Si vis pacem para bellum

2A

La dita romana “si vols la pau prepara la guerra” roman encara vigent fins avui. Em refereixo només a la sentència i no pas a la seua moral o eficàcia pràctica. Quina va estar la pau romana si van aixecar un gran imperi mitjançant guerres i invasions de pobles? El que van aplicar realment va ser “si vols la guerra preparat per a ella” Els dos cents anys de pax romana, de la Hispània a la Mesopotàmia i de la Germània a Egipte, es cert que van ser anys de pau i desenvolupament de tots el territoris de l’Imperi, però també de domini. Van passar els anys i el gran gegant, cansat d’esforços i expansió, amb una profunda crisi de la classe mitjana, un greu descens demogràfic, retrocés del comerç, corrupció dels alts càrrecs, etc., l’any 476 va sucumbir —la part occidental— a l’allau de pobles germànics. Aquests també armats i fent la guerra.

En quant a la sentència, si vis pacem para belum, hem d’aclarir que el seu autor va ser l’scriptor romà de temes militars, Vegec, el qual va escriure al voltant de l’any 390, Igitur qui desiderat pacem, praeparet bellum, “Doncs, qui desitgés la pau, s’hauria de preparar per a la guerra” Alguns els hi semblarà massa subtil la diferencia, tot i que jo crec que és important. Si vis pacem para bellum és un afirmació emfàtica, imperativa, un mandat directe. L’original és una frase condicional, menys vívida, gairebé una recomanació.

A propòsit de les paraules “para bellum” i en tocar de peus a terra en el moment actual, no puc menys de pensar en les pistoles de marca Parabellum i en totes les altres, i escopetes, revòlvers, rifles, fusells, metralletes, metralladores i qui sap si llançamíssils, que hi ha a les llars dels EEUU. Sembla que per cada cent habitants hi ha noranta armes, el que suposa 270 o 300 milions d’armes als EEUU. La recent matança d’Adam Lanza, a Connecticut, de 27 persones —20 d’elles nens—, tot i ser un esgarrifós succés, tan sols és una petita part de les 30.000 morts que es produeixen anualment en aquell país amb armes de tot tipus.

Els de l’Associació del Rifle i altres conservadors s’han ofert a les escoles per ensenyar els mestres a defensar els alumnes mitjançant les pistoles que haurien de portar tots els ensenyants. Quin disbarat! Alguna empresa, amb visió de negoci ha llançat també al mercat motxilles antibales. Resta encara una última mesura, la més forassenyada: que el nens vagin a l’escola ben  proveïts de pistoles per poder-se defensar quan siguin atacats. Si vis pacem para belum i a vendre més armes.

No seria més fàcil prohibir la venda d’armes y recollir les que estan en poder dels ciutadans? Massa fàcil, però què farien el fabricants d’armes? Quina pèrdua més gran per a la industria? Quan d’atur es produiria! Amics meus, la Segona Esmena a la Constitució dels Estats Units, que és a la part anomenada Carta de Drets, va ser aprovada el 15 de desembre de 1791. Ras i curt, dóna el dret als ciutadans a la possessió d’armes.

Tot just en acabar les anteriors línies, m’assabento que un tirador a l’Estat de Colorado ha mort tres persones. Després ha estat abatut per la policia. Continuarà

Anuncis

Una resposta

  1. Què fort!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: