D’on no n’hi ha, no en pot rajar

(Columna de Lo Cresol del dissabte al Diario de Teruel)

Es pot estar en gran desacord amb algú i mantenir una conversa llarga i raonada sobre temes d’importància amb arguments i contraarguments. Pot haver-hi intents d’aproximacions per ambdues parts amb èxit o sense èxit. Tot i que, en la majoria dels casos tancarem probablement la conversa en les mateixes posicions de partida. Ara bé, si el nivell de coneixements i lògica dialèctica  de cadascú dels intervinents són similars, tal vegada els quedarà algun dubte o petit pòsit de les raons del contrari.

Quan el contrari s’enfronta carregat de prejudicis envers el tema que volem tractar, fent ostentació de la seua seguritat en brandar raons d’aquesta mena: això sempre ha estat així, ho sé ben bé per pròpia experiència, les raons científiques no serveixen per explicar tot el que passa, els sentiments van més enllà de la raó, qui por estar en contra de la tradició i altres semblants; enraonar no serà més que una pèrdua de temps. Si hi sumem a les posicions i ostentacions anteriors del contrincant, una clara motivació ideològica o política que enteranyina o dirigeix els seus subterfugis, més que una pèrdua de temps, la conversa o discussió esdevindrà només una malastrugança. També es pot donar el cas que la persona que tinguem enfront, estigui mancada de coneixements suficients del tema, inclús de bona fe, però fermament influenciada per altres —com els que he descrit abans. Perdrem el temps també.

Si voleu un clar exemple de tot allò que he dit, penseu en la quantitat d’hores que molta gent hem dedicat, parlant i escrivint, a la discussió del nom de la llengua de la Franja —el català—, a explicar la seua història, a defensar el dret dels parlants, a la demanda de la seua oficialitat amb una llei de llengües, etc. etc. I després de tot, quina llei tindrem? Recordeu els vergonyosos fets de la Codonyera?

Potser convé ben sovint, estalviar el temps de les discussions per a dedicar-lo als fets, perquè “d’on no n’hi ha, no en por rajar” i “a cada bugada es perd un llençol”.

José Miguel Gràcia”  

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: