L’home om

Del poemari D’arbres, fruits, flors i llavors

L’home om

I va restar tot sol dempeus al buit de l’arbre
que l’estultícia humana havia desarrelat.

Fora, les despulles de l’om blanc hi dormien indolents
mentre l’herba ho vestia tot d’un verd sagnant e irreverent.

Fusta vella d’om, no t’esbargeixis que l’hivern s’apropa
i en perdre la roba, et veuran les teves impudícies!

L’home solitari era dins de casa mirant per la finestra
el caos d’amuntegament i boscany.

Un dia s’adonà que la finestra era tancada.

Un altre dia que ni tan sols hi tenia finestra.

I un altre que havia perdut el temps: la vida i l’esperança.

Un consell: si no aprens de tapaforats
                     mai podràs obrir-te una finestra.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: