Concert al Camp Nou

    Fotografia VilaWeb
                                                      (Foto de VilaWeb)

Petita crònica en vers

Esteles d’estelades cap al camp,
abans de néixer estels d’un cel tan blau.

Música i cants,
paraules i desitjos,
guspires d’il·lusió
sorgint de les ninetes,
almostes d’esperança
per tot arreu i als cors,
el roig, el groc  i  freedom,
i a un raconet, però,
encara  un  dubte.
Al  N o u  C a m p
e x u l t a n t s,
enllà  hi  son.

A cops de llibertat i dret de decidir,
la independència vessa del camp.

“In,
inde,
inde  pen  dèn  cia.”

“In,
inde,
inde  pen  dèn  cia.”

Anuncis

12 Respostes

  1. Jo hi era. Va ser força emotiu i encoratjador. Ara ens toca parlar i argumentar, una vegada més, amb veïns, conciutadans i tot tipus de gent que no veu clara la alternativa. Extendre la necessitat de llibertat política per al nostre País. Quan la tinguem, haurem de continuar treballant pel progrés i la felicitat de la gent (la nostra, la veïna i la del mon mundial). I en tindrem més facilitats per fer-ho.
    Salut, José Miguel!.

  2. Es moment de cantar per la eficàcia, per llocs de treball, per repartir el que hi ha, pero demanr transparencia, per pagar a le farmàciaes, per que la gent pugui cobrar pel que fa.
    Per que aquesta il-lusio ara? -en falç- , perque la gent de bons sentiments s’ apunten a aquesta maniobra de distraccio en aquest moments?.

    • Josefina, jo crec que la gent s’hi apunta (ens hi apuntem) perquè no hi veiem contradicció entre les coses que tu demanes i el que demanem amb la independència. Ben al contrari. Estem convençuts que hem sofert durant molts anys la prepotència i la incompetència d’un Estat que alguna responsabilitat tindrà en tot el què passa. I potser ens costarà, però aconseguir tot el què dius ens serà més fàcil si ho podem exigir amb raó al govern que tindrem molt més a prop. Es clar que també caldrà que la societat civil no dimiteixi del seu dret de treballar per tot això sense deixar-ho només en mans dels polítics. Demano que no es facin servir sofismes per desqualificar el moviment per la Independència. Entenc que la idea faci por i crei inseguretats, però intentem argumentar des de noves posicions. La gent s’ho mereix.

  3. Tranquila, Josefina. Cuando Cataluña sea independiente todo será maravilloso. Las prestaciones por la dependencia se restablecerán de inmediato, no habrá copago y la Administración catalana pagará a los proveedores por adelantado y, además, no existirá el 3% ni corrupción alguna ( los casos ITV, Clotilde, Mercurio, Palau, Pretoria, etc. serán episodios desgraciados del pasado colonial en que el estado español opresor infectó el virus de la corrupción); por otra parte, el paro descenderá por debajo de la tasa NAIRU, las desigualdades sociales, el carácter cuasi esclavista de las relaciones laborales,…en fin, todas las lacras del sistema capitalista desaparecerán, una vez liberados los catalanes de la bota de los prepotentes españoles (!habráse visto prepotencia mayor que la de un campesino andaluz en paro?). Entonces , cuando todo sea maravilloso, cuando no haya ni ricos ni pobres, ni tuyo ni mío dentro de la patria acogedora e igualitaria, los catalanes, henchidos de felicidad contagiosa, serán amigables y beneficos con sus vecinos y con los ciudadanos de todo el mundo en general. En ese momento los hijos de J. Pujol oficiarán de sacerdotes en el altar de la patria rescatada y mi querido amigo Jose Miguel hará versos patrióticos cantando los deseos alcanzados, los suspiros de ilusión cumplida, la exultancia de la patria en armonía…Espero de corazón que en Cataluña al día de hoy haya muchas Josefinas Motis.Si no, visto lo que veo en esta página es para llorar,

    • Be, Rafael. No penso fer més comentaris als teus escrits. Suposava que t’interesava parlar amb objectivitat del problema en què estem ficats els catalans i els espanyols. Però veig que no és el teu tarannà. Per descalificacions, sofismes i manca d’arguments, ja en teniem prou amb els de la dreta española. Veig que també hi ha la mateixa prepotència, incomprensió i descalificació en altres espectres polítics. Doncs mira, cadascú amb el que pugui, que defensi lo seu. Ho lamento, perquè cada vegada més em sento (ens sentim) més rodejats de gent que no fa més que afegir llenya al foc de la carcúndia carpetovetònica.Haurem d’avançar sense vosaltres, i esperem que els nostres conciutadans vegin clar de què ens alliberarem, si ho conseguim.
      Gràcies per tot i adeu!.

  4. De Josefinas Motis, i de Rafael Ferrer solo hay una o uno. pero mira, igual favorecemos la industria de Kleenex, pañuetlos, sábanas, y hasta toallas. (siempre he luchado y manifestado lo que creo justo, seguramente con mas riesgo que tu)
    Esta el Partido Esquerra Republicana, sus votantes y seguidores, muy respetables. Pero la maniobra de distracion del Gobierno que de izquierda no tiene nada, es una maniobra incoherente, al mismo tiempo, de Equerra.
    Cuando no apretaba la crisis, no se teorizaba con el derecho a decidir. Solidaridad o salir corriendo? Cual es tu postura?
    Ni unos no otros responden a las preguntas de como quedará la Franja de Ponent, zona de transicion, su atención sanitaria o su reconociemiento de habla catalana y su cultura.

    • Si em permets, Josefina, només dues coses: El moviment independentista ve de molt lluny, encara que és evident que la crisi ha donat més volada a l’afer. Peró he de dir una cosa que fa temps repeteixo entre els meus companys: si l’esquerra, el moviment del treball i els afectats pel sistema(no ara, sino de sempre) no agafen fort el tema de la emancipació i ho fan seu, serà la dreta el que ho portarà endavant i costarà molt més desfer-nos de tanta opressió. Jo crec que, per altra banda, el que la Franja serà ho han de decidir els seus habitants. Tant en l’ús de la seva llengua, el català, com les relacions que vulguin establir amb el possible nou estat. Tot és per fer, de fet. I, com deia el poeta, tot és possible (esperem que així sigui).
      Salut.

  5. Esteu en posicions contraries, pero , no penes que el Rafael te una mica de raó. En un error total, creure que la independencia ho arreclará tot, i mes sense saber ni com. I que la Franja serà el que vulgui ser es una frase feta, i una manera deixar-la abandonada en la indefinició. Be hauríen de tenir alguna idea de com portarien el tema territorial , la cultura mes enllà del territori, les rel-acions amb els demés. Ningu dona resposta a res d`això.
    Estic convençuda que des de l`esquerra, hi ha que atendre les necisitas de les persones, i la solidaritat es una base important. Respetant als independentistes, pero primer solucionem altres coses i formes de convivència democràtica, el territori o nació sería una consequència. Com van ser a la trensició l’ la consolidació dels partits Nacionalistes allà on estaven latents,

  6. A tots tres: Josefina, Josep i Rafael
    Acabo d’arribar de viatge de Calaceit, una reunió de la revista Temps de Franja. Les associacions fem tots els possibles o impossibles per mantenir la publicació tal com la tenim ara, almenys (Josefina és bona col•laboradora). Del Govern d’Aragó no reben cap ajuda i ens han suspès les subscripcions dels centres públics, i més i més. Me encuentro con todos vuestros largos comentarios, cosa que os agradezco de verdad, no obstante debo decir que no me satisface el desenlace. ¿Os habeis respetado? ¿Nos hemos respetado? ¿Y si fuese esto una pequeñísima muestra de lo que pasa entre Cataluña y España, si quereis, resto de España?
    Sin ánimo de seguir con la polémica, porque creo que esta acabada, permitidme decir dos o tres cosas: no sé si se ha entendido mi poema, pretendia que fuese simplemente una crónica. Nadie podrá negar que la gente que asistió al concierto estaba ilusionada, eufórica y esperanzada, que el campo estaba lleno de “estelades” y que el grito o canto más coreado fue “Independència”. Allí fueron unas 90.000 personas que pagaron los gastos del concierto. Nada más. Si el concepto “nacionalismo” no lo despojamos de la carga ancestral de violencia, gerra, dominio, diferencias étnicas, etc., etc, poco nos ayudará a describir la actitud de una gran parte de catalanes con respecto a España. Fa molt de temps que les relacions s’anaven degradant. Què es va fer per recompondre la relació? Jo no conec cap altre sistema més democràtic que preguntar a la gent el que vol.
    Y no os doy más la tabarra y acabo: la creencia de que en estos momentos el separatismo, nacionalismo o independentismo, como querais llamarlo, es una cuestion de la burguesia, no puede ser mas errónea. ¿En que lado está el PP y Foment?
    De debò, moltes gràcies per haver distret un trocet del vostre temps. Bona nit i fins la pròxima.
    José Miguel

  7. La polémica no puede declararla quien se otorga la última palabra y además , amigo mío, si se emite en tono paternalista. “¿..Os habéis respetado”?…En fin, la polémica excede el espacio ….de este tipo de comentarios y, sobre todo, el nivel de formación intelectual de alguno de los intervinientes. Hay algunos ismos que se curan leyendo. Suerte con las crónicas poéticas (descriptivas, claro) sobre el movimiento de liberación nacional. Adeu.

  8. El teu poema impecable. L’ índependentisme en aquest moments es una maniobra de distracció per no haver resolt res. Respectant als que de debó creuen en això o a ER, les urnes son les que parlen.
    Hi ha problemes que fan posar els pels de punta, al camp Nou era moment de cantar, o plorar, per això.
    Ja he dit repetidamente que enre un costat i l’ altre estem ben apanyats a la franja…
    Per respecte no hi ha problema, el principal es que cada persona pugui dir el que pensa. Els que estan en extrems no accepten la pòlèmica.
    Rafael, no nos piden el certificado de estudios para intervenir, la capacidad de pensar es otro matiz. Aún así no andamos mal.
    Un abrazo a todos..

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: