A Werner: dirigir la música (IV)

El dissabte passat 23 de febrer, el vermellós color de les flors dels meus geranis, en despertar-se el sol, va haver d’incorporar-se lliurant-se dels llençols de cotonós color blanc de neu que l’encobria. A Collserola el blanc i el fred, a Barcelona només el fred, però creixent. I a Werner Música l’ultima xerrada del professor Carlos Calderón sobre la direcció musical.

Tot puntual, a les 10,30, ens captà l’atenció amb les seues primeres paraules d’introducció i recordatori de la xerrada anterior: la idea de mite del director, l’home que no toca, però que fa tocar mitjançant l’“ofici” que es fa patent amb el cor, gestos, amor a la natura, la passió i l’èxtasi. Contraposà Furtwängler versus Toscanini.

Encetant el tema del dia, “I qui és el millor? Els grans directors del segle XX i els nous del XXI”, va recórrer  les característiques dels més grans: l’autoritat sense mètode d’Otto Klemperer, el mètode amb autoritat de John Barbirolli, l’extrema exactitud de Joel Böhm, el temperament explosiu de Sergiu Celibidache, les maneres dictatorials perfeccionistes de l’alemany Herbert von Karajan, el suau petit dictador americà Leonard Bernstein i Carlos Kleiber que fon el rigor i la flexibilitat amb els innumerables assajos. I tants altres com Ormandy, Solti, Haitink, Barenboim, Harnoncourt, Giulini, Boulez…

Un capítol especial li dedicà a la dificultat de la direcció de l’òpera, mitjançant una entrevista del professor Calderón al saragossà baix-bariton, Carlos Chausson, que també va assistir-hi a la xerrada. Enfront del director de l’òpera, el director simfònic es va petit. Aquell ha de prendre un munt de decisions sobre la partitura, l’orquestra o les orquestres i l’escenari. La gestualitat ha de ser ben diferent perquè ha d’estar dirigida als músics, al cor i al solista. I què dir dels acords amb els grans divos? I tantes coses més…

No van faltar referències a experiències soviètiques i americanes de les orquestres sense director.

Una llista de 20 directors, els millors, va circular pel loft a manera de travessa per encertar els cinc primers. Malgrat ser un tema força personal, algunes persones s’aproparen bastant.

No cal dir que, com totes les anteriors sessions, en tancar el cicle, el loft s`omplí també de gom a gom.

Que el passat èxit impulsi Vicenç Viguera i Carlos Calderón envers noves sessions musicals.

Furtwangler conducts Die Meistersinger in 1942

Toscanini FORZA Overture

Otto Klemperer conducts Beethoven’s 6th Symphony “Pastoral”- The Storm

Ravel – Bolero. Sergiu Celibidache 1971

Herbert von Karajan Dvorak Simphony n. 9 “Aus der Neuen Welt” Allegro con fuoco

Rhapsody in Blue ~ Part 1/2 ~ Leonard Bernstein

Nikolaus Harnoncourt and Berlin Philharmonic – Brahms: Symphony no. 1

Carlos Kleiber -Beethoven symphony No.7, Op.92 : mov.1(1)

Carlos Chausson

ASCUMA a Sabadell (2ª jornada)

A les 7 del vespre del passat 21 de febrer, a la sala d’actes del Casal Pere Quart de Sabadell, va tenir lloc la segona de les Jornades del Matarranya a Sabadell, organitzades per l’Òmnium Cultural d’aquesta ciutat i l’Associació Cultural del Matarranya. Es van presentar dos llibres d’autors matarranyencs: El Matarranya. Crònica de viatge de Joaquim Monclús i Licantropia de Carles Terès. Al centre de la taula, com a coordinadora, Montserrat Mateu d’Òmnium, flanquejada pels dos autors i editors, coordinà l’acte. Joan Maluquer, director d’”Edicions Galerada”, després de fer esment de les seues relacions personals i professionals amb Joaquim Monclús, li cedí la paraula, el qual, entre altres comentaris, indicà que el seu llibre intenta fer un recorregut per la història, la política, la cultura, la gastronomia, l’etimologia i l’arquitectura dels pobles del Matarranya amb la visió d’un fill d’aquelles terres. Josep Cots, director i editor (Edicions de 1984), expressà la ràpida atracció que va sentir quan va llegir les primeres pàgines de Licantropia de Carles Terès. Va destacar, per sobre de tot, l’equilibri conceptual, descriptiu i lingüístic de l’obra. Carles Terès, amb la seua personal humilitat, ens donà a conèixer la gènesi i concepció de l’obra, tota una magnífica i profunda reflexió intel·lectual. El públic agraït no va estalviar aplaudiments.

I com acte final de les jornades, el quartet vocal sabadellenc “Som Amorós”, format per Montserrat Saurí, Yvonne Breysse, Josep Boltaina i Enric Arquimbau, ens obsequià amb el recital “Cançons de la terra”, uns regals per l’oïda, el record i altres sentiments. El públic els pagà amb forts aplaudiments.

Les Jornades Culturals del Matarranya a Sabadell han estat un èxit en tots els sentits. Per sobre de les fronteres administratives o polítiques, tan de bo restin sempre el llaços lingüístics, culturals i amicals.

                                                                                               José Miguel Gracia

Tossal dels 3 Reis

Parlament de n’Artur Quintana i Font, president d’Iniciativa Cultural de la Franja, en ocasió de la pujada al Tossal dels Tres Reis el 17 de febrer del 2013.

 “Quan l’Agrupació Excursionista Catalunya va preparar l’acte que ara estem celebrant va esforçar-se en connectar amb entitats excursionistes de la Franja, perquè hi participessin. N’hi ha tres: a Tamarit, Fraga i Vall-de-roures. Els de Tamarit es van excusar adduïnt que el Tossal queda molt lluny de la Llitera, els de Fraga van preguntar: “Qué és eso de la Flama de la lengua catalana?” i els de Vall-de-roures van dir que si participaven en un acte a favor de la llengua catalana els cremarien el local. Davant d’això l’AEC es va posar en contacte amb l’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA). I aquesta va acceptar de pujar al Tossal, enviant-hi els seus tres socis ací presents- tots ells de la Codonyera. Si bé ASCUMA no és una associació declaradament excursionista, sí que ho som nosaltres tres, i jo mateix vaig ser soci de l’AEC allà pels anys seixanta.

Les excuses de les tres associacions excursionistes de la Franja per a no pujar al Tossal no ens han d’estranyar, perquè molts dels nostres governants —des del prefecte de torn de la Catalunya Nord, passant pels Wert, Fabra i Bauzá que tots coneixem— s’esforcen  per destruir la llengua i la cultura catalana dels seus administrats. Però qui la fa més grossa en aquest afany de genocidi de tot allò que sigui català és l’actual govern d’Aragó del Partido Popular (PP) i el Partido Aragonés Regionalista (PAR). Aquest govern ha presentat un projecte de Llei de Llengües que actualment és a debat a les Corts de l’Aragó, i que amb tota seguretat serà votat per la coalició PP/PAR que hi té majoria absoluta. Per aquesta Llei de Llengües el català desapareixerà de l’Aragó i passarà a ser una modalitat de la llengua aragonesa, camuflada amb totes les martingales de la lingüística-ficció sota el nom d’aragonès oriental. El Govern crearà una Academia de la Lengua Aragonesa, formada per persones triades quasi exclusivament pel mateix Govern, que dictarà la normativa, en especial l’ortogràfica, de l’aragonès oriental, amb totes les tràgiques conseqüències per a la llengua catalana que això tindrà. És fàcil d’imaginar moltes altres accions de govern en el seu afany genocidi –repeteixo- en contra d’aquest patrimoni aragonès que són la llengua i la cultura catalanes.

 No hi ha cap territori de llengua catalana on la nostra llengua no sigui discriminada. Que us serveixi de magre consol comprovar que som nosaltres els de l’Aragó els més discriminats de tots.”

Lo Cresol: El català de la Codonyera

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 16 de febrer del 2013)

“A les 19,30 h del passat dimecres 13 de febrer, es va presentar a Saragossa el llibre d’Artur Quintana i Font, El català de la Codonyera, editat per Gara d’Edizions. A l’Aula de la Institución Fernando el Católico, un nombrós grup de persones romangué ben interessat des l’obertura de l’acte per Carlos Forcadell, director de la Institución Fernando el Católico, i durant les intervencions de: Chusé Aragüés, com a cap de Gara Edizions i Javier Giralt, cap del Departamento de Lingüística General e Hispànica de la Universitat de Saragossa. El professor Giralt manifestà sentir-se molt honorat de presentar el llibre pels seus valors filològics i lingüístics. El Dr. Quintana parlà, entre altres coses, de la seua vinculació a la Codonyera i dels treballs de recerca.  L’acte es va cloure amb la intervenció de Tomàs Bosque, poeta i músic de la Codonyera. Tot un èxit.

L’autor diu a la introducció: “Aquest treball es fonamenta en la meva tesi doctoral, El parlar de la Codonyera. Resultat d’unes enquestes. Premi Nicolau d’Olwert 1973, redactada l’any 1972 i publicada al número XVII de la revista Estudis Romànics, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans 1976-1980 [1986], pàgines 1-253. El text que ara publico n’és una versió corregida i considerablement ampliada especialment en el capítol dedicat al vocabulari, que té ara gairebé un 25% més de mots.” Més endavant l’autor diu. “El parlar de la Codonyera és una variant del català occidental, amb característiques comarcals, i fins i tot, locals prou remarcables. Tanmateix no té justificació parlar ací de català de transició a l’aragonès o al castellà o bé al revés, …”

No cal dir que l’obra és d’una profunditat i amplitud lingüístiques inusitades tractant-se de una variant dialectal del català d’una població d’uns 400 habitants. L’autoritat i coneixements del Dr. Quintana la fa insuperable.

Tant de bo s’hagués pogut presentar a la Codonyera! Els reprovables fets succeïts en aquesta població el març de 2010, quan un nombrós grup de persones —afavorides per autoritats locals i alguns partits polítics— que van impedir la presentació de la Llei de Llengües, han fet repensar recentment el lloc de presentació del llibre.

                                                                                                       José Miguel Gràcia”     

ASCUMA a Sabadell

El Casal Pere Quart de Sabadell és conegut popularment com les Voltes de Ca l’Oliver, el casal fou construït el 1862 per Pere Oliver, besavi patern de Joan Oliver. El projecte inicial, obra de l’arquitecte Gabriel Batllevell, incloïa disset porxades a la Rambla. La seu actual del Casal Pere Quart correspon a la residència familiar dels Oliver, encara que Joan Oliver no nasqué en aquest edifici sinó a la casa del carrer del Jardí, 8.

El dia 15 de febrer, en aquest espai, Òmnium Cultural de Sabadell i l’Associació Cultural del Matarrranya van presentar les Jornades del Matarranya a Sabadell (1ª Jornada).

A les 6 de la tarda es van obrir les exposicions a la planta baixa de l’edifici i al voltant de les 17, la presidenta d’Òmnium Cultural de Sabadell i el president d’Ascuma, Josep Maria Baró, obriren els actes i donaren la benvinguda als assistents. Tot seguit presentaren les exposicions: Carles Sancho, “Ataüllar el món des del Molinar” i Josep Miquel Gràcia, “Quan érem emigrants”.

A la Sala d’Actes del 1er pis, després de la presentació de Josep Boltaina, alma mater dels actes, van donar a conèixer l’Associació Cultural del Matarranya, el seu president, Josep Maria Baró, Carles Sancho i Josep Miquel Gràcia.

Passades les 20 hores arribà l’actuació estel·lar, el Duo Recapte (Antoni Bengochea i Màrio Sasot) amb l’espectacle “Ataüllar el món des del Molinar. Desideri Lombarte, in memoriam”. Com sempre, un èxit força aplaudit, en aquest cas pels sabadellencs.

No mancaren les lloances a l’espectacle i a l’ASCUMA en general, mentre els assistents assaborien unes bones coquetes, mantegats, ametllats i vi de nous del Matarranaya.

Programa Duo Recapte 

El català de la Codonyera

A les 19,30 h del passat dimecres 13 de febrer, es va presentar a Saragossa el llibre d’Artur Quintana i Font, El català de la Codonyera, editat per Gara d’Edizions. A l’Aula de la Institución Fernando el Católico, un nombrós grup de persones romangué ben interessat des l’obertura de l’acte per Carlos Forcadell, director de la Institución Fernando el Católico, i durant les intervencions de: Chusé Aragüés, com a cap de Gara Edizions i Javier Giralt, cap del Departamento de Lingüística General e Hispànica de la Universitat de Saragossa. El professor Giralt manifestà sentir-se molt honorat de presentar el llibre i va fer un documentat repàs dels treballs del Dr. Quintana, de com es van conèixer, de l’estructura de l’obra i dels seus valors filològics i lingüístics, en especial del seu vocabulari de la cultura popular de la Codonyera. El Dr. Quintana va fer esment de la seua arribada a la Codonyera, de les seues estades estivals i de la seua vinculació definitiva, de com era el “lloc” fa 50 anys, de la situació —abans i ara— de la llengua… . Ens va oferir multitud de frases fetes i curiositats de la Codonyera, farcides d’humor, però sempre amb una finalitat didàctica, i va agrair tant els editors com les institucions col·laboradors, Institución Fernando el Católico i Prensas Universitarias.  L’acte es va cloure amb la intervenció de Tomàs Bosque, poeta i músic de la Codonyera. Tomás cantà amb sensibilitat i mestria i va fer cantar el públic, acabant amb la cançó tradicional, “Roda la mola”, amb modificacions i arranjaments d’ell mateix. En la tornada participà tot el públic. Tot un èxit.

L’autor diu en la introducció del llibre: “Aquest treball es fonamenta en la meva tesi doctoral, El parlar de la Codonyera. Resultat d’unes enquestes. Premi Nicolau d’Olwert 1973, redactada l’any 1972 i publicada al número XVII de la revista Estudis Romànics, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans 1976-1980 [1986], pàgines 1-253. El text que ara publico n’és una versió corregida i considerablement ampliada especialment en el capítol dedicat al vocabulari, que té ara gairebé un 25% més de mots.” Més endavant l’autor diu. “El parlar de la Codonyera és una variant del català occidental, amb característiques comarcals, i fins i tot, locals prou remarcables. Tanmateix no té justificació parlar ací de català de transició a l’aragonès o al castellà o bé al revés, …”

No cal dir que l’obra és d’una profunditat i amplitud lingüístiques inusitades tractant-se de una variant dialectal del català d’una població d’uns 400 habitants. L’autoritat i coneixements del Dr. Quintana la fa insuperable.

—

—

—

—

—

Tant de bo s’hagués pogut presentar a la Codonyera! Els reprovables fets succeïts en aquesta població el març de 2010, quan un nombrós grup de persones —afavorides per autoritats locals i alguns partits polítics— que van impedir la presentació de la Llei de Llengües, han fet repensar recentment el lloc de presentació del llibre. Posar pals a les rodes de la cultura qualifica el tarannà intel·lectual de qui ho fa, l’obstruir un acte cultural demostra quin són els valors cívics i democràtics dels seus actors. Els delictes els sancionen les lleis.

                                                                                                      José Miguel Gràcia       

           

El PP accepta la ILP dels desnonaments

La gran pressió popular i el dramatisme dels desnonaments —aquesta tarda un matrimoni d’ancians de Calvià s’han suïcidat— obliga el PP a acceptar la tramitació de la ILP que demana una reforma de la llei hipotecària que inclogui la dació en pagament amb caràcter retroactiu. El PP era l’únic partit que s’havia manifestat contrari a la ILP. Per als grans canvis socials i polítics, la pressió popular és necessària, encara més, esdevé com a imprescindible.

Si una persona diu prou, no passa res. Si un grup de persones diuen prou, tampoc passa res. Si moltíssimes persones dieuen prou des dins de les seues cases -ben seguts veient la TV- el més probable és qu no passi res. Si milers i milers de persones o milions surten al carrer i dieuen prou, tot és possible.

Toros i hipoteques

550.000 signatures contra 1.400.000. Les curses (corregudes) de braus contra la dació en pagament de les hipoteques. L’Espanya canyí i casposa contra els potencials desnonats i perseguits. Toros a Catalunya o desnonats al carrer y sempre hipotecats. Un “Bé d’Interès Cultural” contra un “Bé d’Interès Popular”. Una ILP “popular” contra una ILP del poble. Avui sabrem quina s’autoritzarà a les Corts. Cadascú que s’acosti a la ILP que vulgui. On és la vergonya?

Cursos de català per al sector turístic i la empresa

L’Associació Cultural del Matarranya ha organitzat uns cursos de llengua catalana, mitjançant una subvenció per al foment de l’ocupació, per al sector turístic i de la empresa en general.

L’objectiu és la millora de la escriptura en català, l’ajuda en la traducció dels webs professionals, i també la preparació dels exàmens oficials. Tots els cursos seran gratuïts, cosa poc habitual en aquests moments.

Els cursos seran intensius de 60 hores. S’ha sol·licitat realitzar-ne tres, a tres llocs diferents. Els horaris encarà són provisionals:

VALL-DE-ROURES: dilluns de 16,30 a 19 h

CALACEIT: dilluns de 19,30 a 22 h

ALCANYÍS: dimecres de 19 a 21,30 h

 Comencen el 4 de març i la sessió informativa serà el 25 de febrer.

Inscripcions: A l’ASCUMA o a l’Aula de Formació de Persones Adultes de cada lloc.

Informcació Vall-de-roures

Cartell Vall-de-roures

Informació Calaceit

Cartell Calaceit

De què riuen?

Un xic d’humor per al cap de setmana.

(pungeu damunt la image per engrandir-la)