unes Jornades del Matarranya a Sabadell, del 15 al 22 de febrer de 2013. El dia 15 a les 19 h s’obriran al públic dues exposicions, amb les corresponents presentacions; després, el president d’ASCUMA, Josep Maria Baró, i Josep Miquel Gràcia presentaran l’Associació, i es clourà la jornada amb l’actuació del Duo Recapte. El dia 22. dos autors del Matarranya, Joaquim Monclús i Carles Terès presentaran els seus llibres, El Matarranya. Crònica de viatge i Licantropia. Amb l’actuació del quartet vocal Som Amorós es clouran els actes. Totes les activitats es faran al Casal Pere Quart (Rambla, 69 de Sabadell).

Veieu el programa complet aquí

Sabadell logo-ascuma

Dos debuts fantàstics

Carles Teres

El Periódico de Catalunya, en la secció de cultura del dissabte, publicava l’article “Dos debuts fantàstics”. Es referia a dos autors i a les novel·les d’ambdós. Un autor és Carles Terès amb la seua obra Licantropia. “Licantropia, amb Perucho i Sànchez Piñol com a guies, descobreixen homes lloc al Matarranya”. Li augurem un èxit notable de vendes en la Diada de Sant Jordi.

Punxeu aquí per llegir l’article.

Article a VilaWeb

Des de la frontera amb afecte

francisco-domenech

Recomano la lectura de l’article de Francisco Domenech, alcalde de Favara, publicat ahir a “La Comarca” d’Alcanyís, i a www.lacomarca.net  sobre el govern d’Aragó i la Franja. Entreu aquí per llegir-lo.

Carles Terès presenta Licantropia a Barcelona

 Licantropia 1

Licantropia 2A la llibreria Laie de Barcelona, carrer Pau Clarís, 85, el 22 de gener es va presentar la novel·la Licantropia, l’opera prima important de Carles Terès, editada per “Edicions de 1984”. L’espai era ple de gom a gom. Aquesta novel·la va rebre el Premi Guillem Nicolau 2011 del govern d’Aragó (tal vegada l’últim, per ara, atesa la decisió d’aquest govern de no convocar-lo). La primera edició de l’obra —només uns dos cent exemplars— va sortir el 2012 en “Literaturas de Aragón”, d’acord amb l’estipulat en la convocatòria del Premi. L’edició actual correspon a una revisió en profunditat de la primera, amb Licantropia 3algunes ampliacions que l’arrodoneixen. Pot ser que el lector de la primera edició, al llegir aquesta segona, notarà una major fluïdesa i lògica narrativa.

Artur Quintana, amb la seu mestria, va fer la presentació de l’obra i del autor. I ens parlà de la etimologia del mot “licantropia”, del seu tractament en la literatura universal i dels casos d’hòmens llop en la literatura popular del Matarranya. I va fer esment dels antics llobaters que impedien l’atac Licantropia 4dels llops als ramats, preguntant-se en acabar: en queden de llops al Matarranya? No goseu demostrar el contrari, es respongué. Amb la història de la Punta de la Samarreta, els paisatges de l’Alt Matarranya, realitat i mite, passat i present, Licantropia li bullir al cap d’en Carles Terès. Un aspecte força important de l’obra és la utilització que fa de la llengua, des del estàndard barceloní fins al català més matarranyenc, i així ho destacà Artur Quintana.

Licantropia 5Carles Terès ens va parlar de la seua íntima motivació de la novel·la, però no tancà cap camí al lector per a la interpretació personal de cadascú. Miquel Adam, representant de l’editora tancà l’acte.

El gran interès que van demostrar les persones que hi van assistir i la quantitat de les que van demanar la signatura de l’autor, ens fan preveure l’èxit de la novel·la per terres catalanes i més enllà. El nostre desig d’èxit és més que evident.

Síntesi de l’obra escrita a la contraportada

L’hivern de 1759, mossèn Magí fa nit en un mas allunyat de tot i de tothom, d’una dignitat senyorial que contrasta amb les desolades terres de la Pobla de Llobosa a l’Alt Matarranya. Habiten la serra gent rústega, de poques paraules i expressió bestial, despullada de l’abric de la fe. Són llobaters, com els seus senyors Torrent de Prats. Si el bestiar pot sobreviure a l’amenaça del llop és gràcies a l’estranya comunió que lliga aquests homes als animals que tothom tem. La sensació d’anomalia, d’horror a penes esmussat que batega en tot el mas i els seus entorns li esdevé de mica en mica insuportable. Segles més tard, en Llorenç té la mateixa sensació que va apoderar-se de l’esperit d’aquell mossèn quan puja a la serra de la Pobla a fotografiar aquell casalot abandonat. Ell encara no ho sap, però un vincle que s’enfonsa en les seves arrels el lliga a una nissaga i a un poble que bressola un secret antic, el deliri de la licantropia.
Carles Terès neix el 1962 a Barcelona. Els seus orígens se situen a la Franja, on viu i treballa entre Torredarques (el Matarranya) i Alcanyís (el Baix Aragó) des del 1993. L’esperit i el registre lingüístic d’aquestes terres de frontera són ben vius en aquest llibre. Dissenyador gràfic de formació i ofici, no ha deixat mai d’escriure, ja sigui publicant articles a La Comarca d’Alcanyís i a Temps de Franja, ja sigui publicant contes a Cavall Fort i Sorolla’t o participant en el recull Deu anys de «Viles i gents» (2007). Licantropia, guanyadora del premi Guillem Nicolau de l’any 2011, és la seva primera novel·la.

Els 22 milions d’euros de Bárcenas a l’Argentina

Escena-Vista-gigantesca-hectareas-Salta_CLAIMA20130120_0089_14
Reunion-Moraleja-Manuel-Urtubey-Giorgi_CLAIMA20130120_0088_14Recordo que quan l’any passat vaig estar uns dies a Buenos Aires, em vaig allotjar a un petit hotel del carrer Salta. Salta és una província del Nord d’Argentina, rica en folklore i camps de cultiu.  Doncs bé, en aquesta província té una gran finca de 30.000 ha (30.000 camps de futbol) l’antic tresorer del Partit Popular, Angel Sanchís, amic de Luis Bárcenas, ex-senador del PP i ex-tresorer, personatge de plena actualitat pel compte de 22 milions de euros al Dresdern Bank de Zúrich. El diari Clarín de Buenos Aires, el més important de l’Argentina, publicaba ahir un llarg article, amb titular a la portada, sobre les propietats d’Angel Sanchís a l’Argentina y el flux de diner negre des d’Espanya, que entre altres coses deia:
“La Policia espanyola busca altres gegantines transferències de diner negre cap a l’Argentina com a part de les operacions clandestines d’una organització dirigida per Luis Bárcenas del PP i l’ara opulent empresari espanyol Ángel Sanchis que té el seu centre d’operacions en una magnífica finca a Salta, La Moraleja.
S’ha convertit Argentina en el paradís del diner negre d’Espanya i Europa que vol blanquejar davant l’ofensiva cada vegada més poderosa de la Justícia i la Policia? Els investigadors ja saben que els 22 milions que va acumular Bárcenas al Dresdern Bank de Zuric, i altres 4,5 milions en comptes a Nova York, van ser buidats i aquestes sumes de diners van acabar a l’Argentina, concretament a la finca La Moraleja de Salta.
Fent un ajust fi, la policia ha detectat que altres milions van anar a parar a negocis de matèries precioses al Brasil i altres a operacions que estan sent controlades amb el major sigil.
És tan gran el flux de diner negre, que tractaven de buidar els seus comptes en paradisos fiscals, perquè la Justícia els trepitja els talons i les investigacions adquireixen grans dimensions a més de la intervenció de la Policia i la Justícia de diversos països.
Al centre de l’escàndol està Àngel Sanchís, un personatge que exercia com a tresorer del PP quan José María Aznar va arribar a la presidència del govern. Va ser processat per finançament il•legal del partit en el primer gran escàndol de corrupció interna al Partit Popular però el judici va ser anul•lat i va marxar a l’Argentina després de col•locar en el seu lloc, al seu amic Luis Bárcenas.
Gràcies a les seues connexions amb la direcció del PP i altres “intermediaris”, es va denunciar a Espanya que l’Instituto de Crèdit Oficial espanyol li va atorgar un préstec de 18 milions d’euros que mai va tornar. …”
Si voleu veure tota l’informació, entreu a

http://www.clarin.com/mundo/Policia-espanola-investiga-transferencias-Argentina_0_850715190.html

http://www.clarin.com/mundo/conexion-argentina-escandalo-coimas-Espana_0_850715027.html

http://www.clarin.com/mundo/operacion-corrupcion-acorrala-Partido-Popular_0_850715028.html

L’aragonès a “El Periódico de Aragón”

portadab

El diumenge 20 de gener es va inicià el lliurament en fascicles amb El Periódico de Aragón, de l’obra L’aragonés: una lengua romànica Aquest projecte, coordinat des de “Rolde de Estudios Aragoneses”  i coeditat amb “Consello d’a Fabla Aragonesa”, compta amb el patrocini de Zaragoza Cultural, i el suport de la Universitat de Saragossa i l’Instituto de Estudios Altoaragoneses. És el resultat d’un gran esforç per difondre el passat i el present d’una llengua amenaçada, per dignificar una cosa que és patrimoni de tots els aragonesos (inclosos els que no han nascut allà), i serà una contribució importantíssima dins de la divulgació d’aquesta realitat cultural, Els editors esperen que a partir d’ara sigui millor coneguda i valorada.

Artur Quintana a escrit als de Rolde: “Ixe proyeuto me parex sobrebueno Entaban!

Oserbo que si en o testo que presentaz, cambiaz aragonés por catalán d’Aragón, apenas calerba fer dengun cambeo en o testo. O siga si o futuro de l’aragonés ye negro o de catalán tamién en ye, o reyalmén ye encara piyor, porque l’aragonés se clama asinas: aragonés. Mientres que o catalán se clama ofizialmén —ye dezir seguntes as lais aragonesas— aragonés oriental, con tot o que ixo implica de negatibo ta ixa luenga.

Calerba que dende Rolde, una begata terminata a publicazión de L’Aragonés, una lengua románica, pensemos en fer cualque cosa parexita ta ro catalán d’Aragón.”